Adeu a la prohibició de fer ‘topless’ a les piscines: la Generalitat adverteix que és discriminatori

«La prohibició a les dones d’anar amb el tors nu, donar el pit o utilitzar vestits de bany més llargs són accions que exclouen una part de la població i vulneren la lliure elecció de cada persona amb el seu cos». Aquest és l’avís que la Generalitat ha enviat a tots els ajuntaments catalans perquè modifiquin les seves ordenances municipals i acabin amb les restriccions de fer ‘toples’ a les piscines municipals. Ho han fet a través d’una carta que adverteix que hi ha una llei catalana que deixa sense efecte les ordenances que poden ser discriminatòries. Si no es compleix, i si hi ha dones que ho denuncien, el Govern català pot aplicar sancions de fins a mig milió d’euros.

Cada any, una vintena de dones –s’estima que la punta de l’iceberg– s’acostaven a la plataforma Mugrons Lliures per denunciar que a les piscines municipals no els deixaven fer ‘topless’ i que les arribaven a expulsar del recinte. «És un tema d’igualtat de gènere, que els homes poguessin i nosaltres no», recorda Mariona Trabal, portaveu d’aquest col·lectiu creat fa més de cinc anys a Catalunya. Aquest estiu es preparaven per rebre, de nou, una altra allau de queixes. Però no ha fet falta. La Generalitat ha mirat de posar fi a aquestes vulneracions de drets a través d’una carta a tots els ajuntaments. «No sabem per què han tardat tant, però estem molt contentes», diu Trabal.

Més enllà del tors

La Conselleria de Feminismes, aprofitant que la llei catalana per la igualtat de tracte –aprovada el 2020– sanciona qualsevol acte discriminatori a Catalunya, ha recordat als ajuntaments catalans que prohibir l’entrada a les dones que portin el tors despullat, però, en canvi, permetre-ho als homes, és un acte de discriminació per motius de gènere. És per això que la missiva recorda que practicar ‘topless’ ha d’estar permès.

Però el text va més enllà. També inclou la garantia que les dones poden donar el pit a les piscines públiques i també recorda que els banyadors que cobreixen més zones del cos tampoc es poden prohibir. Aquí s’inclou el burquini i altres peces fetes amb roba aquàtica: per exemple per als nens o les persones malaltes que necessiten protegir-se del sol a l’aigua.

Tapar els genitals

Tot i així, la conselleria es posiciona en contra del nudisme a les piscines municipals. En la carta s’estableix que l’única norma que s’ha d’imposar a les piscines públiques és que el vestit de bany sigui «adequat per a l’activitat aquàtica» i que garanteixi la «higiene personal i la salut pública». És obligatori que es cobreixin els genitals de la persona i que no s’utilitzi roba de carrer. El text també recorda que no es pot prohibir l’entrada a les piscines per motius ètnics i racials, i assenyala especialment el cas dels joves migrants i les famílies gitanes.

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

En cas de no complir aquesta recomanació, el Govern podria aplicar sancions. És el que permet la llei catalana per la igualtat de tracte, a través de l’Oficina contra la No-Discriminació, creada fa un any per la Conselleria de Feminismes. L’ens ja ha rebut alguna queixa sobre aquesta situació, gràcies a la col·laboració del col·lectiu Mugrons Lliures, que insta totes les dones que es queixen davant l’entitat a fer el pas de denunciar. L’oficina és responsable d’aplicar aquesta normativa catalana i fer complir el reglament sancionador de la llei, que preveu multes que oscil·len entre 300 i 500.000 euros en funció de la gravetat dels fets.

La missiva es va enviar el 22 de març, però Mugrons Lliures l’ha fet pública quan la conselleria els ha notificat aquesta acció. «Cal veure què faran els ajuntaments: nosaltres hem dit a tothom que agafin una impressora i imprimeixin la carta. Si els diuen alguna cosa, que l’ensenyin. Cal plantar cara, no poden obligar-nos a res i hem de resistir», apunta Trabal. La plataforma considera que no hi haurà a penes reticències, ja que la majoria de partits polítics a Catalunya no s’oposen a aquesta decisió. «Junts era el que més s’hi resistia», explica Trabal. Avui des de l’entitat estan eufòriques. «No hi ha causa petita, cal lluitar... nosaltres ho hem fet i ho hem aconseguit», es congratulen.