Les víctimes, indignades amb la DGT: «Ens humilia la llei, els jutges i ara aquesta campanya»

«¡Ens diuen que l’homicida pateix, que ho passarà malament tota la seva vida i sembla que la víctima està gairebé disculpant-lo! Senzillament en el vídeo sobra la víctima, està morta», deuncia Jeanne Picard, delegada de Stop Accidents a Galícia, que ha remès una carta a la DGT per manifestar-li el seu rebuig davant el plantejament d’aquesta campanya. «Transmet un doble missatge confús i poc respectuós amb les víctimes», afegeix Picard, fent-se ressò de les queixes de familiars de les anomenades víctimes innocents a la carretera, aquelles que per comportaments negligents d’altres van perdre la vida. És el cas del Josep, un jove establert a Barcelona i d’avis gallecs, que va morir fa gairebé tres anys a l’AC-442, al seu pas per Dumbría quan un jove conductor va envair amb el seu Peugeot el carril contrari. Circulava almenys a 116 km/h en un revolt limitat a a 70. La sentència va arribar el desembre passat: dos anys de presó per homicidi imprudent i la retirada del carnet per tres anys i mig, però finalment el condemnat, Asier G. S., natural d’O Pino i establert a Santiago, no ingressarà a la presó ja que no té antecedents, i per ara continua conduint.

«Senyors de la DGT, els homicides no són les víctimes de les tragèdies que ells provoquen. El meu fill és la víctima. Més de mil víctimes mortals cada any. I vostès han ignorat el nostre dolor, un dolor indescriptible. Ens humilia la llei i els jutges que l’apliquen i ara ens humilien els que se suposa que han de protegir-nos», denuncia a les xarxes socials Pilar Rosanes Gutiérrez, mare del Josep que arran d’una sentència «amb què han tornat a matar al meu fill», advertia en declaracions a aquest diari després de conèixer la sentència, ha iniciat una campanya de recollida de firmes que ja suma més de 110.000 suports per reclamar una modificació de l’article 142 del Codi Penal, que preveu penes d’1 a 4 anys de presó per als casos d’homicidi imprudent, sigui modificat per equiparar-se a les penes que s’apliquen en altres països, com França, que estableix entre 3 i 5 anys de presó.

La Pilar apel·la directament a la DGT: «¿Voleu una veritable campanya de conscienciació? Doneu-nos veu, escolteu el que ha quedat de nosaltres. De veritat, ¿creieu que és això el que passa? ¿Que l’homicida sempre mostra penediment? Però, ¿quantes vegades hem de suportar que ens humiliïn? Parleu amb les víctimes, pregunteu-los què els va passar el dia després, demaneu-los a elles que apareguin a les vostres campanyes». El seu marit ni tan sols ha vist els espots de la campanya. «Ni vol. Retirin la campanya», clama la Pilar.

Des de Stop Accidents adverteixen que el vídeo no ha sabut transmetre un missatge que té força: si mates algú i ets responsable el tindràs present tots els dies de la teva vida. «És un missatge que també hem vist moltes vegades i hi ha vídeos de testimonis d’homicides des de la presó, però visualitzar l’entorn que envolta l’homicida a la sala casa seva... o parlant amb la víctima a la cuina... crea un ambient de massa tranquil·litat, de xerrada... i sobretot la presència de la víctima no s’entén», lamenta Jeanne Picard. «Hi falta l’altra part», adverteix: «Que ensenyi els familiars de les víctimes que pateixen de per vida l’absència del seu ésser estimat perquè li han arrabassat la vida a una persona innocent plena de vida i de projectes, que continuem sent víctimes desprotegides per una justícia garantista per a l’infractor, que mai els familiars han sentit el perdó, i que ens sentim impotents i indignades davant una societat indiferent davant la violència viària». Les víctimes, sentencia Picard, no se senten representades.

La Cristina és una de les protagonistes de la campanya. «Aquest matí tornava borratxa conduint, no havia dormit i no he tornat a dormir bé en la meva vida», així arrenca el relat de la jove, que pot escoltar complet en el vídeo principal d’aquest article. Després d’això, comença una conversa fictícia amb el nen que va atropellar.

Notícies relacionades

La Generalitat posa límit a la recollida de llentiscle i bruc amb una nova llei

Més de 580.000 vehicles sortiran de Barcelona pel pont del Primer de Maig

«Veig una dona, asseguda còmodament en un bonic sofà d’una bonica casa, que lamenta no poder dormir des d’aquell matí en què va atropellar i va matar un nen que pedalava en la seva bicicleta. La dona confessa que conduïa borratxa. I el fantasma del nen, cap ensangonat, fa broma amb la seva homicida sobre les pastilles que aquesta pren per poder dormir. Però, pobra dona, quan dorm somia amb el nen, sempre sota les rodes del seu cotxe. Tant és el dolor que arrossega, que ha decidit no tenir fills, ens diu l’homicida. I jo contemplo, atònita, com la DGT ha assegut el meu fill Josep, un extraordinari jove de 20 anys, al costat del seu homicida. I contemplo com l’homicida es lamenta de no poder dormir, d’haver de somiar cada nit amb el meu fill, que segueix allà assegut perquè un publicista sense escrúpols li ha donat el paper secundari en una tragèdia de la qual ell no és el protagonista», lamenta la Pilar.

D’altra banda, Stop Accidents es pregunta quin és l’impacte que tenen aquestes campanyes en la societat. «Es gasten molts milions en aquests espots, però falta conèixer quin és l’abast i si canvien comportaments», qüestiona Picard.