Un problema en augment: ¿per què no et pots banyar als llacs d’alta muntanya?

Els estius són cada cop més calorosos, no només a les ciutats sinó també a l’alta muntanya. Davant les altes temperatures, cada cop més senderistes interrompen la seva excursió per fer un refrescant capbussó als llacs que troben al camí. Aquesta activitat, en la gran majoria dels casos, està totalment prohibida. A Catalunya, aquest estiu, els agents rurals ja han imposat diverses multes. Cadascuna pot arribar als 300 euros.És el que assegura a EL PERIÓDICO el director del parc natural de l’Alt Pirineu, Marc Garriga: «La situació va a més precisament per aquesta xafogor, que ens juga en contra, ja que, amb més fred, a ningú li ve de gust ficar-se al llac. El problema és que la gent desconeix que el bany no està permès». Perquè tothom ho sàpiga, hi ha uns quants informadors que no sancionen però que sí que informen de la prohibició. «La sanció per banyar-se en un llac d’alta muntanya pot ser de 300 euros» Marc Garriga Cremes i repel·lents Als petits llacs pirinencs (ivons a l’Aragó), la renovació de l’aigua és lenta. Per tant, productes com la crema solar i els repel·lents antimosquits poden suposar un problema per a l’aigua. «Els amfibis són especialment sensibles a aquests elements, que resulten molt tòxics per a ells», avisa el director del parc de l’Alt Pirineu. «Es van acumulant i acaben impossibilitant-ne la vida als llacs», afegeix. Gossos tampoc No banyar-nos vol dir no ficar ni els peus a l’aigua. Tampoc les mans. «Si no hi ha cap altra opció perquè és una urgència, millor fer-ho al barranc de sota del llac», proposa Garriga. I no banyar-nos inclou evitar que se submergeixin en l’aigua els gossos domèstics: «Els collars antipuces són tòxics per als amfibis. I els productes antiparàsits, també». Fong fatal La quitridiomicosi és una malaltia que afecta greument els amfibis d’arreu del món. De moment, ja ha provocat una reducció del 30% de les poblacions de certes espècies de granotes. Està causada pel fong ‘Batrachochytrium dendrobatidis’, que pot ser present en els humans sense que en tinguin cap símptoma. «A nosaltres no ens afecta, però el declivi i les extincions que poden arribar per culpa d’aquest fong són ingents», afirma Garriga. Aixafar ous Un altre risc existent quan fiquem els peus al llac és que, sense adonar-nos-en, aixafem una posta d’ous de qualsevol amfibi. Les postes solen ser petites i poden passar desapercebudes. Fons remoguts Si no es destrueix una posta, el que és gairebé segur és que es trepitjarà el fons del llac, la bassa o el riu. «Remoure el fons suposa un problema per a diversos crustacis i insectes aquàtics», apunta Garriga. El problema és que, amb menys insectes, l’ecosistema és més feble: «Animals com l’almesquera, un petit mamífer aquàtic en perill d’extinció, veuen reduïdes les seves possibilitats d’alimentació, ja que depenen bàsicament del fons». ¿Peixos? ¡Mala notícia! Als llacs d’alta muntanya, a milers de metres d’altitud, no hi ha peixos. O com a mínim, no n’hi hauria d’haver. «Són masses d’aigua que han evolucionat sense cap espècie de peix, fins que els humans van introduir-hi truites o altres salmònids per pescar-los», explica Garriga. Com a esquer per a les truites, es feien servir barbs rojos (‘Phoxinus phoxinus’), uns peixos problemàtics per a la biodiversitat: devoren capgrossos d’amfibis, insectes aquàtics i crustacis que mantenen a ratlla les algues. Quan els barbs rojos remouen el fons, apareixen més nutrients a l’aigua i l’eutrofització (excés de matèria orgànica i mancada d’oxigen) del llac augmenta. A més, es mengen els ous de les truites (els seus possibles predadors introduïts artificialment), de manera que s’acaben convertint en els dominadors del llac. La presència humana als llacs no perjudica aquesta espècie de peix invasora. Per tant, contribueix a la simplificació de l’ecosistema aquàtic alpí. Hàbitat degradat Per evitar que els barbs rojos triomfin i aquests hàbitats es degradin i perdin poblacions d’amfibis, l’Administració ha posat en marxa un projecte Life que pretén restaurar els llacs d’alta muntanya: «La idea és que tornin a ser la llar d’amfibis i algun mamífer puntual com la rata d’aigua, la musaranya aquàtica pirinenca o l’almesquera. Però sense presència de peixos». En un espai degradat, el bany dels humans pràcticament no hi té influència. Per aquesta raó és clau conservar aquests espais. Sobretot a l’estiu, un dels pics de massificació de l’alta muntanya.