Origen britànic
Combat 18, el grup neonazi nascut a Anglaterra que ha ressorgit a Espanya
El grup neonazi Combat 18 va ser fundat el 1992 a Anglaterra com una branca del Partit Nacional Britànic (BNP, en les seves sigles en anglès) amb la missió de protegir els esdeveniments de la formació d’extrema dreta de possibles atacs de militants antifeixistes. El grup, el nom del qual s’inspira en Adolf Hitler (el 18 al·ludeix a la A, primera lletra de l’abecedari, i el 8 a la H, vuitena lletra), es va desvincular poc després del BNP i es va acabar consolidant com una organització violenta i autoritària que es dedicava a agredir membres de les minories ètniques i de grups d’esquerres.
L’organització va tenir especial força en la dècada dels 90, especialment en el món del futbol. Una de les seves accions més conegudes es va produir el 1995 en un partit entre Irlanda i Anglaterra, celebrat a Dublín, que va haver de ser cancel·lat després que membres de Combat 18 llancessin objectes de ferro i de fusta al camp al crit de ‘No ens rendirem davant l’IRA’ i fer la salutació nazi. Els disturbis es van saldar amb desenes de ferits i prop de 40 detinguts, cosa que va ocupar les portades de la premsa i va fer saltar les alarmes de les autoritats.
També van penetrar en el món dels ‘hooligans’ d’equips de futbol anglesos com el Chelsea o el Sunderland, que aels 90 van protagonitzar baralles multitudinàries i enfrontaments amb la policia que es van saldar amb desenes d’arrestos.
Disputes internes
El declivi de l’organització va començar després de la condemna a cadena perpètua d’un dels seus fundadors i líder de facto, Charlie Sargent, implicat en l’assassinat d’un altre membre de la banda per una disputa interna. Entre els principals motius de les desavinences dins del grup hi havia la lluita pel control dels ingressos per la producció de música de temàtica neonazi i les acusacions que una part dels seus membres van llançar contra Sargent, que assenyalaven com un informant dels serveis d’intel·ligència britànics.
Les forces de seguretat britàniques van aprofitar les disputes internes per donar un últim cop a la banda a finals dels 90 a través de nombroses batudes i detencions a Anglaterra i a Irlanda del Nord, on tenien vincles amb grups violents unionistes. Molts dels membres destacats de l’organització, entre ells dos germans de Sargent, van ser arrestats i empresonats. Des d’aleshores, a totes les persones sospitoses de pertànyer al grup se’ls va impedir ingressar als cossos policials i treballar com a funcionaris de presons.
Notícies relacionadesActualment la branca britànica de Combat 18 està pràcticament desapareguda, tot i que continua haven-t’hi presència d’altres grups neonazis al país. El Govern va incloure el 2016 l’organització d’extrema dreta Acció Nacional (National Action) a la llista de bandes proscrites al Regne Unit, i va tipificar com a delicte la pertinença al grup o qualsevol mostra de suport cap a aquest. El seu líder, Alex Davies, va ser condemnat l’any passat a vuit anys de presó per promoure una «guerra racial» i per mirar d’esquivar la prohibició imposada per l’Executiu britànic.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Patrimoni històric Alerta per la contínua demolició d’estacions de ferrocarril centenàries
- Els excessos de la paternitat Els pares helicòpter aterren a la facultat per protegir els seus fills
- Sistema de salut 70 anys del Vall d’Hebron, el gran hospital públic català
- La gestió de la dana Mazón va veure vídeos de les inundacions a El Ventorro i ara sospesa dimitir
- Anàlisi L’operació sortida de Mazón i la jugada a tres bandes: Catalá, Pérez Llorca i Mompó, en els llocs clau
- Etologia Així ajuda el vincle amb els animals a superar el dolor emocional
- Lluita per la presidència del Barça L’oposició busca enderrocar Laporta mitjançant una complexa unió
- Acte a la Generalitat Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts
- Declaració Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»
- Nova cita cultural Òmnium Cultural s’alia amb l’IEC per transformar la Nit de Santa Llúcia en l’equivalent literari dels Premis Gaudí
