Universitaris i adolescents es passen en massa a ChatGPT per fer treballs (i exàmens)

Estudiants de l’ESO, de batxillerat i universitaris ja han incorporat aquesta eina impulsada amb intel·ligència artificial (IA) a les seves rutines diàries, recorrent-hi per fer els deures, per estudiar i fins i tot en exàmens. «Parlo amb ChatGPT gairebé cada dia i sé que tots els meus amics l’han utilitzat alguna vegada», explica l’Alba, estudiant de tercer curs de Publicitat, Relacions Públiques i Màrqueting. «Li demanes qualsevol cosa i ho fa», afegeix el Manuel, que cursa un grau d’Administració d’Empreses. Qualsevol cosa pot ser un assaig sobre un tema, el resum d’un llibre o resoldre un problema de matemàtiques.

Aprendre més i més ràpid

Hi ha qui se serveix d’aquesta aplicació per millorar el seu aprenentatge sobre els temes impartits a classe. «L’utilitzo sobretot per comprendre de forma més clara el que els professors expliquen», explica la Mar, estudiant de segon curs de Física, una cosa que també fa l’Álex, de segon de batxillerat. Aquest xatbot conversacional és particularment útil per sintetitzar conceptes científics complexos. «ChatGPT m’ha ajudat a resumir idees complicades sobre economia i a traduir textos. És una eina que t’ho mastega tot una mica», assegura l’Emma, que es prepara per ser periodista.

L’expansió d’eines d’IA promet accelerar la productivitat, una cosa que ja es viu a les aules catalanes. «En menys d’una hora tenia fet un treball que d’una altra manera me n’hauria ocupat tres o quatre –se sincera el Xavier, de primer de batxillerat–. No l’hauria d’haver utilitzat, d’acord, però també has d’afinar molt les preguntes que li fas». En la mateixa línia, l’Alba assegura que acudeix a ChatGPT «per anar més ràpid» quan està saturada i no té temps. «Em sento una mica bruta perquè és com fer trampes, però alguns profes ens encoratgen a utilitzar-lo per optimitzar les nostres tasques», afegeix l’Emma.

Mals usos

No obstant, i com tota tecnologia, ChatGPT està subjecte al bon o mal ús que li puguin donar els seus usuaris. Alguns l’estan utilitzant com a xuleta als exàmens. Ho confessa el Miguel, també estudiant d’ADE: «Era un examen amb ordinador. El primer i de moment únic que hem fet així. D’una sola pregunta. No en tenia ni idea. Vaig posar la pregunta a ChatGPT i en vaig copiar el text. Vaig aprovar l’examen». D’altres rebutgen instrumentalitzar l’‘app’ amb aquesta finalitat. «Copiar i enganxar és un error. Si l’utilitzes per a tot no té gràcia perquè així no aprens res», opina l’Alba.

Tot i que cada vegada són més avançats i precisos, els sistemes com ChatGPT plantegen importants riscos, ja que continuen incorrent en errors. Aquesta problemàtica realitat fa que, en cas de creure cegament en les seves respostes, els alumnes puguin estar donant per bona una cosa incorrecta, i així difuminar la desinformació. Alguns dels alumnes consultats en són conscients i asseguren que «vigilen» per no creure a ulls clucs tot el que genera la màquina. A més, la versió oberta al públic d’aquesta eina està entrenada amb dades que arriben fins al 2021, cosa que fa que no sigui capaç de parlar de l’actualitat.

¿Què en pensen els professors?

La vertiginosa evolució de la IA preocupa professors i pares. «L’escola és molt lenta i ChatGPT ha arribat com una bufetada que està fent trontollar la institució», assenyala Juanmi Muñoz, codirector de l’Observatori d’Innovació Tecnològica i Educativa, que lamenta que la falta de recursos dificulta als centres apostar per la innovació. Tot i que entre el professorat hi ha «incertesa» i «temor», també hi ha qui veu aquesta tecnologia com una oportunitat. «Els professors han de tenir competències digitals per poder educar els alumnes en un ús crític de ChatGPT. Els que no estiguin a l’aguait perdran el tren», afegeix el també professor col·laborador de la UOC.

Alguns centres estan optant per la restricció, similar a la via adoptada per les escoles de Nova York. «Ens han dit que no podem utilitzar la IA i que si ens enxampen ens suspendran, però la utilitza tothom», assegura el Javi, estudiant de quart d’ESO. No obstant, posar portes al camp no és tasca fàcil. «Els professors no ho acaben d’entendre, estan una mica paranoics», explica l’Emma. «Ens diuen que no la utilitzem i que detectaran els plagis». De fet, el Javi utilitza una altra eina que l’ajuda a modificar els textos generats amb ChatGPT per esquivar el radar dels docents.

Tecnologia com a aliada

No obstant, cada vegada més docents creuen que la tecnologia pot ser una aliada. «O la integrem o se’ns menjarà», remarca Marc Escolano, professor de Filosofia de batxillerat als Jesuïtes de Sarrià. Tot i que no ha detectat un ús estès entre l’alumnat, aquest docent sí que ha acudit a ChatGPT per trobar «idees molt interessants» per a activitats didàctiques personalitzades.

Notícies relacionades

La Unió Europea obligarà ChatGPT a revelar si viola els drets d’autor

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

La IA podria accelerar un canvi de paradigma de l’educació. «Pot ser una eina fantàstica per personalitzar l’aprenentatge, imagina un alumne conversant en anglès amb un ‘bot’ per millorar les seves capacitats», assenyala Muñoz. Aquest canvi també podria estendre’s als mètodes d’avaluació. «Hem d’adaptar-nos i avaluar no només els resultats dels alumnes, sinó altres criteris com el seu esperit crític. Si ChatGPT serveix per superar els mètodes d’avaluació arcaics que utilitzem des de fa 40 anys m’alegro que hagi arribat per quedar-se, però fins que no es reformi la rèmora de la selectivitat no canviarà les altres coses», explica Josep Lluís Cerrudo, director pedagògic de batxillerat de l’Escola Pia de Terrassa. El professor veu en el rebuig de la IA una repetició del que ja va passar abans amb les calculadores, els mòbils o Viquipèdia. «No val lamentar-se, és millor buscar-ne la part positiva».

L’escola, de fet, s’està veient abocada a adaptar-s’hi. Mentre que a Austràlia les universitats han tornat al paper i boli per evitar l’ús de la IA per copiar, aquí ja hi ha centres que han desplaçat els treballs de redacció de casa a l’aula amb la mateixa finalitat. «Ara totes aquestes tasques les fem sota supervisió», afirma l’Enric, de tercer d’ESO. Sigui vist com a amenaça o com a oportunitat, el repte continua sent gegant. «És evident que haurem de fer molts canvis com a docents i buscar la manera d’incorporar aquesta tecnologia al nostre dia a dia per ajudar els alumnes», apunta Marta Muset, tutora de Ciències de tercer d’ESO. «Ja ho vam fer amb internet».