Educació a Catalunya

El 50% d’alumnes de 4t d’ESO només es plantegen 10 professions per la falta d’orientació escolar

A1-165803207.jpg

A1-165803207.jpg / ZOWY VOETEN

5
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les insostenibles xifres d’abandonament escolar prematur i l’igualment insostenible estrès i angoixa a què molts adolescents estan sotmesos a l’acabar l’educació secundària obligatòria es podrien evitar –s’haurien d’evitar– amb una millor orientació. De fet, un estudi de l’OCDE apunta que la falta d’assessorament eficaç fa que la meitat dels alumnes de quart de l’ESO amb prou feines es plantegin 10 professions, cosa que pot llastar l’horitzó professional dels joves.

Els experts coincideixen que l’orientació hauria de començar molt abans –que no caigui tot com una llosa a quart de l’ESO–, i s’hi hauria de dedicar temps –no posar-la amb calçador en la tutoria, com tot allò que no se sap bé on encaixar– i recursos (no serveixen de res grans plans sobre el paper si no van acompanyats de diners per poder portar-los a terme). Tot això, a més, acompanyat d’un canvi social que passi, entre altres coses, per enterrar una vegada per totes els prejudicis cap a la formació professional, que moltes vegades acaben empenyent (amb la millor de les intencions) els nanos a estudiar un batxillerat que no desitgen o per al qual no estan preparats (espòiler: surt malament).

Montserrat Oliveras i Bagués, psicòloga i orientadora professional, té clar que el problema de base és que l’orientació no existeix com a dret. «No hi ha un sistema orientador, depèn de cada centre, de l’interès que tingui, de la sensibilitat, dels recursos, del personal –reflexiona la cofundadora de DEP Institut i Educaweb–. Així que en un centre es fa bé; en un altre, regular, i, en un altre, es programa només una visita al Saló de l’Ensenyament», la fira que aquest dimecres ha obert les portes.

Sistema desigual

Fins que s’aprovi el decret d’orientació en el qual el departament està treballant –un text que serà d’obligat compliment i organitzarà i estructurarà l’orientació en tot el sistema educatiu–, cada centre ho fa, en resum, com pot.

Oliveras i Bagués té clar que una de les claus és començar a primària. «La fan a quart de l’ESO perquè és quan hi ha un ultimàtum, és el moment de la transició més evident i cal apagar foc, però els nens a partir dels set anys ja tenen preferències. En l’imaginari d’aquestes edats ja es comencen a veure les tendències cap a una professió o cap a una altra, i és aquí quan cal començar a incidir-hi, per obrir aquest ventall.

En el seu estudi de referència, l’OCDE també assenyala que les aspiracions de la meitat dels adolescents de quart de l’ESO, reduïdes a una desena de professions, tenen un biaix de gènere molt marcat. Elles opten, per exemple, per ser mestres, metges, psicòlogues i advocades, mentre que ells prefereixen ser professionals de les TIC, policies, enginyers o professors.

L’orientació primerenca és molt important per trencar amb això», apunta l’orientadora, que té clars els tres elements de la presa de decisió. El primer, l’autoconeixement; el segon, explorar l’oferta i conèixer els itineraris, i el tercer, conèixer el mercat de treball. Segons un informe del CEAC, més del 50% dels joves afirmen «no tenir ni idea de què fer en acabar el batxillerat». Segons un informe del CEAC, centre de formació especialitzat en l’accés al mercat laboral, més del 50% dels joves afirmen «no tenir ni idea de què fer en acabar el batxillerat».

Exemple de bones pràctiques 

A ulls de Marta Caño Valls, directora de l’institut Maria Espinalt, de Barcelona, que els alumnes surtin de l’institut amb una vocació, sabent què els agradaria ser, hauria de ser un dels objectius de l’educació secundària. Així ho creuen a l’institut que dirigeix, referent, malgrat la seva joventut –és un centre de recent creació– en aquest camp. «L’orientació forma part del que venim a fer aquí», assenyala la docent. És per això que el Maria Espinalt l’ha incorporat al currículum. A tercer dde l’ESO tenen un espai d’aprenentatge –com anomenen aquí les matèries– d’orientació. Cada 15 dies, en grups reduïts. Una setmana mitja classe i la següent l’altra mitja, per poder treballar de forma més individualitzada. 

Descobrir-se a un mateix

El primer trimestre treballen l’autoconeixement, descobrir les seves capacitats a través de dinàmiques i tests, i el segon el dediquen a mirar què ofereix el sistema educatiu que encaixi en aquestes capacitats.

Un treball d’autoconeixement i d’orientació, que no és poc i que necessita temps; un temps que de forma estructural i sistèmica el sistema no ofereix. «Sacrifiquem temps d’altres coses per dedicar-lo a això perquè creiem que és important, però se suposa que l’orientació cal fer-la en la tutoria i per a nosaltres aquest temps és insuficient», relata la docent, que considera que és vital començar amb aquesta orientació a tercer perquè a quart ja han de triar algunes matèries. «Comencem a tercer perquè vagin construint un camí, i a quart ja passem a una orientació més individualitzada, posant per escrit el que han fet a tercer», continua. 

A quart, seguint amb l’exemple del Maria Espinalt, tenen un «espai d’investigació actiu» on treballen de forma globalitzada diverses matèries i un trimestre el dediquen a la seva pròpia orientació. El repte és buscar-se la vida per descobrir cap a on es volen encaminar.

Notícies relacionades

En paral·lel, fan reunions amb les famílies, ara al febrer, explicant les possibilitats de cada alumne, i una jornada d’orientació amb famílies, alumnes i exalumnes que expliquen la seva experiència.

I després de l’ESO, ¿què?

Però, una vegada presa la primera decisió, ¿què? Caño remarca que l’orientació no pot acabar amb l’ESO. «El batxillerat de vegades és bastant pesat, hi ha famílies que encara no veuen bé que els seus fills no el cursin, els apunten malgrat les recomanacions, i de vegades aquests nois ho passen malament i cal seguir acompanyant-los», assenyala Caño, que destaca la importància d’acabar amb el mite que si no estudies batxillerat no aniràs a la universitat. «Les famílies hi tenen un paper molt important. Ara per sort hi ha molts camins per arribar a la universitat. Hi ha nois que a quart no són madurs, però després de fer un cicle formatiu de grau mitjà, sí», conclou.