Les noves normes europees obligaran a aplicar mesures per rebaixar la contaminació de Madrid i Barcelona

L’últim informe del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, d’aquest estiu, evidencia les carències de les dues grans urbs, Madrid i Barcelona, i la seva àrea metropolitana. El 2022, Barcelona va depassar el llindar de diòxid de nitrogen (NO₂) permès per Europa després de molts anys complint. Madrid, en canvi, sí que va estar dins dels marges establerts, per primera vegada després de més d’una dècada sense aconseguir-ho.

En canvi, si analitzem els límits de l’OMS i no els que depenen del que decideix el Parlament Europeu, gairebé totes les capitals de província presenten unes dades de qualitat de l’aire nocives per a la salut. Quant a les partícules en suspensió (PM), el compliment és molt més ampli. De tota manera, hi ha altres elements que generen preocupació.

L’ozó troposfèric continua mostrant nivells elevats perquè la insolació i les altes temperatures contribueixen a la seva presència. «Els nous plans de qualitat de l’aire hauran d’incloure fórmules per rebaixar la quantitat d’ozó, que encara suposa una assignatura pendent», adverteix Miquel Ortega Cerdà, físic del CSIC i doctor en Ciències Ambientals, que s’encarrega del projecte Contaminació Barcelona. De fet, el ministeri ja va establir les bases científiques per a un pla nacional d’ozó. I després hi ha els nitrats atmosfèrics, procedents dels purins del bestiar, que continuen causant problemes.

Europa industrial

A més, òbviament, compliquen les coses les emissions de CO₂. L’any passat van augmentar i continuem lluny dels objectius de París als quals Espanya, com la resta de països, es va comprometre. L’últim informe de la plataforma Ecologistes en Acció és encara més crític que el que recullen les dades oficials. No obstant, fonts del ministeri asseguren que Espanya està treballant intensament per revertir la situació.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Ortega considera que hi ha marge per millorar en el control de les emissions: «Es podria calcular més freqüentment i amb més precisió, com es fa amb el PIB». Les fonts consultades afirmen que està en procés l’actualització del Programa Nacional de Control de Contaminació Atmosfèrica (PNCCA). També es posarà incidència a les zones de baixes emissions. El Govern, de fet, es proposa avançar cap als valors de l’OMS, ja que l’Agència Europea de Medi Ambient estima en més de 20.000 les morts prematures a l’any a Espanya a causa de la mala qualitat de l’aire.

La pròxima estació d’aquest recorregut a mitjà termini serà complir l’enduriment dels límits europeus, que encara no s’harmonitzaran amb els de l’OMS (més restrictius). Des del ministeri de Teresa Ribera constaten que estan alineats amb aquesta proposta comunitària. Aquests nous llindars encara no són definitius. «Alguns països més industrialitzats tenen més problemes amb les partícules que amb el NO₂. Pel contrari, Espanya està en pitjor situació respecte al NO₂, pels motors dièsel», precisa Ortega. «Per tant, és probable que alguns països com Alemanya o Itàlia pressionin per no restringir tant el límit de partícules», afegeix. Si això acaba passant, Espanya continuarà tenint molta feina per fer, ja que està lluny de portar els NO₂ detectats a Barcelona als nous marges indicats, de 20 mil·ligrams per metre quadrat.