Els hospitals catalans elaboren la primera guia per atendre el dol perinatal

¿Com es pot ajudar les famílies a passar el tràngol de la mort d’un nadó, ja sigui aquesta gestacional, perinatal o neonatal? Amb aquesta idea com a motor, els hospitals Clínic, Sant Joan de Déu, Sant Pau i del Mar i l’àmbit d’atenció primària de Barcelona, amb la col·laboració d’Àltima, han elaborat la primera guia dirigida específicament a professionals de l’obstetrícia, la infermeria, llevadores, treballadores socials i altres professionals de la sanitat.

El ‘Manual d’Acompanyament en el Dol Perinatal’ dona pautes sobre com comunicar a una família la mort d’un fill o filla ja sigui durant la gestació, durant el part o poc després del naixement, així com el diagnòstic d’una malaltia amb mal pronòstic en aquelles etapes primerenques. També recull indicacions per acompanyar la persona gestant i la seva família en situacions doloroses com la mort intrauterina inesperada, l’avortament espontani, la interrupció legal de l’embaràs o en les cures pal·liatives perinatals.

Sense presses i amb delicadesa

Deixar de banda les presses, buscar les paraules adequades o no treure importància al dolor que sentiran les famílies són alguns dels consells clau de la guia, que adverteix que «la mort d’un fill no s’oblida. S’aprèn a viure amb aquesta experiència». I posa èmfasi que «generalment, és més important com es transmet la informació que el que es diu». És per això que s’insta els professionals a «entendre i recolzar que les famílies expressin les seves emocions, independentment de quines siguin. Es tracta d’acceptar que plorin desconsoladament sense parar, que s’enfadin, que estiguin nerviosos, que tinguin por de tornar-se bojos, que desitgin morir».

Apunten algunes frases a evitar en aquests casos: «Sigues fort», «no ploris», «la natura és sàvia», «tot passa per alguna raó», «no és la fi del món», «ets jove, podràs tenir més fills», «el temps ho cura tot» o «has de ser fort pels teus altres fills».

Al final, conclouen els professionals que han elaborat la guia, «facilitar una bona comunicació contribuirà que les mares i els pares se sentin segurs i ben acompanyats i que afrontin el dol en les millors condicions emocionals possibles».

Notícies relacionades

Espais per al record i la visibilització de les morts perinatals

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Un altre dels aspectes que inclou el document són les gestions que tant els professionals com les famílies han de realitzar davant una mort perinatal. Finalment, s’apunten una sèrie de recursos d’ajuda al dol.

En un exemple de la cada vegada més presa de consciència d’aquests dols, en els últims anys els cementiris catalans han anat habilitant espais específics. És el cas dels de Roques Blanques (el Papiol), Sant Vicenç dels Horts, Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès, Castellar del Vallès, Sant Pere de Ribes, Ripoll i el Prat de Llobregat, tots gestionats per Àltima.