El doble desemparament dels orfes de la violència masclista majors d’edat

Una jove universitària de 18 anys, filla d’una dona assassinada per violència de gènere, vivia en un centre tutelat. L’any que ve deixarà de tenir dret a viure sota l’assistència de l’administració i es veurà obligada a deixar la carrera. És un dels casos de desemparament que viuen els joves orfes de la violència masclista quan traspassen la majoria d’edat, quan decauen ajudes i protecció social en la majoria de les comunitats autònomes d’Espanya.

La Fundación Mujeres, el Fondo de Becas Soledad Cazorla i la Federació de Dones Joves han denunciat la desprotecció en què queden els nois i noies orfes majors d’edat que no només pateixen la terrible pèrdua de les seves mares, en la majoria de casos a mà dels seus pares, sinó també una situació de desemparament econòmic i vital.

Majoria d’edat

La llei a Espanya només reconeix com a víctimes directes de la violència de gènere els fills i filles de víctimes quan són menors de 18 anys. Són 339 els nens i nenes que han quedat orfes per feminicidi en l’àmbit de la parella des del 2013, però es desconeix la xifra exacta dels majors d’edat orfes i quants d’aquests 399 menors han passat a ser majors d’edat.

El Fondo de Becas Soledad Cazorla calcula que des del 2013 hi ha hagut 339 els fills i filles majors d’edat que van perdre les seves mares per culpa de la violència masclista. Al moment del crim, aproximadament un de cada quatre eren convivents i/o dependents econòmicament de les seves progenitores.

Polítiques emancipadores

«L’empara que recull el nostre ordenament jurídic només dura fins als 18 anys. L’única comunitat autònoma que empara per llei els [orfes majors d’edat és Andalusia», ha indicat en roda de premsa la presidenta de la Federació de Dones Joves, Ada Santana. I existeixen realitats com que un adolescent de 16 anys sigui considerat víctima per l’Estat i el seu germà de 19 anys, no.

La directora de la Fundació Mujeres , Marisa Soleto, ha remarcat que és «imprescindible» que s’ampliï el paraigua de protecció dels orfes dels 18 als 26 anys: «En aquest país, l’emancipació als 18 anys no existeix, ni tan sols s’ha acabat el període de formació. L’orfe necessita acompanyament», ha incidit.

Per això sol·licita que «sempre que es presenti insuficiència d’ingressos es mantinguin les ajudes fins als 26 anys», que hi hagi un potent programa de beques, que es garanteixi l’exempció de les taxes universitàries i es posin en marxa polítiques emancipadores que permetin el trànsit a la vida adulta i incorporin com a prioritat el treball amb nens i nenes orfes de la violència de gènere.

«Estem atenent casos de menors que han sigut tutelats per les administracions públiques que quan compleixen la majoria d’edat es veuen en situació d’haver de buscar-se la vida», ha asseverat Soleto.

És necessari, doncs, estendre la protecció als majors d’edat que siguin dependents econòmicament, «imprescindible per evitar que els joves en aquesta situació pateixin un mal irreparable en el seu desenvolupament personal i emocional».

Algunes comunitats autònomes amplien l’edat de recepció d’ajudes: Astúries fins als 26 anys; les Balears, fins als 22. Catalunya i Galícia indemnitzen amb un pagament únic fills i filles de dones assassinades fins als 26 i 30 anys, respectivament.

Problemes greus en el reconeixement de les pensions

Les representants de la Fundació Mujeres i la Federació de Dones Joves han presentat aquest dimarts el VII Informe Anual del Fondo de Becas Soledad Cazorla, que orienta la seva activitat a l’ajuda i l’acompanyament precisament dels menors orfes de la violència masclista.

Una de les principals conclusions de l’informe és que encara hi ha «problemes greus» en el reconeixement de les pensions d’orfandat per violència de gènere per part de la Seguretat Social.

Malgrat que la legislació ha incorporat avenços per facilitar el reconeixement i la tramitació d’aquestes pensions, hi ha un «percentatge elevadíssim» de resolucions denegatòries malgrat que els menors compleixen els requisits per accedir-hi.

Soleto ha assegurat que aquests tràmits addicionals que s’exigeixen a les famílies constitueixen una victimització secundària: «No podem continuar castigant les famílies amb tràmits addicionals. […] Podríem estar salvant de la pobresa infantil una xifra molt més elevada de famílies si no hi hagués aquests problemes», ha assenyalat.

Des del Fondo de Becas s’ha demanat que les administracions públiques millorin el seguiment dels casos de les famílies i orfes afectats per feminicidi, així com el mecanisme d’acreditació dels fills i filles de les dones assassinades.

Soleto també ha cridat l’atenció sobre la directiva europea contra la violència de gènere que s’està negociant actualment al Parlament Europeu. En concret, ha alertat sobre un article, el 34, que responsabilitza els Estats membres de mantenir el contacte dels pares maltractadors amb els seus fills i filles.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

A pocs dies que es voti en comissió el text legislatiu, el Fondo de Becas Soledad Cazorla exigeix que es retiri aquest article (contrari als avenços aconseguits a Espanya, on la llei impedeix un règim de visites amb un pare maltractador), així com que s’incloguin les víctimes indirectes de la violència de gènere, es faci referència a les situacions d’orfandat i s’estableixi un mecanisme de protecció i reparació de la infància afectada.

Des que es va posar en marxa el 2016, el Fondo de Becas Soledad Cazorla ha concedit 170 ajudes amb una quantia mitjana de 1.850 euros de les quals s’han beneficiat 85 joves orfes i 49 famílies afectades per feminicidi.