Desenvolupen ronyons humanitzats en embrions de porc de fins a 28 dies

Investigadors dels Instituts de Biomedicina i Salut de Guangzhou, a la Xina, han desenvolupat embrions de porc amb ronyons amb un 50-60% de cèl·lules humanes. Es tracta de la primera vegada que s’aconsegueix cultivar un òrgan humanitzat sòlid dins d’un animal d’una altra espècie, cosa que acosta la possibilitat de crear òrgans destinats a trasplantaments a partir de cèl·lules dels mateixos pacients; tot i que els mateixos científics implicats en la troballa reconeixen que aquesta opció podria comportar anys.

L’avenç ha sigut publicat aquest dijous a la revista ‘Cell Stem Cell’ i suposa un «pas superimportant per poder generar, en el futur, un ronyó d’origen humà en porcs». «Ho han intentat diverses vegades i ara els resultats s’han millorat. És el primer pas», explica Thomas Graf, investigador del Centre de Regulació Genòmica (CGR) de Barcelona.

Segons s’explica a l’article publicat, els investigadors han elegit els ronyons perquè són un dels primers òrgans a desenvolupar-se en fase embrionària i també és l’òrgan que més es trasplanta, a causa de les múltiples malalties que afecten el ronyó. Tot i així, la llista d’espera per accedir a un trasplantament és llarga, per això la investigació biomèdica, des de fa anys, ha centrat els seus esforços a produir òrgans en altres espècies, a la recerca de no dependre dels donants.

Els precedents

En aquest àmbit, ha destacat el treball desenvolupat per l’espanyol establert a EUA Juan Carlos Izpisúa, que ha liderat diverses investigacions, entre elles la creació d’embrions quimèrics, és a dir, amb cèl·lules provinents de dues espècies, també en porcs. No obstant, no es va crear cap ronyó nou, sinó que se’ls va deixar créixer només tres setmanes, perquè Espanya i altres països impedeixen seguir endavant davant els dubtes ètics que genera que la possibilitat que alguna investigació creï una espècie nova, un subjecte amb cèl·lules de dos animals diferents.

En el cas de la investigació xinesa publicada a ‘Cell Stem Cell’, la gestació es va interrompre als 25 i 28 dies. És a dir, «no són òrgans de veritat, sinó que estan en la fase intermèdia, no estan connectats encara a l’aparell urinari, per a la qual cosa faria falta més temps de maduració», indica Graf. Tot i així, han aconseguit superar en eficàcia les investigacions anteriors. «El nostre enfocament millora la integració de cèl·lules humanes en els teixits receptors», remarca un dels científics implicats, Liangxue Lai.

Per a això, han creat embrions porcins als quals s’ha suprimit la capacitat de desenvolupar ronyons de porc. En segon lloc, s’han utilitzat cèl·lules mare que tenen el potencial de convertir-se en qualsevol tipus de cèl·lula per fer-les més susceptibles a la integració i, després, les van convertir en cèl·lules «ingènues», que s’assemblen a les cèl·lules embrionàries, en un cultiu. I, en tercer lloc, abans d’implantar els embrions en porcs, van cultivar els òrgans quimèrics en condicions òptimes per proporcionar-los nutrients que satisfessin les seves necessitats dispars.

Les cèl·lules humanes

«Descobrim que si es crea un nínxol en un embrió de porc, les cèl·lules humanes entren naturalment en aquests espais», explica Zhen Dai, un altre dels investigadors. A més, han comprovat que la presència de cèl·lules humanes fora del ‘nínxol’, al cervell o la medul·la espinal, és escassa, cosa que frena la possible creació d’híbrids humà-porc que tant preocupen els comitès de bioètica.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Això sí, la investigació no ha sigut gaire costoefectiva, ja que han sigut necessaris trasferir 1.820 embrions a 13 truges, per recollir cinc embrions quimèrics per poder analitzar-los.

El pròxim pas de l’equip investigador serà crear ronyons humanitzats que es desenvolupin durant més temps, així com generar altres òrgans, com el cor o el pàncrees, també en embrions porcins. Tot i que els investigadors reconeixen que el treball serà «complex» i que podria comportar anys perquè els òrgans estan compostos de múltiples tipus de cèl·lules i teixits.