Diccionari del trauma pop: 10 termes que han saltat de l’argot terapèutic a l’argot juvenil

‘Soc bipolar’ es fa servir com a sinònim d’indecisió o canvi d’humor abrupte. En realitat, el trastorn bipolar està considerat com la sisena causa de discapacitat al món. Inclou episodis seriosos de mania i depressió i en els casos més greus causa incapacitat per treballar i relacionar-se.

S’utilitza com a equivalent de falta de voluntat o mandra i no ajuda gens als 4 milions que pateixen la malaltia a Espanya. Banalitzar el trastorn fa que molta gent no rebi tractament i això, al seu torn, multiplica el risc de conseqüències fatals, la pitjor de les quals és el suïcidi. 

Quan diuen estrès es refereixen que no tenen prou temps per compaginar la vida real i la virtual i que no suporten la pressió pel seu rendiment. No obstant, el trastorn per estrès agut consisteix en una reacció disfuncional, desagradable i intensa que comença poc després d’un esdeveniment traumàtic o aclaparador i que pot durar com a mínim un mes.

Val per explicar quan algú et fa el buit. Et deixa en vist a WhatsApp o no et contesta per Instagram però et mira les històries. En psicologia, l’‘efecte fantasma’ significa acabar una relació suspenent tota comunicació amb la parella, una actitud que pot generar un rebuig aclaparador, confusió i ferides en l’autoestima de la víctima.

Acrònim de ‘Kill Myself’ (vull suïcidar-me). S’utilitza com a expressió melodramàtica de frustració o simplement d’estar fart d’alguna cosa. Però el suïcidi causa la mort de 10 persones al dia a Espanya. Entre 2020 i 2022, segons la Fundació Anar, es van registrar 1.949 intents de suïcidi per part d’adolescents i joves.

Normalment quan algú et contradiu. La paraula va prendre vida amb ‘Gas Light’, una obra de teatre de 1938 de Patrick Hamilton que dos anys després va saltar a la gran pantalla. Es tracta d’un patró d’abús emocional que té com a finalitat que la víctima dubti de si mateixa, de la seva identitat i dels seus actes. 

Circula com a sinònim d’ajornament d’una tasca per ganduleria. En realitat es tracta d’un problema de regulació d’emocions, no de gestió del temps. Quan procastinem hi ha parts del nostre cervell que realment creuen que les tasques que estem suspenent –i els sentiments negatius que les acompanyen– són problema d’algú més.

És un comodí aplicable a tot esdeveniment negatiu i normalment delega la responsabilitat en un factor extern (el trauma de la pubertat, de la diferència, de l’acadèmia, del cos femení, del desinterès matern). La definició clínica vindria a ser «el record d’un esdeveniment molt estressant que va quedar emmagatzemat de manera disfuncional a les neuroxarxes de memòria».