Espanya incompleix l’obligació de comptar amb jutjats especialitzats en violència cap als nens

La llei de protecció a la infància, més coneguda com a ‘llei Rhodes’ amb referència al pianista James Rhodes que va patir abusos sexuals en la seva infantesa, obligava a comptar amb jutjats especialitzats en la violència que pateixen els nens el juny del 2022 però Espanya «va més d’un any tard», segons ha denunciat Carmela del Moral, responsable de polítiques d’infància de Save the Children, aquest dijous en la presentació d’un estudi que analitza gairebé 400 sentències sobre abusos sexuals i conclou que vuit de cada deu agressors són coneguts per les víctimes. És a dir, són parents, educadors, monitors, veïns...

La investigació també posa llum sobre les «carències» que té el sistema judicial i que provoquen que «no estigui a l’altura de la infància», en paraules de Carolina Perazzo, directora d’incidència social de l’esmentada oenagé. Les esmentades fallades podrien resoldre’s si Espanya posés en marxa l’especialització dels jutjats però, durant la legislatura passada, hi va haver tres projectes legislatius on es podria haver reformat el sistema judicial –sense aprovar una llei específica– però cap d’ells va arribar a veure la llum. Per això, Save the Children ha demanat aquest dijous al nou Govern que «prioritzi» l’especialització judicial en infància durant la pròxima legislatura.

Per complir amb la ‘llei Rhodes’ s’haurien d’especialitzar tant els jutjats d’instrucció com els d’enjudiciament i és «essencial» que hi hagi una fiscalia específica de violència contra la infància, diferenciada de la fiscalia de menors (que s’ocupa, entre altres competències, dels menors que comentin delictes). Així mateix, la norma preveu que s’imparteixi formació especialitzada als operadors jurídics, que hi hagi una assistència lletrada a les víctimes des de l’inici fins al final del procés i, sobretot, que tots els menors de 14 anys puguin declarar a través de la prova preconstituïda, que consisteix a gravar la seva declaració durant la fase d’instrucció perquè el nen no hagi de repetir, una vegada i una altra, les agressions sexuals sofertes, davant desconeguts, que suposa una victimització secundària.

La prova preconstituïda

Segons l’anàlisi de les gairebé 400 sentències, només en el 24,9% dels casos es va utilitzar la prova preconstituïda. En la resta, el menor va haver de declarar fins a tres vegades, davant la policia o guàrdia civil, la fiscalia i el jutge. «Això suposa que revisquin la violència, en un espai no adaptat o amb professionals que no són especialistes i no saben com tractar els nens», ha denunciat Perazzo. Així mateix, l’informe revela que en el període 2019-2020 el 67,3% dels processos es van resoldre en dos anys i en el binomi 2021-2022 només el 23,5%. «No en sabem les raons però és important recalcar-ho perquè el procés judicial no pot convertir-se en un calvari», ha assenyalat la directora d’incidència social de Save the Children.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Afortunadament, la situació podria canviar en el futur perquè les autonomies van, a poc a poc, implantant el model Barnahus (que es tradueix com a cases de nens en islandès). Les Barnahus consisteixen en un espai d’atenció integral a nens que han patit agressions sexuals on totes les institucions es coordinen i treballen sota un mateix sostre per evitar la victimització secundària. En aquest espai es pot realitzar la gravació del testimoni del nen en un entorn amigable, amb la tecnologia adequada i professionals especialitzats. Per això, el Consell d’Europa recomana la seva implantació.

A Espanya la primera Barnahus es va obrir a Tarragona el 2020 i des d’aleshores set autonomies estan seguint el mateix camí. És imminent l’obertura d’una casa per a nens víctimes d’abusos sexuals a Madrid i una altra a Euskadi. «L’extensió del model Barnahus i de les especialització dels jutjats han d’anar de la mà», ha reclamat Carmela del Moral.