Les persones amb discapacitat assumeixen despeses extres de fins a 4.000 euros al mes

Si volen viure una vida autònoma, les persones amb discapacitat han d’assumir despeses que cap administració supleix. Per exemple, aparells especials, un assistent o serveis de rehabilitació que, de mitjana, poden arribar a costar fins a 41.200 euros a l’any, segons un estudi que ha encarregat l’Ajuntament de Barcelona a l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Les entitats socials puntualitzen que els qui no disposen d’aquest dineral o bé viuen «aïllats» a casa o bé no reben totes les cures que haurien de rebre. 

Roser Roigé fa 30 anys que cuida el seu marit, malalt de parkinson. Paguen un servei de rehabilitació, un altre de fisioteràpia i ell també assisteix a sessions setmanals de logopèdia per poder continuar parlant i deglutint. Han hagut de reformar el lavabo per adaptar-lo i, per sort, al seu edifici hi ha ascensor. «Hem de pagar aquestes despeses de la nostra butxaca», explica la Roser.

Els investigadors de l’ESCI han fet una llista de serveis necessaris, en funció del tipus de discapacitat i el grau, i han restat les prestacions públiques i les deduccions que ofereixen les administracions. Amb tot, les despeses que han d’assumir els afectats arriben a duplicar en molts casos el que cobren les persones amb discapacitat que treballen en Centres Especials de Treball.

La forquilla més alta de les quantitats a les quals s’ha de fer front és la que assumeixen les persones amb discapacitat física, que va des dels 1.186 fins als 3.368 euros mensuals. «Aquestes persones necessiten adaptar la seva llar per poder moure’s, però també en diversos casos requereixen assistents personals que els ajudin a fer certes tasques», apunta Meritxell Caralt, secretària tècnica del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi), una de les entitats que va impulsar aquest estudi. Els costos que repercuteixen en les persones amb discapacitat visual o auditiva oscil·len entre els 572 i els 1.194 euros al mes. Entre d’altres, es computen necessitats bàsiques com ara els aparells auditius.

Notícies relacionades

Rushdie, la llibertat d’expressió i ‘abril’

Va aixecar el cap

Un altre sector que pateix un greuge important és el de les persones amb discapacitat intel·lectual o un trastorn mental diagnosticat. Poden arribar a assumir costos de fins a 2.290 euros cada mes, especialment entre les persones de més edat. 

Aquests càlculs s’han fet tenint en compte, prèviament, els ajuts que cobreixen les administracions públiques i, segons Marta Segura, una de les autores de l’informe, demostren que «els ajuts públics, de mitjana, no cobreixen les necessitats». ¿I què passa amb les famílies que no poden assumir aquest cost? «Fan menys rehabilitació, els afectats es queden tancats a casa perquè no poden sortir... En definitiva, no poden tenir una vida autònoma; ningú es preocupa per ells», sentencia Roigé, que a més de ser cuidadora presideix la Confederació Catalana de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (Coemfe) a Catalunya.