El mosquit tigre, vector del dengue, amplia el seu camp d’acció a Espanya

El mosquit tigre (‘Aedes albopictus’), espècie transmissora del dengue i considerada com a exòtica invasora originària d’Àsia, ha estès el seu camp d’acció a Espanya i actualment ja és al litoral mediterrani, el nord i algunes zones de l’interior peninsular, segons els experts consultats per Efe.

Però aquesta invasora no és l’única; l’impacte d’altres espècies de mosquits també s’està expandint pel territori europeu afavorit pel canvi climàtic i la globalització i transport de mercaderies, que faciliten l’arribada d’aquests insectes.

La presència a la península Ibèrica del mosquit tigre «es va descobrir a Catalunya», assegura l’entomòleg i doctor en Biologia Rubén Bueno, que remarca, no obstant, que aquesta espècie «ja és a gairebé tot el territori espanyol» i que l’última troballa ha sigut a Galícia.

Bueno explica que, a més, a Espanya es troba el mosquit del Japó (‘Aedes japonicus’) –també transmissor de malalties com la febre del Nil i el chikungunya–.

El mosquit en general «és un insecte que no pot volar centenars de quilòmetres», afirma abans de recordar que el 26 d’agost va ser el Dia Internacional contra el Dengue, una malaltia que és cada vegada més present a Europa i que es va detectar per primera vegada a Espanya el 2004.

Tot i que si bé és cert que a Europa «no hi ha grans brots» com al sud-est asiàtic o Llatinoamèrica, «fa tot just una setmana s’han notificat ja els primers casos autòctons de dengue a Itàlia», i «a Espanya, anys enrere, també n’hi va haver alguns casos transmesos pel mosquit tigre, a Catalunya o a Múrcia», segons Bueno.

D’altra banda, s’estima que un centenar d’espècies de mosquits, entre els quals el mosquit comú (‘Culex pipiens’), són transmissors d’altres malalties tropicals com el virus del Nil occidental, que va provocar la mort d’una senyora gran a Huelva fa uns dies i la d’un centenar de persones a Europa el 2022.

El virus del Nil no només és en mosquits, sinó que «pot ser en aus, en cavalls i en humans», detalla Bueno, que precisa que, no obstant, la majoria de contagiats animals poden ser asimptomàtics.

A diferència del mosquit comú, que pica de nit, «el mosquit tigre pica de dia», segons l’entomòleg, que assenyala que tots dos «són fàcils de distingir» i «el tigre té el cos negre i blanc».

El mosquit tigre «és urbà», segons Bueno, i la seva presència s’afavoreix amb aigua estancada, perquè viu «a prop dels plats de testos o als bidons dels ports», entre altres llocs; per això diu que «és essencial evitar l’aigua estancada en l’àmbit domèstic», d’aquesta forma «es reduirà» el risc de les picades i la transmissió de malalties.

Els mosquits tigre crien als embornals, a les reixetes d’acumulació d’aigües pluvials que hi ha als carrers, i per això, assegura, són necessaris els programes de vigilància i control en zones públiques.

El biòleg, investigador del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i codirector de l’aplicació mòbil Mosquito Alert Frederic Bartumeus exposa que el mosquit tigre i el mosquit comú tenen dos cicles zoonòtics diferents, això és, «la forma en què una malaltia es transmet d’un animal a un humà».

«El gènere ‘Aedes’ –mosquit tigre i japonès– pica a una persona infectada i pot transmetre la infecció a altres persones», assegura. No obstant «el virus del Nil Occidental –mosquit comú– cau en sac foradat a l’arribar als humans».

Segons Bartumeus, «si una persona infectada del virus és picada per un mosquit sa, aquest mosquit no es pot infectar», ja que la càrrega viral es redueix molt.

Bartumeus explica que l’aplicació mòbil Mosquito Alert va sorgir el 2013 per establir una «vigilància ciutadana en combinació amb el trampejo tradicional», amb la qual qualsevol persona pot alertar d’espècies de mosquits en punts concrets, els llocs de cria i fins i tot les picades.

Un dels factors que més afecta els cicles dels mosquits és el canvi climàtic, segons Bartumeus, que posa èmfasi en el fet que l’augment de temperatures «no fa que hi hagi més mosquits», sinó que els canviï el comportament.

Notícies relacionades

Les pluges a Catalunya deixen els pantans per sobre del 18%

Un centre de teràpies gèniques fa un gran pas contra el parkinson

Com a exemple, determina que «amb el canvi climàtic el mosquit tigre buscarà més altitud i pot arribar a aparèixer a 1.500 metres», ja que les temperatures extremes no li són beneficioses perquè solen assecar l’aigua i aquests insectes necessiten humitat per viure.

A més del mosquit tigre, Bartumeus destaca com a transmissor de malalties tropicals com la febre groga l’‘Aedes aegypti’, que «ha intentat colonitzar les Canàries diverses vegades en els últims anys, però la bona gestió ha aconseguit que s’erradiqui».