Agents infiltrats en grups anarquistes i independentistes catalans: espionatge policial sense control judicial

Els tres agents de laPolicia Nacional procedents de Mallorca i Menorca, la infiltració dels quals en grups anarquistes i independentistes catalans i ha quedat al descobert per una investigació periodística, actuaven sense control judicial. Tampoc ho necessitaven, segons les fonts jurídiques i de les forces de seguretat consultades, perquè la seva missió era obtenir informació i no obtenir evidències de delictes per al seu ús per a un procés judicial. Eren talps en moviments socials que la Comissaria General d’Informació –l’anomenada ‘Policia secreta’ – pretenia tenir sota control. Una situació que els situa en uns opacs llimbs legals sota l’empara de la Llei de Secrets Oficials, esgrimida pel ministeri de l’Interior en les seves respostes parlamentàries sobre aquest assumpte.

La investigació de la revista catalana ‘La Directa’, que l’últim any ha revelat l’activitat d’aquests tres agents –dos mallorquins i un menorquí– evidencia un pla d’actuació policial. Tots van formar part de la promoció del 2019 a l’acadèmia d’Àvila i van desembarcar de seguida a Barcelona i Girona, on es van mimetitzar en diversos col·lectius vinculats principalment a l’independentisme, tot i que també es van infiltrar en organitzacions llibertàries i del moviment okupa, en què van cobrar cert protagonisme. Tots tenien documentació falsa que en alguns casos van utilitzar fins i tot per cursar estudis universitaris als seus destins. Després de fer-se pública la seva condició de policies, diverses persones van relatar que havien mantingut relacions sexuals i de parella amb els agents i han presentat querelles per delictes de violació i contra la integritat moral.

Les fonts consultades distingeixen dos tipus d’infiltració policial. Una, la de l’agent encobert, regulada per la Llei d’Enjudiciament Criminal per endinsar-se en organitzacions criminals d’alt nivell, com terroristes, narcos o traficants de persones i armes. Aquesta figura requereix control judicial per garantir que les proves obtingudes, vulnerant en moltes ocasions drets fonamentals dels investigats, siguin vàlides en un judici. El Tribunal Superior de Justícia de Balears va anul·lar recentment la investigació contra un pederasta de Palma perquè la Policia s’havia infiltrat amb identitats falses en grups tancats d’internet –vulnerant així el dret al secret de les comunicacions–, sense la pertinent autorització judicial. La llei, a més, eximeix els agents dels possibles delictes que cometin en el marc d’aquestes indagacions tutelades per un jutge.

No és el cas dels tres policies de les Balears, als que les fonts qualifiquen d’infiltrats «que només busquen informació». «Són tasques d’espionatge. L’objectiu no és obtenir proves, sinó veure què s’està coent en determinats moviments», assenyalen. Els agents de Mallorca i Menorca van desembarcar a Catalunya en els mesos posteriors a la condemna dels líders del procés. Una de les policies infiltrades va iniciar una relació de parella amb un destacat membre dels CDR (Comitès de Defensa de la República) de Girona que havia sigut detingut i processat pels talls de les vies de l’AVE el 2018.

Opacitat i secretisme

La regulació d’aquesta figura policial és molt més opaca, ja que els policies no reten comptes més que davant els seus propis superiors i les dades obtingudes en aquesta tasca d’espionatge no han de ser utilitzades després en un judici ni, per tant, rebatudes. El mateix ministeri de l’Interior, en les seves rèpliques a les preguntes que diversos grups parlamentaris han formulat sobre aquest grup de policies, els ha qualificat d’«agents d’intel·ligència» la tasca dels quals és «la captació d’informació d’interès per a l’ordre i la seguretat pública». El Govern ha assenyalat que la Comissaria General d’Informació «va sol·licitar autorització administrativa», admetent així que actuaven sense tutela judicial i remetent-se a un expedient «declarat secret» d’acord amb una legislació de 1968. La tesi d’Interior, com va sostenir el ministre Fernando Grande-Marlaska al Senat, és que les activitats d’aquests agents «compleixen els principis de legalitat i els valors constitucionals» i que la seva tasca és «la prevenció de delictes». Queda així sense aclarir quin ús fan les forces de seguretat de l’abundant informació que aquest grup de funcionaris va obtenir durant les seves llargues infiltracions, que es van prolongar durant uns dos anys fins que els membres dels col·lectius que espiaven van començar a sospitar.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

L’operació va començar a truncar-se ara fa un any, quan La Directa va començar a revelar les infiltracions, que havien sigut tot un èxit durant mesos. Després de les informacions periodístiques, els policies mallorquins van començar la fase de retirada i extracció, distanciant-se gradualment dels entorns en què s’havien infiltrat fins a desaparèixer per sempre.

Les activitats d’aquest grup d’agents està ara judicialitzada després de les denúncies i querelles presentades pels seus antics ‘companys’ en els col·lectius espiats, a les que els juristes consultats auguren poc recorregut. L’Audiència Nacional ja va rebutjar obrir una investigació contra un d’aquests funcionaris perquè no van apreciar indicis criminals en la seva tasca.