Els ancestres humans es podrien haver extingit fa 800.000 anys

La població dels nostres ancestres podria haver patit un greu moment de declivi a principis i mitjans del Plistocè, amb un dràstic descens dels individus reproductors, dels quals només van quedar gairebé 1.300, fet que va amenaçar la humanitat tal com la coneixem.

Un estudi que publica avui Science liderat per l’Acadèmia Xinesa de Ciència planteja la teoria que fa entre 800.000 i 900.000 anys, es va produir un «coll d’ampolla» en l’inici del qual es va perdre el 98,7% de la població ancestral.

Les raons suggerides per a aquesta disminució de la població són principalment climàtiques: esdeveniments de glaciació que van provocar canvis en les temperatures, un possible llarg període de sequeres severes i pèrdua d’altres espècies potencialment utilitzades com a font d’aliment, segons un comunicat.

La investigació està basada en un model genòmic denominat FitCoal, amb el qual van poder determinar amb precisió inferències demogràfiques utilitzant seqüències genòmiques humanes de 3.154 individus de 10 poblacions africanes i 40 de no africanes.

El model indica que els efectes del «coll d’ampolla es van trobar directament en les 10 poblacions africanes, però només es va detectar un feble senyal de la seva existència» a la resta, escriuen els autors.

Aquell període, que s’hauria prolongat uns 117.000 anys, coincideix amb l’època que molts investigadors creuen que va viure l’últim ancestre comú de denisovans, neandertals i Homo sapiens.

Un article d’anàlisi que publica Science i elaborat per científics del Museu Britànic que no van participar en l’estudi indica que aquesta teoria del «coll d’ampolla» s’ha de provar amb els fòssils humans i les proves arqueològiques, dels quals en aquell període hi ha una bretxa cronològica en els registres fòssils de l’Àfrica i Euràsia.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

El treball suggereix, a més, que en aquella transició entre el Plistocè primerenc i mitjà només van quedar uns 1.280 individus reproductors que van ser capaços de mantenir la població durant aquell període, però amb una pèrdua de diversitat genètica.

L’equip, format també per investigadors italians i nord-americans, indica que tot i que l’estudi ha aclarit alguns aspectes dels avantpassats de principis a mitjans del Plistocè, encara queden moltes preguntes per respondre.