L’Audiència Nacional condemna els ‘Miami’ a penes de fins a cinc anys i mig i multes de 85 milions d’euros

L’Audiència Nacional ha condemnat a penes d’entre 10 mesos i cinc anys i mig de presó i multes pròximes als 85 milions d’euros en el judici ‘dels Miami’, en què van ser jutjades 81 persones per delictes contra la salut pública, blanqueig de capitals, falsedat documental, contra la Hisenda pública, tinença il·lícita d’armes, receptació i falsificació de moneda.

En la seva sentència, de 271 pàgines, la Secció Quarta de la Sala Penal condemna a cinc anys de presó Ana María Cameno, àlies ‘Pollito’, per delictes contra la salut pública de substància que causa greu dany a la salut, en quantitat de notòria importància, amb pertinença i direcció organització, blanqueig de capitals i tinença il·lícita d’armes. Tant a ella com a la resta de condemnats la Sala els aplica l’atenuant simple de dilació indeguda del procediment i una altra, de molt qualificada de confessió i de col·laboració amb l’Administració de Justícia, tant a ella com als prop de 60 acusats que van reconèixer els fets.

L’Audiència condemna Artemio López Tardón a tres anys de presó i multes pròximes als 85 milions d’euros per delictes de blanqueig de capitals provinent del tràfic de substàncies estupefaents, contra la Hisenda pública i falsedat documental. En canvi, l’absol del delicte contra la salut pública que causa greu dany en quantitat de notòria importància, extrema gravetat, i pertinença a organització en grau de direcció del qual també l’acusava la Fiscalia i Antidroga. La Sala imposa la pena més alta de cinc anys i mig de presó a David Martínez García per delictes de blanqueig de capitals procedent del tràfic de drogues i falsedat documental.

Ni proveïdors ni quantitat de droga

Ni proveïdors ni quantitat de drogaLa sentència declara provat que en la dècada del 2000 al 2010 membres integrants d’una organització criminal establerta a Sud-amèrica destinada a la introducció d’ingents quantitats de cocaïna a Europa, a través d’Espanya, es van posar en contacte amb individus assentats a Espanya, interessats en la seva adquisició i posterior distribució, «sense que s’hagi aconseguit conèixer la identitat dels proveïdors de la cocaïna ni la dels seus destinataris, la quantitat de cocaïna introduïda, com i quan es va introduir, com i qui la va distribuir, els viatges que es van realitzar ni, en definitiva, com es va portar a terme aquesta importació».   

Els magistrats consideren que malgrat el conjunt d’evidències constatades d’aquesta importació massiva de cocaïna procedent de Sud-amèrica, no hi ha prova suficient de càrrec per considerar autors d’aquesta les persones contra les quals s’ha adreçat l’acusació, això és, Artemio López Tardón i altres acusats.

No obstant, sí que considera acreditat que, «coneixedors d’aquesta massiva arribada de cocaïna a Espanya, van portar a terme diverses operacions de comerç que van permetre la introducció dels beneficis obtinguts per la venda i distribució de la cocaïna importada en el tràfic jurídic mercantil».

Malgrat desconèixer qui van ser els subministradors i els importadors de cocaïna, les investigacions van permetre descobrir (almenys en la segona meitat de la dècada) qui, del costat espanyol, mantenia continus contactes amb ells. La sentència identifica Ana María Cameno, incondicionalment avalada i seguida per David Vela Narro i Raúl i Victor Juárez Smith i Laurentino Sánchez Serrano (els tres colombians d’origen).

Tots ells de forma col·legiada estaven al corrent dels detalls de les negociacions a cada moment, igual com passava respecte als també germans Néstor Mario i Carlos Mauricio Gutierrez Ramírez, que, tot i que no arribessin a liderar l’organització, mantenien contactes amb els proveïdors i coadjuvaven amb els anteriors en el bon final del negoci il·lícit.

Dilacions indegudes

Notícies relacionades

Tres anys de presó per a sis narcos que gestionaven narcopisos ocupats a Barcelona

No te’n donaré ni cinc

El tribunal rebutja l’aplicació de l’atenuant de dilacions indegudes com molt qualificada per la complexitat de la causa, en què han arribat a ser més de 400 persones inicialment investigades, diligències procedents de jutjats de tot Espanya, així com el fet que els ara enjudiciats resideixin fora d’Espanya, cosa que va donar lloc no només a l’expedició de nombroses comissions rogatòries, sinó a les diverses sol·licituds d’entrega via extradició.

Tot això, afegeix, «unit a la gravetat dels fets», la paralització motivada per «la pandèmia, l’existència d’altres assenyalaments preferents o la falta de disponibilitat d’una sala apropiada amb prou espai per a unes 200 persones (entre el tribunal, acusats, acusats, lletrats, fiscalia o públic)».