Estudiar història en temps d’intel·ligència artificial

La intel·ligència artificial és el tema de moda. Com sempre que apareix alguna novetat tecnològica, la comencem a perseguir com els gats un punter làser. Cada vegada passa el mateix. N’hi ha prou amb repassar la recepció que van tenir internet, l’electrònica, la televisió, el cine, la ràdio, la fotografia, el telègraf... I la primera generació que conviu amb cada invent afirma que «aquesta vegada» serà la revolució definitiva.

No posem en dubte la incidència que té, i sobretot tindrà, la irrupció de la IA en la nostra vida. Qualsevol que hagi provat plataformes generadores de textos o imatges s’haurà adonat que és un invent amb un potencial tan enorme que és impossible imaginar fins a quin punt aquestes eines podran canviar-ho tot. Però serà una etapa més i després vindran altres innovacions que ens deixaran amb la boca oberta, perquè la majoria de mortals no tenim ni idea de què està passant als centres d’investigació de tot el planeta. El que és segur és que la cosa no s’aturarà i, en el fons, entenem que això forma part d’una espècie de procés «natural». Només fa falta recordar com era la medicina i el tractament de malalties fa tot just 50 anys.

El que no és tan habitual és pensar que els avanços també es produeixin en disciplines com la història. Se suposa que els fets del passat són immutables, com si estiguessin esculpits a les taules de Moisès. Doncs no, al contrari. El cas més evident és el de la prehistòria, que constantment s’actualitza amb noves troballes que canvien el que crèiem saber dels nostres primers avantpassats. Però també passa igual en la resta d’etapes històriques. Aquesta setmana en ‘El Tren de la Història’ abordem el que per a molts queda més allunyat de tot això: els camperols medievals.

Senyors feudals i camperols

A la Catalunya dels segles XI i XII es van trobar dues necessitats. D’una banda, hi havia els senyors feudals que requerien de gent per treballar les seves terres i, d’una altra, moltes famílies camperoles buscaven un lloc on establir-se. Així doncs, els propietaris oferien una masia en la qual viure i a canvi qui l’ocupava cultivava les terres. L’acord era hereditari i anava passant de pares a fills. En cas de voler anar-se’n, s’havia de pagar una gran quantitat de diners. Amb el pas de les centúries, aquest acord inicial es va transformar en situació d’abús i després de generacions d’aguantar la situació, els remences del segle XV van dir prou i es van sublevar per alliberar-se.

O almenys això és el que pensàvem fins que investigacions com la de la professora de la Universitat de Barcelona Rosa Lluch Bramon han demostrat que aquesta visió no és del tot exacta. Per començar no tots els remences eren iguals. Alguns eren pobres, però d’altres havien prosperat i tenien mes d’una masia. I el que és més sorprenent és que malgrat tenir prou diners per pagar la remença, molts preferirien no fer-ho perquè així s’asseguraven l’explotació d’unes terres que els donaven abundants beneficis.

Notícies relacionades

La Generalitat anuncia avui si aixeca l’emergència per sequera

Europa retira del mercat la vacuna de la covid d’AstraZeneca

La conversa mantinguda amb la doctora Lluch en ‘El Tren de la Història’ és una lliçó magistral sobre un període que en el nostre imaginari col·lectiu està ple de clixés. ¿Què ha passat perquè ara hi hagi una nova visió dels remences? Investigació. Hores i hores passades als arxius analitzant documents. Junt amb Anglaterra, Catalunya és el territori europeu més ric en documentació medieval. Un dels exemples més extraordinaris té a veure amb el tema de què parlem. A l’Arxiu Municipal de Girona (AMGi) es conserven les actes de les reunions organitzades per aquells camperols. Es diu ‘Llibre del sindicat remença’ i és tan important que la Unesco el va incorporar al seu programa de Memòria del Món, on es recullen documents que formen part del patrimoni col·lectiu de la humanitat. Consultar-lo és molt senzill. Només fa falta entrar a la web de l’AMGi, on el tenen digitalitzat i transcrit. Aquest treball el realitzen paleògrafs com Anna Gironella, que ens ha donat tots els detalls d’aquest tresor documental en el pòdcast.

Transcriure i llegir documents històrics són tasques que encara no pot realitzar una IA. ¿Ho farà? Possiblement sí, però serà necessari que un ésser humà interpreti i estudiï aquella documentació. ¿De què servirà? Permetrà aprofundir en el nostre coneixement històric i evitar que ens enlluernin amb el nou invent de torn. La roda es va inventar fa molts mil·lennis i també va canviar el món. Des d’aleshores mai hem deixat de girar. Tampoc ho farem ara per més que una màquina escrigui i dibuixi per nosaltres.