Oriol Blázquez: «Darrere de les bones notes hi ha temps i esforç»

De petit, veia una agulla o una gota de sang i es marejava. Paradoxes de la vida, Oriol Blázquez ara estudia Medicina. Encara no sap si encaminarà els seus passos cap a la pràctica clínica, la salut pública o la investigació. Té temps, només té 20 anys i està a segon de carrera. Natural de Lleida, Oriol Blázquez estudia a la Universitat de Barcelona gràcies a les beques de grau impulsades per la Fundació La Caixa que, a fi de promoure la igualtat d’oportunitats, afavoreixen l’accés a la formació acadèmica a joves excel·lents amb escassos recursos econòmics. Es tracta d’un programa de suport integral que acompanya el becari en tota la seva etapa universitària. La convocatòria 2023 està oberta i es poden presentar candidatures fins al 2 de juny.

-Segon de Medicina. ¿Com van els estudis?

-Molt bé. Estic content amb les notes i amb tot el que estic aprenent. Sí que és veritat que hi ha un canvi respecte a batxillerat pel que fa a les hores que cal dedicar a l’estudi i l’esforç per obtenir els resultats desitjats, però està sent gratificant.

-També t’ha suposat un canvi de vida. De viure a Lleida amb la família a viure a Barcelona.

-Des dels 15 anys tenia clar que volia anar a estudiar fora i Barcelona em cridava molt l’atenció. Era una meta que tenia i gràcies a la beca de la Fundació La Caixa ha sigut més fàcil arribar-hi. I estic molt content. Em considero una persona independent i autònoma i, tot i que tinc molt bona relació amb els meus pares i germans i mai he tingut a casa la sensació de falta de llibertat, agraeixo tenir el meu espai.

-¿Sempre vas ser un estudiant brillant? 

-Depèn del que s’entengui per brillant. Treure bones notes sempre m’ha semblat important, per satisfacció personal. Hi ha gent que és bona en futbol i jo ho soc a nivell acadèmic. A casa ens han inculcat el valor dels estudis. Estudiar una carrera és una culminació a nivell personal per després tenir una professió i guanyar-me la vida amb una feina que em satisfaci. 

-Talent i ¿molts colzes?

-Hi ha molta dedicació. Treure bones notes no és res fortuït. Amb només anar a classe no tens garantits els bons resultats, i menys a la universitat. Darrere de les bones notes, de l’excel·lència acadèmica, hi ha temps i esforç.

-Al marge del suport econòmic, ¿què és el que més valores de la beca de la Fundació La Caixa?

-Les eines i l’acompanyament que et donen per al desenvolupament personal, per adquirir certes habilitats, i el programa lingüístic, que en el món de la investigació és molt important. I a mi sempre m’ha agradat aprendre idiomes, ho disfruto. Porto bé l’anglès i el francès i ara he començat a estudiar alemany.

-¿Quin és el recorregut formatiu que tens al cap?

-De moment acabar el grau, és clar, i fer un Erasmus per tenir una experiència a l’estranger. I després, segons hagi sigut la meva experiència veient pacients, amb la pràctica clínica, si veig que realment és el que m’agrada, ja veuré si faig el MIR a Espanya o si marxo a un altre país d’Europa. Si veig que la pràctica clínica no em convenç, exploraré algun postgrau o màster que em permeti especialitzar-me, ja sigui en el camp de la investigació o en el de la salut pública.

-¿Algun país en ment?

-Estic obert al que sorgeixi. M’agradaria que fos el centre d’Europa. Bèlgica, Suïssa i Alemanya són les destinacions que més m’agraden.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

-¿Un somni en l’àmbit professional?

-Sentir-me satisfet amb el que faig. No fa falta guanyar el premi Nobel, però sí haver fet una cosa que m’agrada i que m’omple.