Sis anys menjant gràcies a la solidaritat veïnal: «Són els meus Reis Mags»

«El 2017 tot es va complicar», s’excusa Sonia Idrovo, mare de tres fills amb un pare a la fuga. Aquell any va començar bé, com tots. Ella regentava un bar a l’avinguda del Paral·lel de Barcelona. «Però em van treure la terrassa i em van apujar el lloguer del local». Una combinació que la va portar a tancar l’establiment.

Després va venir l’embaràs de la seva filla menor, que va tenir un nadó prematur, i poc després la seva parella va abandonar la família. «Em vaig veure sense feina, havent d’anar cada dia a la incubadora a l’hospital i sense res de menjar per als meus altres dos fills», explica Idrovo. Des d’aleshores va dues vegades al mes al rebost de l’associació De Veí a Veí, on també fa de voluntària: «Són els nostres Reis Mags», agraeix.

Idrovo encara recorda el moment en què va sortir de casa a picar a la porta dels serveis socials del barri de Sant Antoni. «Va ser dur, però ho has de fer. Vaig pensar, o vaig a serveis socials o no mengem. Volia treballar però no podia...», recorda. Dels treballadors socials de l’ajuntament en té un bon record. «S’hi van involucrar i em van derivar aquí de seguida», explica aquesta dona des del rebost de l’oenagé, ubicada en una de les plantes subterrànies del mercat de Sant Antoni.

Suport moral

«Recordo que em van donar roba de prematur, que és molt cara i no la podia pagar... em van ajudar en tot. Eren tot un suport moral per a mi», afegeix, recordant els plors que venien després del ‘¿com estàs?’. Un any i mig després, la filla menor va sortir de l’hospital i tot s’havia d’anar posant a lloc. Però no va ser així.

«El meu problema per trobar feina és que necessito que vagi d’acord amb l’horari d’escola dels nens, i no el trobo», lamenta. Algunes vegades treballa netejant pisos durant algunes hores, de vegades la seva exparella li deixa una mica de diners. Durant aquests anys ha estat a punt del desnonament, però finalment ha aconseguit un pis de lloguer social.

El problema, insisteix, és la conciliació i trobar una feina estable per sortir a la superfície. «Em van proposar una formació a les vuit del vespre.... ¿què faig? Soc una mare amb tres fills, he de banyar-los, donar-los de sopar... és impossible», insisteix. Ara sobreviu amb l’ingrés mínim vital, de 546 euros al mes. La quantitat li fa impossible poder pagar la compra del supermercat i per això continua vinculada a l’entitat.

Al ser voluntària habitual, Idrovo coneix bé l’asfíxia que estan vivint els bancs d’aliments. «Hi ha més gent que productes podem donar». I l’any que ve, el Banc dels Aliments avisa que la situació pot ser encara més crua. És per això que tota aportació és bona i ben rebuda. És el cas de la campanya ‘Cap llar sense aliments’, impulsada per la Fundació La Caixa que va néixer durant la pandèmia de la Covid i ja està en la seva quarta edició. Arrenca amb l’aportació d’un milió d’euros per part de l’entitat financera i fins al 7 de juliol, es poden realitzar donacions a través de Bizum.

Mans amigues

Notícies relacionades

La diabetis s’acarnissa amb les comunitats filipina i pakistanesa

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Els dies que no troba aquests llocs de treball esporàdics, Idrovo fa de voluntària a l’associació. «Ve la gent, et diu el que necessita... et sents útil perquè pots ajudar». Fa uns dies una noia no sabia on demanar ajuda davant un desnonament imminent. Idrovo la va orientar i li va donar ànims. «Sempre apareix una mà amiga que t’ajuda. Cal trucar a totes les portes i no donar-se per vençut», diu positiva.

Per a ella, la mà amiga es diu De Veí a Veí. «Els meus fills els recorden molt... per a ells tampoc és fàcil». Els nens recorden que cada hivern, els Reis Mags llegeixen les seves cartes al local de l’entitat. «Els mimen, els donen carinyo... n’estan encantats. I sempre que passem per aquí recorden la nit de Reis. Em diuen ‘¿és aquí on venen els Reis Mags, mama?’». I ella respon amb els ulls entelats: «Sí, ells han sigut els nostres Reis Mags».