Queda impune el cop de puny a l’exterior d’una disco de Puigcerdà que ha trigat 18 anys a jutjar-se

La sentència de la baralla davant una discoteca de Puigcerdà que va trigar més de 18 anys a arribar a judici conclou que no s’ha pogut identificar qui va fer saltar dues dents d’un cop de puny una de les víctimes. La disputa va tenir lloc la matinada del 6 de desembre de 2004 i al banc dels acusats s’hi van asseure cinc sospitosos, quatre d’un grup i un cinquè pertanyent a l’altre bàndol implicat en la baralla. La fiscalia acusava els quatre primers d’un delicte de lesions i faltes de danys i lesions. L’Audiència de Girona els ha absolt de l’agressió més greu i només els imposa multes per valor de 360 euros a cadascun per haver clavat cops a dues persones durant la baralla. El processat de l’altre grup també ha acabat absolt.

La sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, de la qual ha sigut ponent la magistrada Fátima Ramírez Souto, exposa que pels volts de les cinc de la matinada del 6 de desembre de 2004, la víctima que va acabar rebent un cop de puny i dos amics seus més eren en un cotxe a l’exterior de la discoteca de Puigcerdà. Quan es disposaven a marxar amb el vehicle, «van interceptar la trajectòria d’un grup d’unes vuit persones», entre elles els quatre acusats.

Lesions

Llavors, algun membre del grup va donar «un cop al cotxe» per cridar l’atenció, i va fer que un dels ocupants baixés. «Una d’elles, que no ha sigut identificada, i sense que consti l’existència l’acord previ amb els altres membres del grup per efectuar l’agressió, li va clavar un cop de puny fort a la boca, i va provocar que caigués a terra per l’estat d’atordiment», recull el tribunal.

Aquesta agressió va fer que els altres dos ocupants també baixessin del vehicle i comencés la baralla. La sentència resol que els quatre processats van participar en la baralla, que va acabar quan van arribar els Mossos d’Esquadra. Dues persones més, a part de la víctima que va perdre dues dents, van patir lesions.

La fiscalia demanava inicialment 4 anys i mig de presó per als quatre acusats d’un delicte de lesions amb deformitat. Com que el cas ha trigat tant a jutjar-se, sense que el retard pugui atribuir-se als processats i sense que fos una instrucció «complexa», l’acusació pública va acabar demanant una condemna d’un any i mig per a cadascun aplicant-los l’atenuant molt qualificat de dilacions indegudes. També sol·licitava multes de fins a 900 euros per dues faltes de lesions i una falta de danys (per cops a dos homes més i desperfectes a un cotxe durant l’enfrontament).

La fiscalia només acusava aquests quatre investigats, però al banc dels acusats també s’hi va asseure un altre processat, que formava part de l’altre grup, perquè els altres afirmaven que va ser qui va començar la baralla atacant-los primer amb una porra. L’Audiència l’ha absolt.

«Demora extraordinària»

La sentència recull «la demora extraordinària» que ha tingut la causa, que ha arribat a judici «gairebé 19 anys després». Un dels advocats de la defensa, Samuel García-Quintas, assenyala que el tribunal posa el focus en el fet que el pas del temps ha fet que les identificacions que el grup de la víctima van fer en el judici no tinguin prou «fiabilitat». A més, l’Audiència també critica que durant la «dilatada fase de la instrucció» no es fes reconeixement ni fotogràfic ni en roda dels sospitosos, sobretot tenint en compte que els van detenir la mateixa nit.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Per això, i perquè considera que el primer cop de puny va originar la baralla i no es pot acreditar que fos durant un atac «comú» de tots els processats, l’Audiència els absol dels delictes més greus i només els condemna com a autors dues faltes de lesions per les quals imposa una multa de 360 euros a cadascun dels quatre acusats. També hauran d’indemnitzar amb 2.692,2 euros a dues de les víctimes per les lesions que van patir.

A l’hora de dictar la sentència, l’Audiència aprecia als processats l’atenuant molt qualificat de dilacions indegudes pel temps que el cas ha trigat a arribar a judici.