Col·lectius vulnerables
Sense ajudes per a persones amb discapacitat: tres anys esperant una llitera per dutxar-se
El Govern manté congelades des del 2020 les PUA, prestacions per adquirir material que millori l’autonomia dels dependents

«Estem parlant d’un tema de drets humans i de dignitat: del dret que té el meu fill a cuidar la seva higiene, a moure’s, a sortir de casa... Esperar tres anys és un luxe que no ens podem permetre». Aquest és el lament de Rocío Martín, mare de tres fills, un d’ells amb paràlisi infantil des del naixement. L’Albert té una discapacitat del 84% i el dret a rebre les ajudes PUA (prestació d’atenció social a persones amb discapacitat) que cada any atorga la Generalitat per finançar material i serveis que millorin l’autonomia de les persones amb discapacitat a Catalunya. L’Albert necessita una llitera per dutxar-se, un llit articulat iuna grua per poder moure’l. Però fa tres anys que el Govern ni executa ni resol aquestes ajudes. Com ell, centenars de famílies i entitats es posen les mans al cap: «¿Com és possible que ens facin això?», es pregunta Martín.
La Generalitat considera l’Albert un gran discapacitat amb una afectació molt important. Durant l’embaràs, la seva mare va contraure citomegalovirus, un virus que va infectar el fetus i li va provocar paràlisi cerebral, a més de sordesa bilateral profunda i tetraparèsia espàstica. «No té mobilitat a les mans, ni als peus. No pot sostenir ni el tronc ni el cap», explica la mare. També té una important afectació cognitiva. No parla ni es pot comunicar. «Estem treballant perquè, amb l’ajuda d’un ordinador, pugui dir-nos si té gana, si té set... però trigarem anys», assumeix la mare.
Ara el noi té 14 anys i necessitats importants. «La cadira de rodes vam haver de canviar-la i ara ens costa passar per la porta. Necessitem una llitera especial per banyar-lo, perquè l’hamaca que utilitzàvem ens ha quedat petita. També ens seria molt útil una grua i un llit articulat, ja no tenim força per moure’l com abans», explica la mare. Però tots els objectes costen un dineral. La llitera per a la dutxa costa 1.800 euros.
Centenars d’afectats
El 2021, la família va demanar una PUA per a una rampa portàtil. «L’Albert ja no cabia al seient per al cotxe, i no hi havia manera de ficar-lo. Vam comprar una furgoneta i una rampa perquè ell entrés amb la cadira de rodes... era l’única manera que teníem per portar-lo amb cotxe», explica la mare. La rampa va costar 6.000 euros. Ella va demanar la subvenció el juny del 2021. No hi ha hagut resposta. «Vaig pensar que podria recuperar 2.900 euros, però encara no sé ni si me l’han acceptat. És un dineral que no podem assumir», explica.
Com ella, centenars de famílies estan en la mateixa situació. «Jo em sento una privilegiada, però hi ha moltes famílies en conflictes econòmics que no poden ni plantejar-se aquestes despeses», explica. Ella i la seva parella són treballadors per compte d’altri que han de mantenir dos adolescents més.
El 2022, la Generalitat no va permetre ni tramitar les sol·licituds. A l’octubre, el diputat del PSC Raúl Moreno va tractar aquest tema en el ple del Parlament. «Es pot imaginar el desconcert de les famílies, estem parlant d’elements d’extrema necessitat», es va queixar el socialista. La llavors consellera, Violant Cervera, va assumir que el 2020 només es van acceptar la meitat de les sol·licituds tramitades «per falta de pressupost», però es va comprometre que a principis del 2023 les famílies rebrien els diners que els devia el Govern. «Poden estar tranquils», va dir Cervera. De moment, ningú ha vist ni un euro.
«És molt greu», es queixa el director de la federació Dincat, Víctor Galmés. L’entitat, que fins al setembre va estar liderada per l’actual conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ja va alertar d’aquest problema. «És un tema essencial per a les persones amb discapacitat, que, en la majoria de casos, necessiten pròtesis per poder moure’s», afegeix Galmés. «És que ni tan sols sabem si s’han admès les peticions que es van fer. Estem parlant de temes més que necessaris per a la vida de moltíssimes persones», es queixa Albert Carbonell, president de la federació ECOM, de persones amb discapacitat física.
Notícies relacionadesEl conseller Carles Campuzano ha promès a les entitats que aquest any resoldran (i pagaran) les subvencions per al 2021, 2022 i 2023, amb, a més, més pressupost que el que estava previst. Però el tràmit s’haurà de fer de manera telemàtica i amb petició de cites ‘online’. «En el nostre sector tenim una fractura digital espectacular. ¿Qui els ajudarà? Les entitats estem sobresaturades ajudant a fer aquests tràmits», insisteix Carbonell.
Ara per ara no hi ha cap procés obert tampoc per al 2023. L’Albert s’ha quedat sense grua, sense espai on dutxar-se a casa... «Li he de fer la higiene al llit perquè no puc fer-ho a la dutxa», lamenta la mare.
Ja ets usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Investigació en marxa Sense concert de Coldplay: una mare i una filla descobreixen a Montjuïc que han sigut estafades
- Cercador per barris ¿Què va votar el teu veí a Barcelona? Cercador de resultats de les eleccions municipals 2023 per barris i seccions censals
- Segona liberalització Adif prepara ja l’obertura de noves rutes ferroviàries a la competència
- Monocultiu turístic Guerra al descontrol dels ‘souvenirs’: Ciutat Vella ordena tancar temporalment una vintena de negocis
- Alejandro Sanz: «He tingut un brot molt fort i encara no acaba d’arribar la llum»
- Després de la cita amb les urnes Resultats de les eleccions 2023 en directe: avanç de les generals i sondejos del 23J
- Tribunals El Tribunal Constitucional calibra tornar ‘simbòlicament’ l’escó a Alberto Rodríguez
- La cita musical al Fòrum El Primavera Sound obre la seva edició més desafiadora sense pensar en rècords
- Elit empresarial Escrivá critica el PP per comprometre la credibilitat d’Espanya amb la seva anterior reforma de les pensions
- Cita anual Aragonès al Cercle: Cal frenar «l’amenaça real» del neoliberalisme del PP i Vox»