Els reptes de la salut mental: menys estigma i més diagnòstic

La salut mental continua sent un tema difícil d’abordar en la nostra societat. En l’entorn laboral, acadèmic, fins i tot sanitari, persisteixen certs estigmes que contribueixen al tabú i a la desinformació i que aguditzen la problemàtica existent. I és que, segons les últimes dades, sis de cada deu espanyols pateixen ansietat, se senten tristos o deprimits, i quatre de cada deu valoren negativament la seva salut mental.

Però ¿quins són els reptes que han d’abordar els professionals per detectar i tractar a temps trastorns i malalties mentals? ¿Què hem de canviar com a societat per deixar d’estigmatitzar les persones que els pateixen? ¿Quins avenços s’estan impulsant ja en aquest àmbit? Aquestes i moltes altres preguntes es van abordar en una taula rodona sobre salut mental organitzada per EL PERIÓDICO en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, Ita i l’ONG Obertament, en la qual, després d’exposar el context actual, va quedar clara la necessitat d’apostar per la prevenció, la formació, el diagnòstic precoç i el tractament personalitzat de les malalties mentals.

El debat va arrencar amb la constatació que actualment les xifres de diagnosticats amb malalties mentals com fòbies, obsessions, psicosis o psicopaties estan estables. Ara bé, tal com va desgranar el director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat de Catalunya, Joan Vegué, la resta de patologies, com l’ansietat, depressions lleus, trastorns adaptatius i de conducta, han augmentat els últims anys. «Es va veure clar durant la crisi del 2008: desnonaments, pèrdua de la feina, famílies que es van trencar» van ser factors que van contribuir a aquest increment, segons va explicar el president de la secció col·legial de metges psiquiatres del Col·legi de Metges, Josep Moya. Amb el confinament per la covid-19 i el període postpandèmic, les xifres han continuat en augment, sobretot entre els més joves.

Joves

Precisament, les dades més preocupants es refereixen al col·lectiu de nens i adolescents. Els motius pels quals creixen aquestes xifres de trastorns mentals entre els més joves no són fàcils de determinar i resulten d’una combinació de factors, una cosa en la qual van estar d’acord tots els ponents de la taula rodona. Segons Moya, la noció actual de felicitat que persegueixen els progenitors d’aquests menors no ajuda els seus fills. «Moltes vegades sentim els pares dient: ‘jo el que vull és que el meu fill sigui feliç’», va apuntar Moya, que va afegir un però: «el malestar és el que tenim garantit, sobretot en un moment social de forta inestabilitat econòmica i social», i va argumentar que «fenòmens com la precarietat laboral, les emigracions forçades o l’absència d’una perspectiva d’un futur digne són factors determinants de malestar mental».

Per la seva banda, Joan Vegué es va endinsar en el fet que «la capacitat de contenir situacions de malestar i frustracions ara és més complicada, especialment entre adolescents i joves» que poden arribar a ser «hiperreactius davant determinades circumstàncies». Berta Massaguer, coordinadora de Neurodesenvolupament d’Ita, va confirmar el fet que han augmentat els casos arran de la pandèmia, sobretot de joves. «Tenen conductes molt més greus, d’un risc més gran», va corroborar Massaguer, que va concloue que «el que preocupa és la precocitat». 

Les dades de suïcidi a Espanya ho evidencien: l’any passat un total de 4.097 persones es van llevar la vida, xifra que suposa un 2,3% d’increment respecte a l’any anterior. Aquesta és la primera causa de mortalitat entre joves de 12 a 19 anys. A Catalunya no només ha augmentat la conducta suïcida, sinó també els pensaments de voler-se matar i l’autolesió.

És en aquest context que el Departament de Salut de la Generalitat va posar en marxa a finals del 2021 el Pla de prevenció de la conducta suïcida per millorar la detecció i abordar aquesta apressant problemàtica al més aviat possible. Entre les mesures que ha posat en marxa aquest pla i que va exposar Vegué, hi ha el telèfon de prevenció de la conducta suïcida. A través del 061 es presta atenció professional per part d’especialistes en salut mental. «És un element clau de canvi», va argumentar el director de Salut Mental i Addiccions de la Generalitat. Malgrat l’existència del telèfon de l’esperança a Barcelona i del 024 a escala estatal, que presenten ajuda voluntària i garanteixen l’anonimat, el 061 ofereix una resposta dins del sistema sanitari.

Una altra de les mesures fonamentals per aturar les xifres preocupants de conductes suïcides entre els adolescents és l’inici d’accions formatives en l’àmbit educatiu, amb un projecte de foment de la resiliència, per intentar millorar la salut mental positiva en edat escolar. 

S’ha constituït també l’Observatori de Prevenció del Suïcidi, en marxa des del juliol passat. «Posem el focus en l’atenció infantil i juvenil, i l’hem reforçat», va afirmar Vegué, que va apuntar al desplegament de programes d’atenció a la crisi en domicilis vinculats als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ).

Com a coneixedor de la situació actual a Catalunya, Joan Vegué va exposar que «s’ha detectat la tardança amb la qual les persones arriben als centres d’atenció de salut mental», i per això va recalcar la importància de «ser més proactius a l’hora de detectar i atendre de manera més precoç» en aquests casos. Moltes vegades es tracta d’alteracions conductuals o de trastorns de la conducta alimentària; en aquest darrer cas, «la prevalença i la incidència d’aquesta patologia són les que més han augmentat arran de la pandèmia», va puntualitzar Vegué.

Aquí va parlar per pròpia experiència Adriana Aparici. Actua com a activista en primera persona, col·laborant amb l’ONG Obertament, per lluitar contra la discriminació i trencar els estereotips que envolten la salut mental. Diagnosticada de trastorn de la conducta alimentària (TCA), Aparici va lamentar que «socialment és difícil parlar de problemes de salut mental, en part per l’estigma i en part perquè la gent no sap com reaccionar perquè no ens ensenyen a gestionar les emocions». Després de plantejar obertament el seu cas, l’activista va afirmar que «en el món educatiu, sanitari o laboral no hi ha prou esforç per abordar aquest tema».

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

El tracte rebut en un primer moment al CAP és un punt que s’ha de millorar, segons va destacar Aparici. «Socialment el canvi comença per aquí, perquè els professionals t’atenguin d’una manera humana, correcta i no et facin sentir culpable d’una cosa que no és culpa teva».

Un altre dels aspectes que s’estan abordant és la progressiva disminució de l’hospitalització. Actualment encara hi ha ingressades prop de 2.000 persones a Catalunya. Segons Massaguer, ja s’està intentant anar cap a una actuació més comunitària, anar als domicilis per intentar evitar l’ingrés. «És la línia cap a la qual cal avançar, però queda molt camí per recórrer», va lamentar. Ara bé, Massaguer va assenyalar que «actualment la complexitat dels casos que ens arriben requereix hospitalització».