Barcelonins i turistes resisteixen els talls de trànsit i el ruixat per disfrutar la Vuelta

El final de vacances de molts barcelonins ha coincidit amb el tall de trànsit més gran de la història de la ciutat. La Vuelta a Espanya. Els talls de carrers van anar accelerant a mesura que avançava el dia. A mitja tarda, i quan faltava una hora i escaig perquè arrenqués la carrera, el cel de la ciutat ja havia enfosquit per les grises nuvolades, una cosa que va acabar perjudicant als ciclistes, ja que els fanals no s’encenien fins a les nou. Al cel, el vol dels helicòpters i el so d’algun tro. I a la terra, tres mons oposats: el dels ciclistes professionals i l’organització, el dels aficionats que es mouen a peu o amb bicicleta, passejant per una ‘superilla’ infinita, i el més complex, el dels cotxes que intentaven circular pels voltants de l’itinerari.

Josep Teruel va arribar del seu estiu a primera hora del matí: «He agafat la bici i he fet un passeig matutí. La veritat és que tot anava molt bé, hi havia informadors a tot arreu». Després de dinar, ha decidit repetir-lo, però ja amb la intenció de veure els seus ídols. «Aprofitaré el carril bici de la Gran Via per intentar veure la crono en dos punts diferents: a Marina i a la meta, aquí a la plaça Espanya», es proposava.

Al seu costat, la cua de vehicles ja és considerable. Esperen per girar i agafar una escapatòria que els lliuri de l’embús. La majoria s’ho prenen amb paciència. Un dels conductors abaixa la finestreta: «Ja sabíem el que hi havia. Però bé, espero arribar allà vaig al més aviat possible. Al final, això és com circular per Barcelona en una tarda laborable d’octubre, tampoc és res estranyíssim». Un altre intenta convèncer la Guàrdia Urbana perquè el deixin passar per on no hauria de passar. S’emprenya i deixa anar: «¿Per algun carrer es podrà passar, no?». És una excepció en un ambient de calma relativa.

Ocellaire aficionat

Per als transeünts, la vida és una mica més fàcil en aquesta tarda de ciclisme. Aprofiten els passos de vianants habilitats per travessar els carrers quan ho necessiten fins a l’últim moment. A les 18.40, tot canvia. L’ordre de les autoritats era tancar del tot aquests passos a aquesta hora. El circuit queda blindat perquè comenci la contrarellotge. «¡Fora, home!, ¡Fora, home! ¿Com no hem de creuar, si el carrer és buit?», es queixen a la Rambla de Guipuscoa. A Aragó, un home parla per telèfon: «Tot tallat, no puc arribar a la Gran Via perquè m’he quedat a la part de muntanya, no tinc cap més remei que veure la carrera».

En realitat, té una altra opció. Pot caminar fins al carrer Tarragona. Allà, s’ha aixecat un pont elevat que permet creuar, en una zona ja enganxada a la meta de plaça Espanya. Quan falten pocs minuts perquè arrenqui l’espectacle, gran quantitat de persones passegen per aquest pont per anar d’un costat a un altre del carrer. Andrea i Miro, dos eslovacs que han vingut a visitar Barcelona, esperen per veure els corredors: «Hem sabut que se celebrava aquí l’etapa de la Vuelta i ens hem animat», expliquen. «No és que ens agradi molt el ciclisme, seguim una mica el Tour i coneixem Sagan», afegeixen. Avui, el mític caçador d’etapes compatriota seu, que es retira aquesta temporada, no competeix.

Festes de Sants

També en el pont de ferro que s’ha muntat, una parella estudia la manera més ràpida d’arribar a les festes de Sants: «De moment, està tot bastant ben organitzat, però bé, ens tocarà caminar una bona estona per arribar al concert». Una mica més amunt, a la cantonada de Tarragona amb Aragó, es troba un grup d’amics. «Ens ha anat d’un pèl, si no, no arribàvem», diu un. Un altre li fa una abraçada i li contesta: «¿Però que no ho sabies, que avui hi havia Vuelta?».

L’ambient ciclista ja ha inundat la ciutat, i també el soroll dels trons, que ressonen amb més força que fa una estona. Toni Curto, fotògraf aficionat, ha vingut amb tren des de les comarques de l’Ebre. Normalment es dedica a fotografiar aus. Avui ha canviat els agrons i les polles blaves per Vingegaard, Ayuso i Roglic: «Tenim un grupet amb què sortim en bici, a veure si els puc ensenyar unes bones fotos».

Les primeres gotes de pluja humitegen els carrers de Barcelona. «A veure si relliscaran», etziba l’Alex a la Paula. Són una parella que viuen a prop de per on passen els ciclistes. No són aficionats, però han sortit a sopar molt aviat, abans de les set de la tarda i, «de passada», a treure el cap per la cursa. A la taula del costat del restaurant de sushi que han escollit, s’hi asseuen els experts. Un grup de sis amics que sí que saben de què va la competició.

Sense multituds

«Veurem com està Roglic; per a mi, tant a ell com Vingegaard són favorits», li comenten a un turista que s’ha interessat pel tema. «Estaré atent per saber com acaba», contesta. «I no t’oblidis d’Ayuso», li instrueixen. «En Enric Mas, no t’hi fixis especialment, dubto que guanyi», afegeixen. El turista assenteix. Li pregunten quants dies estarà a Barcelona i diu que tres més. Li proposen repetir demà: «A Montjuïc el final serà bonic, vine també a veure-ho». Ells no fallaran. «A veure si la pluja ens respecta».

Els ciclistes comencen a lluitar contra el crono. En algunes cantonades, s’amunteguen un munt de persones que colpegen les tanques i criden per recolzar els esportistes, mentre l’aigua s’aixeca de terra amb la velocitat dels pneumàtics. En altres trams, hi ha espai per trobar un buit a primera fila i veure a plaer com passen les estrelles del pilot. La pluja, que ja comença a ser constant i abundant, segur que no ha convençut els que viuen en carrers o ciutats llunyanes.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

La carrera acaba. Per a Miquel, Marc i Adrià, tres bombers de Barcelona que tenen el parc al carrer Aragó, torna la normalitat. «Hem hagut de moure els camions i estar a punt per si hi havia una emergència, la pròxima guàrdia ja serà com les de cada dia, tots dins del parc i sense aquesta expectativa», detallen. L’Adrià és bastant aficionat al ciclisme: «Per a mi és un luxe, mentre estic de guàrdia veig com passen els millors ciclistes del món».

La Celi i el Marcelo, impertèrrits davant els aficionats que onejaven banderes (si no les utilitzaven per tapar-se el cap) i esperaven bidons, tornen de sortir a sopar. «Hem arribat avui d’estiuejar a la costa. Els informadors ens han facilitat les coses per arribar al nostre pàrquing, la veritat és que tot ha funcionat molt bé. Però a nosaltres no ens interessa el ciclisme. Hem sortit a sopar i a fer un volt, tot i que la pluja ens ha complicat la tarda». La foscor i l’aigua van embolcallar barcelonins, turistes i aficionats al ciclisme que, malgrat les difícils circumstàncies, van disfrutar com van poder de la festa del ciclisme.