Noves famílies

La primera nena nascuda a Espanya en règim de copaternitat veurà la llum a l’octubre a Barcelona

Una empresa de Barcelona posa en contacte persones que volen compartir la criança d’un fill

La iniciativa va arrencar el 2018 i el mes que ve tindrà lloc el primer infantament

La primera nena nascuda a Espanya en règim de copaternitat veurà la llum a l’octubre a Barcelona
7
Es llegeix en minuts
David López Frías

Passarà el mes que ve a Barcelona. Vindrà al món una nena amb uns pares que no són parella sentimental, no ho seran i es van conèixer mitjançant una iniciativa que es diu ‘copaternitat’, destinada expressament a això: quedades i reunions entre persones que en busquen una altra per criar junts un nen. Un projecte fundat per l’antropòloga catalana Carmen Balaguer i que ja compta amb gairebé tres anys de vida i més de 30 parelles adherides a la idea.

¿Què és això de la copaternitat? A més del nom de l’empresa que ho gestiona, és un concepte nou al nostre país, que consisteix a posar en contacte dues persones que volen ser pares però o no volen ser una família monoparental (principalment dones que rebutgen la idea de ser mares solteres) o no troben amb qui tenir descendència (que és el cas majoritari dels homes que recorren a aquesta proposta).

Carmen Balaguer és una antropòloga catalana que, el 2018, va assistir a una classe a la universitat en la qual li van explicar que el nombre de mares solteres per elecció s’havia incrementat un 300% en els últims anys. «Doncs alguna cosa hi hem de fer», es va dir, tal com li explica ara en conversa telefònica.

El final de les parelles

«Els temps han canviat. Costa estar en parella; cada vegada duren menys, hi ha un 70% de divorcis i ens trobem en un moment de canvis en les estructures familiars i en les maneres de relacionar-nos entre nosaltres. Ara les coses es poden fer de forma diferent», explica. En aquella conferència a la facultat va sentir per primera vegada el terme ‘copaternitat’ i aviat va decidir que posaria en marxa una iniciativa per tirar-lo endavant.

A grans trets, aquesta empresa de Barcelona (composta per Balaguer com a únic membre fix i una sèrie de professionals que hi col·laboren) posa en contacte les dues parts interessades a trobar una parella per afrontar la paternitat. Per un preu pròxim als 800 euros, es traça un perfil de les persones inscrites, es busca algú amb les seves mateixes necessitats i possible compatibilitat, i s’organitzen trobades perquè aquestes persones es coneguin.

Carmen Balaguer. /

Cedida

«No és el Tinder de la paternitat, com he llegit per allà», es queixa Balaguer. «El Tinder, que jo sàpiga, és una aplicació en la qual vas passant perfils amb el dit. Això és el contrari. Per començar, no tenim una aplicació. I del que es tracta és de tot el contrari: de conèixer-se i establir i enfortir un vincle personal. No és tenir un fill entre dos desconeguts. Precisament el que fem és el contrari: posar en contacte persones amb les mateixes necessitats i objectius i, si són compatibles, que es coneguin en profunditat i estableixin un vincle».

Roda de reconeixement

La principal activitat per conèixer-se és la quedada de tota la vida. Tot i que esporàdicament s’organitzen alternatives com ara tallers de cuina. Aquí, els inscrits es relacionen amb les altres persones i defineixen quin d’ells podria encaixar-los per compartir la criança d’un nen. Un procés que sol durar entre sis mesos o un any. «No solen quedar-se amb la primera persona que coneixen. Si veuen que no són compatibles, busquem una altra persona», resumeix Balaguer.

Balaguer va obrir una pàgina de Facebook el 2018 i va estrenar la pàgina web el 2021. Des d’aleshores han passat per les seves instal·lacions una trentena de parelles. Copaternitat es troba a Barcelona i Madrid, però s’ampliarà a altres parts d’Espanya. «Les quedades entre participants sempre són presencials; les gestions amb mi es poden fer ‘online’», aclareix Balaguer.

I, des de la seva fundació, almenys tres de les parelles que es van establir per compartir criança del nen a Copaternitat han derivat en parelles sentimentals. «Sol passar, perquè s’adonen que són compatibles, però no necessàriament acaben tots sent parella», assenyala. Sigui com sigui, abans de l’embaràs es firma un acord privat entre les dues parts per decidir en quines condicions tindrà lloc la criança.

«¿I si em passa alguna cosa?»

És el cas de la Laura, una dona de Barcelona que acaba de complir 43 anys i ja ha trobat, després de tres intents anteriors, la persona amb qui ha decidit compartir criança. «Sempre vaig tenir clar que volia ser mare. Vaig tenir una relació de sis anys amb una persona i al final no va sortir bé. També tenia clar que no volia ser mare soltera. I ja no només per l’estigma; és que la meva família és molt petita i jo pensava que, si a mi em passa alguna cosa, què en seria, d’aquest nen», explica a aquest diari.

Així, va conèixer Copaternitat per un anunci a les xarxes socials. Es va informar i va establir una bona relació amb Carmen Balaguer. «Vaig conèixer tres persones hetero que podien ser compatibles però al final les vaig descartar. I va ser en un curs de cuina quan va aparèixer la persona adequada. Un noi gai que va arribar tard al curs. Quan vam començar a parlar vaig tenir la meva intuïció femenina. Tots dos vam veure que hi podia haver compatibilitat. Tots dos treballem en el sector tecnològic, tenim vides semblants, compartíem valors i finalment hem entaulat una relació molt forta», indica.

Carmen Balaguer. /

Cedida

La Laura havia congelat òvuls quan tenia 37 anys. Ara en farà ús i seran fecundats en una clínica per aquest company de 47 anys que ha conegut a Copaternitat. «És important en el meu cas haver sabut separar la parella sentimental de la paternitat. Seré mare amb aquesta persona amb qui fa un any que ens coneixem. Però jo tinc una altra parella sentimental que, de moment, no hi ha posat cap problema». Amb referència a qui serà el pare dels seus fills, «flueix i em sento cuidada. És l’únic a qui li vaig veure potencial com a pare».

La Laura va anar al maig a la clínica on té els òvuls congelats: «En aquell moment reconec que vaig tenir una mica de vertigen i bloqueig. Vaig demanar espai i, per fortuna, em va anar molt bé. Ara ja he superat aquella fase i ens posarem ben aviat amb el procés», resumeix la Laura, que recorda que ha trobat disparitat de reaccions al seu entorn: «La meva mare, per exemple, s’ho ha pres molt bé. Entre els meus amics i amigues doncs... hi ha de tot. Principalment les que són mares separades em diuen que no, perquè han tingut problemes amb el seu ex. Però, a grans trets, s’ha acceptat molt bé».

Suposadament, la feina de l’empresa Copaternitat acaba a la clínica. Aleshores, ja s’hauran negociat el rol de cadascun dels membres de la parella. Si la custòdia és compartida, si la criatura es queda amb la mare o si s’estableix un règim de visites. No obstant, Balaguer explica que «la nostra feina acaba allà suposadament. Perquè si ens necessiten per a alguna cosa més, estarem disponibles».

Crítiques

Balaguer assegura que ha rebut moltes crítiques per haver posat en marxa aquest projecte, «però les ignoro. La gent encara té unes estructures mentals fixes per a algunes coses, però això va canviant. Va passar al principi amb el divorci, per exemple. O fins i tot amb el treball femení fora de casa. Hi havia reticències i rebuig, però al final s’han superat».

Notícies relacionades

Sí que reconeix que és una de les principals pors que afronta la gent que s’apunta a aquesta iniciativa: «La preocupació de molts és «a veure com els hi explico als meus pares... i a la meva àvia ni t’explico». Però moltes vegades es troben que són els seus mateixos pares els que els proposen aquesta via, perquè prefereixen això, que els seus fills trobin una parella per a la criança amb qui ja tinguin una confiança, millor que fer-ho sols».

De moment, no hi ha casos amb què avaluar aquesta iniciativa a efectes pràctics. Encara no hi ha criatures que hagin nascut a Espanya amb el sistema de copaternitat. Serà a partir d’octubre, quan neixi aquest primer nen (nena en aquest cas), quan des de Copaternitat puguin portar a terme les primeres valoracions. De moment, les úniques crítiques que estan rebent venen de fora. Veus que qüestionen el model, el veuen massa fred. Balaguer, per la seva banda, assenyala que els dubtes venen d’allà, «en cap cas de la gent que ha decidit formar part d’aquest projecte». Un concepte pioner al món, que va néixer com un compte de Facebook i està a punt de veure néixer la primera persona d’Espanya amb copares.