Bombers espanyols al Canadà: «Són focs de magnitud inimaginable»

Bombers espanyols al Canadà: «Són focs de magnitud inimaginable»
2
Es llegeix en minuts

Els asturians Ramiro Martínez i Saúl Ordiales, integrants de la Brif de Tineo, van arribar a casa aquest divendres després d’una experiència «intensa i satisfactòria» en els immensos incendis del Quebec, al Canadà, en què van haver de ser evacuats al quedar assetjats pel foc, que havia tallat l’única carretera de sortida.

Ramiro Martínez, de 34 anys, vuit a la Brif –tot i que també va ser tècnic amb Bomberos Asturias–, assegura que «s’ha de veure per creure-s’ho, la immensitat de territori, ple de llacs, rius, fauna salvatge, tot verd, i la magnitud dels incendis és inimaginable, amb columnes de fum espessíssim, gegants». A més, la manera de treballar és molt diferent. «Treballen amb aigua, amb esteses de mangueres, que recarreguen en llacs i rius, mentre nosaltres fem atacs directes sobre les flames amb batefocs o aigua en punts molt concrets, i amb tallafocs ancorats en zones segures, com penyals», indica. I és que, al Canadà, «com que no hi ha manera d’acabar directament amb els incendis, ni d’ancorar tallafocs, se centren a defensar poblacions i infraestructures». Els bombers de les brifs desplaçats al Canadà, concretament a la localitat quebequesa de Mistissini, es van encarregar de preparar un heliport improvisat enmig del bosc, una «station park» a través de la qual arribaven reforços i que permetia «evacuar ràpidament en cas d’alt risc, per un canvi de vent o una excessiva intensitat del foc».

Notícies relacionades

«Són incendis immensos, de 50.000 hectàrees, un altre món comparat amb els que podem veure a Astúries. A més, no són provocats, sinó causats per tempestes seques», assegura per la seva part Saúl Ordiales. «Ens van haver d’evacuar de Mistissini perquè el foc va tallar una carretera que era l’única via d’escapament», assegura aquest bomber forestal de Siero.

L’experiència, afegeix Ordiales, «ha sigut única i brutal, increïble, per la magnitud dels focs, la logística que comporta aquesta operació i el paisatge». Ramiro Martínez diu que, a través d’aquesta missió sota el paraigua del mecanisme de Protecció Civil de la Unió Europea, ha pogut conèixer altres bombers forestals, altres mètodes de treball, i també créixer professionalment i personalment. «Ha sigut una experiència potent. És la meva primera missió a l’exterior. Prèviament vaig ser al gran incendi d’Àvila, a La Cabrera, a Galícia, a Cantàbria i em va tocar netejar la neu amb motiu del ‘Filomena’, però no té res a veure amb el que hem viscut al Canadà, per la intensitat més gran dels incendis, que afecten grans superfícies de coníferes, que cremen molt millor», va assegurar.