Mobilitat

Casc, edat mínima, assegurança..., així és la proposta de Trànsit perquè els municipis incorporin el patinet elèctric a la seva ordenança

Casc, edat mínima, assegurança..., així és la proposta de Trànsit perquè els municipis incorporin el patinet elèctric a la seva ordenança

Jordi Otix

3
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

No arriba al 10% el percentatge de municipis catalans que han adaptat les seves ordenances de circulació a la irrupció dels vehicles de mobilitat personal (VMP) als nuclis urbans. Afortunadament, la proporció és molt més elevada (65%) quan es consulten els reglaments de les ciutats de més de 100.000 habitants. Però, en conjunt, 847 localitats no han regulat els patinets elèctrics per només 82 que sí que ho han fet. Davant aquest paisatge, el Servei Català de Trànsit (SCT) acaba de publicar unes recomanacions perquè els ajuntaments neòfits en la matèria tinguin un full de ruta a què acollir-se. La velocitat, els espais, la seguretat viària o la vigilància són algunes de les tasques a què ha de fer front el consistori, prenent decisions que tenen una base legal i una part, diguem-ne, més subjectiva, adaptada a cada urbs.

Trànsit deixa clar el que és indiscutible, com la prohibició de l’ús de les voreres o la circulació pels carrils bus o les vies interurbanes. També marca en vermell la possibilitat de portar passatger, conduir sota els efectes de l’alcohol i les drogues (se’ls pot sotmetre als mateixos controls que al conductor d’un cotxe), trucar el VMP o utilitzar auriculars o el telèfon mòbil. Això ha de ser d’aplicació segura perquè així ho marca el reglament de la Direcció General de Trànsit. Ramon Lamiel, director de Trànsit, admet que el marc legal no és del tot cristal·lí: «Hem fet una anàlisi de la normativa i hem detectat que hi ha molta confusió. Amb aquest dossier oferim als municipis criteri, opinió i autoritat».

¿I el casc?

Quant a l’ús del casc, també hi ha la confusió a què es refereix Lamiel. Trànsit és molt clar pel que fa a aquest punt: «Existeix potestat reglamentària per a l’ús del casc i podria recaure sobre les ordenances municipals la decisió, però, tenint en compte que el reglament general de circulació de vehicles no desenvolupa en quins supòsits és obligatori, actualment l’obligatorietat no és aplicable». Malgrat això, el SCT insta els consistoris a imposar aquest element de seguretat, tot i que, si després un policia local de Tortosa, de Manlleu o de Saldes para un usuari de patinet sense protector cranial, no li podrà aplicar cap sanció. Tampoc l’assegurança obligatòria està prevista, així que, de la mateixa manera, es podrà recomanar, però en cap cas imposar.

La proposta d’ordenança defineix els diferents espais pels quals pot i no pot circular un patinet elèctric, amb el dubte, que ha de resoldre cada localitat, de si permetre que comparteixin espai amb els automòbils i les motos a carrers amb la velocitat limitada a 50 km/h, a les zones per als vianants i als parcs urbans. En aquestes dues últimes categories, diu Trànsit, cada ajuntament haurà de decidir el que millor asseguri la convivència entre les diferents maneres de moure’s per la ciutat.

Notícies relacionades

També estableix la recomanació –que no obligació, perquè no ho marca la DGT– d’una edat mínima, que situa en els 16 anys i estableix les característiques obligatòries d’un patinet en el cas que s’utilitzi com a vehicle per a la distribució urbana de mercaderies, una cosa cada vegada més habitual per al denominat repartiment d’últim quilòmetre.

Jungla urbana

El document elaborat per Trànsit incorpora exemples de municipis que ja han intervingut en l’assumpte, així com campanyes de comunicació i sensibilització destinades a informar més i millor la ciutadania sobre el que pot fer i no pot fer el patinet elèctric a la jungla urbana. Ramon Lamiel, director de Trànsit, assenyala que la proposta pretén ser «una ordenança d’ordenances, una eina per ordenar la mobilitat d’aquests vehicles, la sinistralitat dels quals hem vist que s’ha incrementat notablement en els últims anys». Des del 2018, el percentatge de sinistres de VMP s’ha multiplicat per 10. Eren el 0,4% del total de vehicles implicats en sinistres i el 2021 van escalar fins al 4,2%. Les bicis han passat del 3,9% al 5,6%. L’augment, no obstant, es deu més al creixement del mitjà que a la mateixa indisciplina dels usuaris.