¿Canviarà Espanya els seus irracionals horaris? La llei d’usos del temps n’estableix les bases

A Espanya, el 30% dels treballadors segueixen als seus llocs a les 19.00 hores, quan Europa ja s’està preparant per sopar. És més, el 10% dels empleats continuen treballant a les 21.00 hores. Espanya té el ‘prime time’ televisiu a les 22.00 hores, dues hores més tard que la resta d’Europa, on els comerços tanquen entorn de les 17.00 i les 19.00. La meitat dels adolescents espanyols dormen menys de set hores i la primera assignatura que es troben a l’aula és matemàtiques, just quan tenen el cervell encara adormit.

Els horaris espanyols no afavoreixen ni la productivitat, ni la salut, ni la conciliació, ni la vida personal. No és una opinió, sinó una evidència recolzada per la ciència. Un dels projectes estrella del Govern de Pedro Sánchez era la llei d’usos del temps, la base de la qual està ja a punt de la mà d’un estudi elaborat per més de 60 experts, inclosos membres de sindicats i patronals. A causa de la convocatòria sorpresa d’eleccions, és impossible que la norma s’aprovi en aquesta legislatura. En tot cas, la ministra de Treball i vicepresidenta, Yolanda Díaz, ha assegurat aquest divendres a Madrid que «el pròxim Govern que surti de les urnes tindrà la responsabilitat de regular el temps, el nostre tresor». 

32 hores setmanals el 2032

El Ministeri de Treball ha recolzat avui la presentació de l’estudi que serveix de base per a la futura norma de regularització d’horaris. L’informe inclou diverses mesures no només de caràcter laboral sinó transversal. Entre les primeres –no són mesures plantejades pel Govern central sinó incloses a l’informe dels experts– hi ha la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals el 2026 i a 32 el 2032. «La reducció del temps de treball no és l’única mesura que cal prendre. Necessitem uns horaris saludables perquè el 30% de les baixes laborals són a causa de l’estrès. S’imposa una flexibilitat més gran, tant per part de les empreses com dels treballadors. El que seria lògic seria que la jornada tingués una sola interrupció d’una hora i que totes les empreses de més de 50 empleats negociessin un pla per millorar l’organització del temps», ha explicat Anna Ginès, professora a Esade i a la Universitat Ramon Llull.

La futura llei, el més semblant a un pacte social que garanteixi el dret al temps, té el clar objectiu de millorar la salut de la població espanyola. «Un bon descans augmentaria el PIB en un 1%», ha explicat Marta Junqué, coordinadora de Time Use Initiative (TUI), després de recalcar que uns horaris laborals, polítics, comercials, socials i educatius més sostenibles redundarien no només en la salut de les persones, sinó en la salut del planeta atès l’estalvi energètic que comporten. Junqué també ha fet especial èmfasi en el fet que els horaris irracionals a Espanya afecten molt més les dones, que, en general, s’encarreguen bastant més de les cures. «El 35% de les dones reconeixen que no disposen de temps per a elles mateixes. No pot ser. Volem vides vivibles», ha sentenciat.

Respecte als horaris escolars, l’estudi recorda que també han de ser més saludables i més compatibles amb la conciliació, cosa que no significa passar més hores a l’escola. L’informe demana que els adolescents i els universitaris entrin a les aules més tard perquè tinguin el cervell més actiu. En aquest sentit, el metge Gonzalo Pin, especialista en son, ha recordat que l’obesitat, el fracàs escolar i l’abandonament primerenc de l’educació estan directament relacionats amb l’epidèmia de falta de son entre els joves. «Des del punt de vista de la salut, és absurd dinar a les 15.00 hores i sopar a les 21.30», ha dit.

Notícies relacionades

Famílies i pediatres reclamen que els adolescents entrin més tard a classe al matí

«La conciliació no existeix»

Després de qualificar de «fonamental» l’estudi, la ministra Díaz ha remarcat que el temps és el més important de la nostra vida i que les administracions estan obligades no només a protegir el temps de treball, sinó el temps també per cuidar o estimar. O per fer el que un vulgui, ja sigui tombar-se al sofà o avorrir-se. «Benaurat avorriment», ha afegit després de recordar els ‘homes grisos’, éssers que es dediquen a robar el temps dels altres i que protagonitzen ‘Momo’, la novel·la de Michael Ende que ara compleix 50 anys.

La titular de Treball ha insistit que les dones van més escasses de temps que els homes i que és una injustícia que, en alguns casos, moltes es vegin obligades a elegir entre la família o la feina.