Educació assumeix que l’educació sexual no arriba a les aules i anuncia un pla per rellançar-la

La consellera d’Educació, Anna Simó, ha comparegut aquest dimecres, dia 100 des del seu nomenament en el càrrec, al Parlament de Catalunya, on ha anunciat que treballa amb altres departaments en la introducció de l’educació sexual des de la primera infància. «Aquesta és una obligació que tenim. El primer nucli és el familiar, però els hem d’acompanyar. L’educació sexual integral és un element necessari per generar relacions sanes; i l’educació sexual a l’aula és una reivindicació històrica. En el nou currículum és un vector transversal, que tots els docents, siguin de la matèria que siguin, han de tenir present; però a més, des del Departament d’Educació, al costat del de Feminismes, començarem un procés participatiu per crear un pla d’educació sexual», ha avançat Simó en una primera intervenció de presentació dels seus objectius per al curs escolar que acaba de començar.

Malgrat que el to de la nova consellera dista moltíssim del del seu antecessor, Josep Gonzàlez-Cambray; Simó, qui ha iniciat la seva compareixença saludant els representants de l’AFA de l’escola Mediterrània de Viladecans [que fa tres lustres que esperen la construcció de l’edifici de l’escola dels seus fills] ha continuat esprement els mantres introduïts per l’anterior conseller: «aquest és el curs amb més recursos i més mestres que mai, malgrat la baixada de la natalitat», ha remarcat Simó; dada repetida fins a l’extenuació que contrasta amb la denúncia també reiterada de falta de professors substituts en algunes matèries (el curs va començar amb 226 places no cobertes).

7.700 reclamacions

Al ser alertada per aquesta qüestió, Simó ha respost que treballa en una nova borsa de docents per agilitzar el nomenament de substituts, sense aportar més dades.

Continuant amb la plantilla de docents, Simó ha reiterat el seu objectiu d’estabilitzar docents –pel concurs de mèrits, primer, i les oposicions extraordinàries, després, un procés que ha provocat 7.700 reclamacions que estan estudiant.

Ampliació de les beques menjador

Ampliació de les beques menjadorLa consellera ha explicat que aquest curs 2023-2024 el Govern aplica un nou llindar per a la concessió d’ajudes de menjador escolar que ha fet que es quadrupliquin les beques del 100% del servei, fins ara minoritàries. Amb els nous criteris, ha detallat Simó, 56.000 nens als quals el curs passat se’ls concedien el 70% de l’ajuda passaran a ser becats amb el 100%. És a dir, aquest curs 87.140 nens tindran la beca del 100%, mentre que l’any passat aquesta ajuda va arribar només a 21.587 alumnes.

Sobre el tema que ha marcat l’inici escolar a secundària, el debat sobre la presència del mòbil en els instituts, Simó ha tornat a posar sobre la taula la seva posició contrària a la prohibició.

«No sé si és perquè soc nascuda en el 68, però a mi això de prohibir em costa», ha respost en seu parlamentària la consellera, que ha insistit que l’ús del mòbil per part dels adolescents és una cosa que s’ha de debatre en el consell escolar de cada centre. «Prohibir no és la via. Si fem això, ¿on queda el debat?», s’ha preguntat Simó, que ha apuntat que potser la prohibició per part del Departament seria el més fàcil, però la seva aposta és que la qüestió la treballi cada centre. Per a això ha anunciat que aquest divendres enviaran una circular a tots els centres amb documents per treballar el delicat assumpte.

La inclusió que mai arriba

Quant a l’eterna assignatura pendent del desplegament del decret de l’escola inclusiva, un dels temes que ha marcat l’inici d’aquest curs és la denúncia de nombroses famílies i centres de la retallada en hores de monitors de suport; Simó ha reconegut que l’escola catalana no és inclusiva.

«Hem incrementat la inversió, però sabem que encara és insuficient. No podem dir que a Catalunya l’escola és inclusiva, de cap manera; però per primera vegada s’apliquen els recursos en funció del que diuen els experts», ha defensat la consellera, que ha afegit que, al marge dels recursos, és necessari «un canvi de cultura, i això és el que ens costarà més».

SOS als ajuntaments

Quant a una altra qüestió que ha marcat també la tornada a les aules, les altes temperatures, Simó ha reconegut que el pla «evidentment hauria d’haver arribat abans», però insisteix que «per primera vegada a l’abril es va abordar la qüestió i es va fer un diagnòstic», i ara hem d’actuar; pas per al qual va tornar a demanar la col·laboració del món local. «Això no ho resoldrem sols», va reiterar. Així ho plantejarà demà dijous als representants dels municipis en la comissió mixta convocada.

Una altra de les qüestions a què Simó ha fet referència en la seva compareixença d’inici de curs davant la comissió d’Educació del Parlament ha sigut la posada en funcionament del nou protocol de violències. «Un de sol, el Registre de les violències de l’alumnat (REVA), per agilitzar els processos i evitar ofegar els centres en burocràcia», ha apuntat la consellera, que ha assenyalat també que aquest dimarts van començar les formacions a les noves figures dels coordinadors de coeducació, convivència i benestar de l’alumnat. «L’objectiu és ser àgils i evitar patiment, les escoles han de ser espais segurs per als nens i els professors», ha apuntat.

En el repàs de la consellera per les seves principals actuacions per al curs, Simó també ha esmentat que aquest any, per primera vegada, Educació compartirà amb els ajuntaments la informació sobre els estudiants que no acaben l’ESO en el marc de l’estratègia per reduir les alarmants xifres d’abandonament escolar prematur.

961 barracons escolars

Una de les preguntes recurrents govern rere de govern en aquest tipus de compareixences és: ¿què passa amb els barracons? En la d’aquest dimecres era obligada, a més, al comptar amb la presència de l’AFA de l’escola Mediterrània de Viladecans. Simó ha admès que a Catalunya hi continua havent 961 barracons escolars–xifra que està pràcticament estancada des de fa una dècada– i que el ritme de construcció d’escoles per anar erradicant «els mòduls» no va a la velocitat que desitjaria; i ha assegurant estar «mirant d’agilitzar la construcció de nous edificis que estan en mòduls parlant amb el món local, buscant convenis».

Notícies relacionades

Degoteig d’instituts que prohibeixen l’ús del telèfon mòbil al pati

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

«Tot el que ens permeti avançar és positiu», ha conclòs sobre l’assumpte.

També en el torn de preguntes, una altra qüestió recurrent: la jornada escolar. Simó ha reiterat el seu compromís –avançat en una entrevista a aquest diari– de «fer una avaluació rigorosa de l’impacte de la jornada continuada per a, en el moment en què hi hagi consens, poder aplicar-la». «Una qüestió com aquesta s’ha de fer bé i s’ha de parlar amb tothom», ha prosseguit en relació amb la tornada a la jornada partida en la secundària, avalada per incomptables estudis internacionals (i recollida en la mateixa ordre de calendari del Govern). La normativa de Departament assenyala que els estudiants d’ESO «no poden tenir més de tres tardes lliures a la setmana», però, alhora, permet als centres que ja feien jornada continuada –el 88% segons un estudi de Consell Escolar de Catalunya–, ho continuïn fent. Tancar aquesta porta suposaria obrir un nou focus de tensió amb els sindicats, una cosa que Simó vol evitar.