Vall d’Hebron trenca tabús sobre la incontinència: «Hi ha pacients que han aguantat 20 anys a anar al metge»

Centenars d’homes i dones pateixen pèrdues involuntàries d’orina o excrements en algun moment de la seva vida. «És habitual però no és normal», ha apuntat la infermera referent en Ginecologia i Sòl Pelvià de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Míriam Asensio, que ha explicat que fins i tot hi ha pacients que «han aguantat 20 anys aquesta lluita interna». Alguns d’ells presenten simptomatologia depressiva perquè no han comunicat a ningú el seu problema de salut. La vergonya és un dels motius pels quals els afectats no acudeixen al metge. Professionals de Vall d’Hebron asseguren que molts dels casos poden tractar-se amb canvis d’hàbits i sense cirurgia.

«Volem trencar els mites de la incontinència i que els pacients acudeixin als metges», ha afirmat la doctora especialista en Urologia del Vall d’Hebron, Marta Allué, que ha recordat que aquest tipus d’afectacions impacten directament en la qualitat de la vida diària de les persones: «Realment incomoda molt i dona molta inseguretat», ha dit. Asensio ha apuntat que en alguns casos els pacients «s’aïllen al seu domicili per evitar aquestes pèrdues i que vagin mullats pel carrer».

Parts i edat

Aquest problema pot manifestar-se en el curs d’una malaltia o resultar una alteració per si mateix. També poden desencadenar incontinència els problemes amb pròstata, cirurgies oncològiques, lesions neurològiques, infeccions urinàries o determinats tipus de medicaments.

Segons la doctora Allué, les dones pateixen incontinència derivada dels parts o l’edat. És el tipus d’incontinència més freqüent, que es produeix quan la bufeta femenina desprèn pèrdues d’orina al realitzar esforços, com practicar esport o tossir. Segons els graus d’incontinència, lleu o severa, posseeixen tractaments específics. Amb exercicis de rehabilitació o cirurgia es pot solucionar «amb molt bons resultats», ha assenyalat Allué.

Pel que fa als homes, el motiu més habitual va lligat als problemes de mobilitat i l’edat. Aquesta és la incontinència d’urgència i es dona quan el pacient no arriba a temps al lavabo des que el cos activa l’avís.

La importància de tractar-ho

Disminuir la quantitat de líquids a 1,5 litres al dia, reduir la presa de líquids excitants per a la bufeta com la cafeïna o la teïna i orinar més sovint són algunes de les recomanacions per als pacients situats al primer esglaó de tractaments, és a dir, el més lleu. En molts casos, la pèrdua d’orina o excrements pot millorar sense necessitat de recórrer a una operació quirúrgica després d’un tractament multidisciplinari amb ajuda d’exercicis per enfortir la zona.

Si això no és suficient, hi ha tractaments farmacològics que poden ajudar el pacient perquè aguanti millor l’orina i tingui una vida més còmoda. Els pacients que tampoc responen a aquests tractaments se’ls pot injectar la toxina botulínica o bòtox a la bufeta perquè es relaxi i el pacient pugui anar al lavabo de forma més espaiada i amb més tranquil·litat.

La doctora Allué ha destacat que és imprescindible consultar el problema d’incontinència al personal sanitari especialitzat per rebre un tractament adequat i no fer ús de dispositius peliperineals sense prescripció mèdica, que tenen indicacions i contraindicacions i són de maneig complicat.

Esfínter artificial

Notícies relacionades

El confinament escolar per covid va castigar els barris pobres de Barcelona fins a sis vegades més

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

L’esfínter artificial és un dispositiu per a pacients, homes i dones, que tenen molt severa incontinència. Aquesta eina manté la bufeta continguda a través d’un mecanisme que aixafa el coll de la uretra. En el moment en què el pacient té el desig d’orinar, a través d’un botó obre el mecanisme i aquest deixa sortir el líquid. Aquest aparell està pensat per incontinències d’esforç, és a dir, «quan tusses, saltes, fas un esforç o mantens relacions sexuals», ha aclarit la doctora Allué.

Vicente, un pacient que va néixer amb espina bífida, és un cas d’èxit en la implementació d’aquest dispositiu. Ja fa sis anys que li van fer la intervenció i actualment se sent content i pot portar a terme una vida normal: «M’ha canviat totalment la vida a millor», ha afegit.