Infraestructures
Ayuso denuncia falta d’inversió en Rodalies però Madrid ha rebut la meitat dels diners estatals dels últims 30 anys
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
El missatge d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, no pot ser més clar: «Madrid, una altra vegada sumit en el caos per culpa de Sánchez, que castiga la nostra regió sense inversions essencials. Els madrilenys, ostatges de les avaries i retards de Renfe». Això és el que ha compartit aquest dimarts al matí després d’una fallada a l’estació d’Atocha que ha generat problemes tant a Rodalies com als trens de llarga distància. No és a l’ADN d’aquest diari confrontar realitats, la de Madrid i la de Catalunya, on en el mateix moment hi havia dues línies amb herculis retards i una tercera de tallada per una caiguda de la línia elèctrica, per acabar-ho d’adobar, en un traçat de via única. Però sí que hi ha les dades històriques per comprovar que, efectivament, o de cap manera, veurem, la comunitat de la capital ha sigut o és maltractada en matèria d’inversió ferroviària. Espòiler: no.
L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, un ens públic la presidència del qual es proposa des del Consell de Ministres, va presentar un estudi el 2019 que versava sobre les «Infraestructures del transport». Amb gran detall, parlava de governança i del marc normatiu i institucional, tant de carreteres i autopistes com del sistema ferroviari. En l’apartat de Rodalies, detalla que entre el 1990 i el 2018, la inversió a tot Espanya va ser de 3.680 milions d’euros, molt concentrats, sobretot, entre el 2003 i el 2011, anys en què es va construir el nou túnel entre Atocha i Chamartín i la nova estació de Sol, així com la línia que comunica l’aeroport de Barajas. Tot a Madrid.
rodalies inversions /
El punt sobre la xarxa convencional s’acompanya d’un gràfic (sobre aquestes línies) en el qual, precisament, es detalla la inversió realitzada en cada punt. En aquell període de 29 anys, Madrid va rebre 1.760.005.517 milions d’euros, el 47,8% del total invertit a tot l’Estat. La segueix Barcelona, amb 619.563.290 milions (16,8%) i en tercera posició, Cadis, amb 607.665.661 milions d’euros (16,5%). És a dir, que en gairebé 30 anys, Madrid es va emportar pràcticament la meitat dels diners públics destinats al servei ferroviari més utilitzat pels espanyols.
El somni d’Aznar
El missatge de la presidenta Ayuso també feia referència a l’afectació als trens d’alta velocitat. Això ens porta irremeiablement a recordar el discurs d’investidura que José María Aznar va oferir el 25 d’abril del 2000, en el qual, amb Francisco Álvarez-Cascos com a ministre de Foment, compartia el somni que Madrid fos un dispensador nacional de trens bala. Sense adonar-se’n, estava propiciant l’Espanya buidada, però aquest és un altre tema que no abordarem aquí.
Les pantalles de l’estació d’Atocha /
El discurs pot consultar-se íntegre a la pàgina web de la Moncloa. I deia així: «Aquest programa [d’inversions] acostarà tots els territoris d’Espanya mitjançant el mallat complet de la xarxa de carreteres de gran capacitat; una xarxa ferroviària d’alta velocitat que, en 10 anys, situarà totes les capitals de províncies a menys de quatre hores del centre de la Península». És a dir, a quatre hores de Madrid, que no és precisament una capital que queda al costat de la resta d’Europa.
Aquella investidura, per cert, tenia com a paisatge una àmplia majoria absoluta del PP, cosa que no va suposar cap problema perquè els 15 diputats de CiU (i els quatre de Coalició Canària) votessin també a favor d’Aznar. Passava quatre anys després del pacte del Majestic, amb un PP sense prou sufragis i amb els convergents exercint de maneta de canvi per posar fi a 14 anys de governs del PSOE, amb Felipe González al capdavant. En temps contemporanis, amb una nova investidura a la vista, va bé recordar algunes de les contrapartides de 1996: adeu al servei militar, supressió dels governadors civils i desplegament dels Mossos a Catalunya, inclòs el control de trànsit que estava en mans de la Guàrdia Civil. El primer traspàs de Rodalies, no obstant, no arribaria fins al 2010.
Qüestió de prioritats
Però tornem als trens. Com dèiem, Ayuso també es queixa d’avaries que han afectat l’alta velocitat. L’estudi de l’Airef fa referència a aquest sector ferroviari, que durant molts anys ha begut del somni radial del president Aznar. Diu així: «És interessant en aquest punt incorporar una breu comparació entre les dades d’inversió en la xarxa de Rodalies i la realitzada en alta velocitat, ja que reflecteixen amb claredat la prioritat atorgada en les últimes dècades al desplegament d’aquesta última. Davant els 3.600 milions desemborsats en Rodalies entre el 1990 i el 2018, en alta velocitat es van invertir en el mateix període 55.888 milions». Afegeix, en la següent frase, que només en un any, el 2012, hi va haver més inversió en alta velocitat (5.226 milions) que el que es va destinar en els últims 28 anys en Rodalies.
Tren de Rodalies Renfe, en una imatge d’arxiu /
Però deu tenir una lògica respecte a la demanda, ¿no? Seguim amb l’informe: «No s’ha d’oblidar que aquestes enormes diferències en inversió, i per tant en prioritat de les polítiques públiques, es produeixen en un context en el qual el nombre de passatgers de Rodalies va ser de 562,2 milions de viatgers davant els tot just 29,8 de l’alta velocitat (dades 2018), cosa que traslladat a percentatges implica que els passatgers d’alta velocitat amb prou feines suposen el 5,3% dels que viatgen en el ferrocarril metropolità».
Pedro no hi era
Algú podria dir, i amb raó, que l’informe fa referència a un període de la història en què Pedro Sánchez, blanc de les crítiques d’Ayuso, no era president del Govern. Va assumir el càrrec el juny del 2018. El PP, a principis del 2023, va repartir uns fullets en el servei de Rodalies en el qual insistia en la falta d’inversió en la comunitat. Adjuntava xifres terrorífiques, com que la despesa diària per usuari a Catalunya és de 1.748 euros, mentre que a Madrid és de 81 euros. La ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va haver de sortir al pas de la campanya. Va aportar les seves pròpies dades.
Un tren de Rodalies, aquest dimarts /
Va detallar el pla de millora de Rodalies de la Comunitat de Madrid, que contempla una inversió de 6.500 milions d’euros, 1.500 milions més que el que va prometre el Govern de Mariano Rajoy. Però amb això no n’hi ha prou, perquè a pluja de milions tots hi saben jugar. ¿Projectes executats? ¿Licitats? ¿En concurs? Segons la ministra, ja s’han finalitzat inversions per valor de mil milions d’euros, i un total de 4.000 milions (el 60% del previst) ja estan mobilitzats, cosa que significa que estan en el procés de cristal·litzar en una obra concreta. «És un pla real, no el ‘power point’ que ens vam trobar el 2018», va resumir Sánchez.
Notícies relacionadesPer si els interessa la comparació real amb Catalunya, el pla de Rodalies presentat el desembre del 2020 preveu una inversió fins al 2030 de 6.346 milions d’euros, dels quals ja s’han acabat treballs per valor de mil milions i 2.000 més estan en la fase de concurs i adjudicació. Queda molt, és cert. Tant aquí com allà.
El tuit d’Ayuso acariciava aquest dimarts a les 18 hores les 390.000 visualitzacions i tenia 5.000 ‘likes’, 2.000 ‘retuits’ i 1.500 comentaris. Amb Feijóo apartat del ceptre presidencial i en plena negociació de la investidura de Sánchez amb els independentistes, amb el traspàs total de Rodalies sobre la taula.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
