«Es busquen»: l’os rentador o l’esquirol gris de Londres, potencials espècies invasores a Catalunya

El Periódico

5
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

L’últim informe mundial publicat avui reclama als governs i autoritats que actuïn per fer front a un problema creixent: l’auge incessant de les espècies invasores. El document emès recomana, a més de posar en marxa lleis, sistemes d’informació oberts i llistes negres per alertar de les possibles espècies exòtiques que es poden convertir en invasores. A Catalunya, el Departament d’Acció Climàtica i el CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals) fa 10 anys que treballen en el sistema Exocat per analitzar aquest fenomen. Avui han presentat les llistes negres que ja tenen en vigor.

Per primera vegada, Catalunya disposa d’aquest tipus de llistes aconsellades per la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes (IPBES). El CREAF ha liderat el desenvolupament d’aquests llistats i adverteix de quines són les espècies que poden detectar-se aviat. Les més de 300 espècies sobre les quals es treballa estan agrupades en funció del grau de prioritat.

«Amb l’elaboració d’aquestes llistes negres, Catalunya s’alinea amb les recomanacions de la ciència»

Marc Vilahur, Departament d’Acció Climàtica

Primer, hi ha una llista negra de prioritat 1 amb les espècies exòtiques amb més potencial invasor que sí que han sigut detectades a Catalunya però que encara no són invasores. Després, la llista de prioritat 2 inclou les espècies amb potencial invasor menor, també detectades ja a Catalunya. Després, existeixen dues llistes vermelles amb potencials espècies invasores que encara no s’han detectat a Catalunya. Aquests són alguns dels animals i les plantes més buscats, per frenar-los a temps i evitar que guanyin terreny com ja han fet el coipú i la vespa asiàtica.

Plantes cactàcies

Les plantes espinoses del gènere ‘Cylindropuntia’ són algunes de les que ja estan escampant-se per la Península Ibèrica. En concret, destaca la ‘Cylindropuntia spinosior’, amb flors roses, procedent de l’Amèrica del Nord, i molt perjudicial per a la flora autòctona. Poden suposar un perill per a la salut d’animals i humans per les seves espines.

Vespa oriental

La vespa oriental (‘Vespa orientalis’) es va detectar per primera vegada al port de Barcelona el 2022. En principi, es va erradicar per part de l’Administració. Però des d’Exocat destaquen la importància d’actuar de la mateixa manera si reapareix. Aquest insecte, que pot implicar conseqüències greus per als ecosistemes com ha passat amb la vespa asiàtica, s’ha localitzat en altres punts d’Espanya.

Granota toro

Aquesta granota de gran mida causa greus desequilibris en els ecosistemes: desplaça (o directament devora) altres amfibis o rèptils autòctons, sovint modifica l’estructura de la vegetació i és transmissora de malalties i paràsits com el fong ‘Batrachochytrium dendrobatidis’, responsable del declivi de molts amfibis a escala mundial. Segons la conselleria, es va erradicar al delta de l’Ebre gràcies a una ràpida actuació, però pot tornar a ser present a qualsevol zona humida com està passant en altres llocs d’Europa.

‘Aratinga’

És un gènere d’aus sud-americanes de la família ‘Psittacidae’. Moltes d’aquestes espècies són mascotes exòtiques que s’han escapat o han sigut alliberades i s’han adaptat a l’ecosistema. Un risc és que es repeteixi l’expansió viscuda per les cotorres argentines i les cotorres de Kramer, dues espècies tropicals que formen part de la biodiversitat de ciutats com Barcelona i que suposen un obstacle per a algunes aus autòctones i que a més causen impacte sobre l’agricultura.

Os rentador

Aquest mamífer americà també ha sigut utilitzat com a mascota en les últimes dècades o com un exemplar més en parcs zoològics. A la Comunitat de Madrid s’han arribat a capturar centenars d’exemplars d’aquest animal sense depredador natural directe i de fàcil reproducció. A Catalunya es treballa per controlar-ne la població i evitar que s’expandeixi com ha passat amb altres mamífers com el visó americà que està assetjant les poques poblacions de visó europeu.

Porc vietnamita

El porc vietnamita està prohibit com a mascota pel mal que pot suposar el seu descontrol poblacional. Els exemplars deixats anar són capaços de dispersar-se i podrien convertir-se un problema per a la biodiversitat i els ecosistemes. A més, existeix el risc que es creui amb el senglar, el porc autòcton salvatge dels boscos ibèrics.

Cranc asiàtic

Sota el mar, crancs asiàtics com ‘Cherax destructor’ o ‘Eriocheir sinensis’ també han sigut catalogats com a espècie exòtica sobre la qual s’ha de posar especial atenció. Ja són presents a les costes de diversos llocs d’Europa, on han arribat a través de vaixells de transport. Algunes d’aquestes espècies són omnívores amb una gran capacitat de reproducció.

Esquirol gris

Aquest esquirol procedent d’Amèrica, habitual als parcs de la ciutat de Londres, ja ha desplaçat i reduït a mínims les poblacions de l’esquirol vermell, el propi d’Europa, encara majoritari a Espanya. Tot i això, des d’Exocat, analitzant els problemes que aquest petit mamífer ha causat en els ecosistemes locals, han posat aquesta espècie a la llista per frenar-ne la invasió a temps en cas que passi.

‘Caulerpa taxifolia’

Aquesta espècie, típica de mars tropicals i introduïda pels humans al Mediterrani, amenaça de desplaçar espècies d’algues autòctones, cosa que podria truncar l’ecosistema marí sencer. A les seves zones d’origen, en canvi, té poblacions més reduïdes perquè per viure necessita uns paràmetres molt concrets. Altres plantes aquàtiques, en rius o llacunes, poden alterar els nivells de l’aigua o de la salinitat, o directament arribar a obstruir infraestructures de reg.

Notícies relacionades

A la llista se sumen altres espècies com la mangosta de Java, l’arruí, el gos viverrí i el muntjac de Reeves, mamífers (els dos primers) que poden ser voraços carnívors. El principal motiu que genera preocupació és la capacitat d’algunes espècies per tolerar diferents condicions ambientals i la seva capacitat de reproducció, dispersió i colonització», explica Rosa Rotchés, coordinadora del projecte Exocat. No només això, sinó que tenen un important impacte per a les espècies autòctones, les poblacions de les quals sovint queden desplaçades o reduïdes, a més dels possibles riscos sobre la salut humana (transmissió de virus) i l’economia.

«Catalunya està alineada amb les recomanacions de la ciència. Les llistes negres són una eina efectiva per prioritzar on posar esforços de prevenció», exposa Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals a la conselleria. Espanya disposa de diversos reglaments sobre les espècies invasores més importants que s’han utilitzat per elaborar aquestes llistes.