Degoteig d’instituts que prohibeixen l’ús del telèfon mòbil al pati

La pregunta era directa –«¿Es planteja la prohibició dels mòbils als patis dels instituts?»; la resposta també ho era: «No». La consellera Anna Simó responia fa pocs dies a EL PERIÓDICO que el debat sobre la regulació de l’ús dels telèfons –una de les grans preocupacions de les famílies amb fills adolescents– «no podia venir de dalt a baix». «Aquestes decisions preses verticalment no serveixen», prosseguia la responsable política del Departament fent referència a l’autonomia de cada centre. «Aquestes mesures s’han de parlar i treballar centre a centre», concloïa.

Això, efectivament, està passant cada dia en més centres. Aquest dimecres, primer dia de classes, diversos instituts catalans s’han sumat a la prohibició de l’ús del telèfon a l’hora de l’esbarjo, alertats pels efectes que l’ús excessiu d’aquest mitjà està tenint en els xavals. L’ús a les aules ja no estava permès.

«Està demostrat que quan els mòbils entren al pati s’acaba el joc. Hi ha una diferència enorme entre l’ambient d’un institut on hi ha permesos els mòbils i en el que no. En els primers els nois pràcticament ni es relacionen entre ells ni juguen, estan tots enganxats al telèfon. Quan elimines el mòbil del pati, les dinàmiques canvien completament, tornen a córrer, a jugar a vòlei i ¡a parlar entre ells!», explica una docent que ha treballat en els dos tipus de centre i que té clar que «el camí és la prohibició». «Els mateixos adults sabem que, si el tenim al davant, el mirem», conclou.

Un dels centres que aquest dimecres comença el curs amb aquesta novetat és l’Institut La Ribera de Montcada (Vallès Occidental). «Aprovat per claustre i consell escolar al juny, ens hem declarat centre lliure de mòbils. A La Ribera, ‘desconnecta per connectar’», anunciaven aquest dimecres a les xarxes socials.

Un altre és el Vila de Gràcia, a Barcelona, que des del primer dia de col·le convida els alumnes a deixar els mòbils a les taquilles a l’entrar al centre.

Font de conflictes

«Després de provar diferents fórmules en els últims anys, l’institut ha decidit prohibir els mòbils pels problemes –alguns de greus– de conflictivitat que generava i també de falta d’atenció a l’aula. Les famílies, conscients de la distorsió que genera, hem acollit la mesura de manera positiva. A més, que el centre sigui ‘mòbil zero’ no vol dir que doni l’esquena a la tecnologia, ja que els alumnes tenen ordinador i un programa que desenvolupa l’alfabetització tecnològica», explica una mare de l’institut Vila de Gràcia, que afegeix que la relació de les famílies amb el mòbil també està canviant.

Notícies relacionades

Marta Caño, directora d’institut: «Les noies encara són excloses en els partits de futbol del pati»

Dones davant l’algoritme

«En el nostre institut, un gruix important de l’alumnat de primer de l’ESO no en tindrà. Mares i pares amb fills grans hem comprovat que és ingestionable –i poc saludable– que nenes i nens tan petits tinguin a la butxaca un dispositiu tan addictiu», prossegueix la mateixa mare, que remarca que «això no vol dir tampoc que visquin d’esquena a la tecnologia». Tenen, per exemple, accés al WhatsApp i a algunes xarxes socials a través de l’ordinador.

I no en són els únics. La Salle de Premià de Mar, escoles de Cardedeu, Lliçà i Granollers han pres la mateixa decisió.