Els llatins clamen, després de la tragèdia de Múrcia, pel seu «dret a un oci i temps lliure segur»

«Tretze micos menys calcinats». És el títol d’una ressenya que un usuari va deixar a Google sobre la sala Teatre després de l’incendi que va tenir lloc fa una setmana i en què van perdre la vida 13 persones d’origen nicaragüenc, colombià i equatorià. Per si el disbarat no fos suficient, l’individu va comentar: «Uns quants n’han sortit calcinats, ¿no? No passa res... Tretze subsidis menys per mantenir». Va afegir, fins i tot, emojis somrients.

El text es va publicar quan les famílies de les víctimes encara es preguntaven si el seu ésser estimat era entre els cadàvers, mentre esperaven les proves d’ADN que van acabar confirmant el pitjor.

Que l’energumen li donés la pitjor puntuació al local és el de menys. La cruel ressenya va acabar sent eliminada pel seu autor, però no abans que les captures de pantalla es compartissin entre els mòbils de milers de persones, especialment de la comunitat llatina. Així va arribar a la delegació de l’Associació Rumiñahui a Múrcia, que defensa i reivindica els drets de les persones migrades.

Vladímir Paspuel és el seu president i viu a cavall de Madrid i la Regió de Múrcia, on sap que hi ha un bon nombre de persones de la comunitat llatina, al voltant de 60.000, segons apareix en el cens de l’INE. D’aquestes, 9.000 són colombianes, 16.000 d’equatorianes i 3.700nicaragüenques, les tres nacionalitats dels morts en l’incendi.

«Bona part de la societat espanyola i murciana ens vol com a treballadors del camp, però no ens veuen ocupant espais comuns», es lamenta. Es refereix al fet que Atalayas, en un altre temps zona de festa de referència a la ciutat, s’hagi convertit en l’última dècada en una zona abandonada i freqüentada en bona mesura per llatins, sobretot alguns establiments en concret, com Fonda Milagros. «Aquest és el nostre país també. Ens estem deixant la vida. ¿A canvi de què, d’espais insegurs? Tenim dret a l’oci i el temps lliure segur», afirma.

Paspuel denuncia l’existència d’un denominador comú a diverses ciutats espanyoles. Polígons industrials que queden en desús, naus que es lloguen a un preu molt baix i arriben a quedar-se al marge de la llei. El més greu és que, en alguns casos, les mesures de seguretat són insuficients i «els papers no estan en regla», com s’ha vist en el cas de Múrcia. Al final, afegeixen des de Rumiñahui, els municipis acaben «mirant cap a una altra banda».

Aquests llocs, més barats en moltes ocasions, són més accessibles per als llatins. No només pel preu. Carlota García, coordinadora de Murcia Acoge al municipi, explica que moltes d’aquestes persones acaben en llocs pensats per a ells perquè «no tenen problemes d’accés». En certes discoteques del centre, o més populars entre la població autòctona, posen pegues a l’entrada de població immigrant, sobretot quan es tracta d’àrabs. «Ahir em va trucar un noi marroquí amb aquest problema», diu. El porter, assegura, li va dir directament que allà «no entren moros». Així, afegeix, «es fomenta» la creació de guetos d’oci.

Un altre hàndicap amb què es troben alguns migrants a l’hora de sortir de festa depèn de la seva situació legal a Espanya. «Si no tenen papers, van a llocs menys vigilats», diu García.

A l’incendi de Múrcia, 8 dels 13 morts són colombians. Laudes Parra, portaveu de l’associació Colombianos Unidos, continua indignada. «Ningú va avisar Fonda que hi havia un incendi, i això que pot ser que el foc comencés a Teatre». Ho diu després d’haver vist el vídeo en què s’aprecien els conductes de ventilació d’aquesta última discoteca en flames. A Laudes, que ha treballat en l’hostaleria a La Manga i Los Belones, li crida molt l’atenció l’abandonament d’Atalayas, amb molta menys «seguretat i policies».

La indiferència amb què es tracta, de vegades, la comunitat llatina li fa mal. «Som en aquest país per treballar, donant a la gent gran l’amor que no li donen ni els seus fills. No ens mereixem el tracte que rebem», denuncia. La setmana passada, al seu marit, que feia dos anys que treballava al Camp de Cartagena, el van acomiadar després que la policia el deixés sense cotxe: «Va portar el fill d’uns amics a Estrangeria, el van parar i, com que el noi no sabia quin era el seu cognom, el van acusar de transport il·legal de persones».

Estigmatitzats

A Murcia Acoge estan familiaritzats amb aquests problemes. «La població llatina viu i treballa en precari. Tenen sous baixos que els impedeixen accedir a vivendes dignes, horaris dolents que pateixen les internes, a qui no deixen lliures ni els diumenges. A sobre, han d’aguantar aquestes suposada superioritat moral de molts espanyols. He vist fins i tot tocaments a empleades» denuncia Carlota García.

A sobre, se’ls estigmatitza quan s’ho passen bé. «Diuen que tots bevem molt, però a ningú els crida l’atenció la cultura del ‘botellon’, que deixen les places i els jardins plens d’escombraries,» comenta Vladímir Paspuel, a qui li preocupa el menyspreu amb què es tracta els fills dels llatinoamericans establerts a Espanya. «S’està creant una velocitat a dues velocitats», adverteix.

Cepaim, amb les víctimes

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

La Fundació Cepaim, que treballa per la convivència i la cohesió social, col·labora amb el Govern regional en el trasllat dels familiars de les víctimes de la tragèdia d’Atalayas a la Regió de Múrcia, en coordinació amb els consolats dels tres països. «Per ara, només una família amb qui hem tractat ens ha demanat suport psicosocial, tot i que també l’està oferint la comunitat», explica Susana Henarejos, directora de Cepaim a la Regió. «Intentem donar-los una resposta ràpida, a través dels consolats, ja que necessiten visats», afegeix.

Però la seva visió d’aquest col·lectiu a la Regió no coincideix amb la de Murcia Acoge i no creu que l’«afluència de llatins» tingués «res a veure amb l’abandonament de la zona» i creu que la població llatina, a més, està «perfectament integrada a la Regió de Múrcia».