Escassa aigua dolça
La sequera incrementarà el preu dels musclos del delta de l’Ebre
Els productors adverteixen que sense aigua dolça podran produir molt menys
La falta d’aigua obliga els flamencs del delta de l’Ebre a criar a l’albufera de València
Els arrossers se les enginyen per salvar la collita al delta de l’Ebre: «L’arròs demana aigua fresca»
El senyal d’alarma arriba des dels arrossars: «Si nosaltres no tenim aigua es desencadenarà un efecte dòmino fatal per a tot l’ecosistema que patiran especialment els productors d’ostres i musclos». Ho adverteix l’agricultor Albert Pons i ho confirmen els productors consultats per EL PERIÓDICO. Joan Alcalà, Pau Queralt i Tomàs Curco comparteixen preocupació per les restriccions de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
Però, si els musclos es crien al mar, ¿per què necessiten l’aigua dolça? «Per alimentar-se. Els musclos capten microalgues en suspensió que sense l’aigua dolça dels canals són menys abundants». Així ho explica Alcalà, que rep EL PERIÓDICO en el que anomenen «la petita Venècia».
«Afrontem la falta d’aigua dolça amb resignació; estem tot l’any esperant aquest moment»
Joan Alcalà, productor de musclos
Es tracta d’un petit canal que hi ha davant de la badia dels Alfacs. Serveix de moll a les diferents empreses que produeixen musclos a la zona.
A aquests molls hi arriben piles de musclos procedents dels vivers, les grans plataformes de la badia. «Els nutrients d’aquesta aigua salabrosa [ni dolça ni salada] són molt útils perquè els musclos creixin», afirma Alcalà. Els musclos tenen una funció essencial. Actuen com a filtre biològic de l’aigua. Si no hi ha musclos, l’aigua s’eutrofitza més del compte: és a dir, que les algues consumeixen massa oxigen i cada vegada n’hi ha menys.
Tots els musclos del món necessiten aquesta aportació d’aigua dolça. Un bon exemple és el que passa a les ries de Galícia. En el cas del Delta, el cultiu es fa en badies que s’han format amb l’aigua del mar però que, gràcies a un ingrés d’aigua dolça, es converteixen en aigües salabroses.
Temporada avançada
Normalment, es comencen a recollir els musclos el mes de maig. Però amb les altes temperatures, ja fa uns anys que la majoria de productors s’avancen i comencen a l’abril, abans que les altes temperatures perjudiquin els mol·luscos.
Amb la calor elevada, es produeix el fenomen de l’anòxia a l’aigua (poc oxigen), que pot provocar mortaldat en les algues i dificulta l’alimentació i la supervivència dels musclos. És alguna cosa semblant al que passa amb les nacres, un mol·lusc que en aquest cas viu salvatge al mar (no s’aconsegueix amb vivers) i que està en risc de desaparèixer.
«Els productors encarem la falta d’aigua dolça amb resignació. Estem tot l’any esperant aquest moment. Si no arriba una bona quantitat d’aigua dolça i de qualitat fins a les badies, ho tenim difícil», adverteix Alcalà.
En aquests moments, els empresaris tenen clar que produiran menys quilos de musclos que altres anys. «D’una corda de la qual haurien de sortir 30 quilos, en surten uns 23, per exemple», es queixa Alcalà. «I això es notarà en el preu, que pujarà», es resigna.
Els productors de musclos i ostres estan molt pendents d’un possible acord perquè l’aigua (restringida al 50%) de què disposen els arrossers arribi a la zona de cria d’aquests bivalves. De fet, el clamor per l’aigua dolça uneix arrossers, musclers, ornitòlegs, hotelers i restauradors.
El sector de les ostres i els musclos, no obstant, té una dificultat afegida: «Nosaltres no tenim ajudes, treballem amb el que portem. Si la mida del musclo disminueix, ningú ens ho compensarà, hem d’apujar el preu». Els últims anys han deixat de criar ells mateixos els musclos des de zero. Amb la calor, morien a les badies, i per això han de comprar els vivers a Itàlia.
Aquests dies queden uns quants productors que ho intenten contra vent i marea. Per exemple, Pinyol i els seus treballadors col·loquen cordes amb petits musclos a alta mar (on la calor no els pot perjudicar tant) per veure si sobreviuen. Més endavant, passat l’estiu, els aniran a buscar per traslladar-los de nou a la badia i que s’alimentin de la riquesa de l’aigua salabrosa.
Encara no saben si ho aconseguiran i per si de cas continuen comprant petits musclos en vivers italians. D’una banda sotgen la calor i les altes temperatures, cada cop més intenses, i de l’altra l’allargada ombra de la sequera, que pot restringir les crucials aportacions d’aigua dolça.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Medi ambient Delta de l'Ebre Aigua Alimentació Sequera Crisi Climàtica Preus Gestió de l'aigua
- Sant Joan de Déu qüestiona que els instituts comencin classe a les vuit
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- L’edifici pioner del 22@ es converteix en hospital
- Política social El Govern utilitza 31 milions de l’excedent de tresoreria per a vivenda social
- El Girona es derrota a si mateix
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Un Madrid indolent pateix una patacada sense excuses a Lilla
- El Girona es derrota a si mateix
- L’Ineos Britannia, a un triomf de lluitar per la Copa Amèrica
- El desencant dels menjadors de pipes