Sanitat pública
Els hospitals catalans elaboren la primera guia per atendre el dol perinatal

Les morts perinatals són aquelles que es produeixen entre la setmana 22 de gestació i les primeres setmanes després del naixement /
¿Com es pot ajudar les famílies a passar el tràngol de la mort d’un nadó, ja sigui aquesta gestacional, perinatal o neonatal? Amb aquesta idea com a motor, els hospitals Clínic, Sant Joan de Déu, Sant Pau i del Mar i l’àmbit d’atenció primària de Barcelona, amb la col·laboració d’Àltima, han elaborat la primera guia dirigida específicament a professionals de l’obstetrícia, la infermeria, llevadores, treballadores socials i altres professionals de la sanitat.
El ‘Manual d’Acompanyament en el Dol Perinatal’ dona pautes sobre com comunicar a una família la mort d’un fill o filla ja sigui durant la gestació, durant el part o poc després del naixement, així com el diagnòstic d’una malaltia amb mal pronòstic en aquelles etapes primerenques. També recull indicacions per acompanyar la persona gestant i la seva família en situacions doloroses com la mort intrauterina inesperada, l’avortament espontani, la interrupció legal de l’embaràs o en les cures pal·liatives perinatals.
Sense presses i amb delicadesa
Deixar de banda les presses, buscar les paraules adequades o no treure importància al dolor que sentiran les famílies són alguns dels consells clau de la guia, que adverteix que «la mort d’un fill no s’oblida. S’aprèn a viure amb aquesta experiència». I posa èmfasi que «generalment, és més important com es transmet la informació que el que es diu». És per això que s’insta els professionals a «entendre i recolzar que les famílies expressin les seves emocions, independentment de quines siguin. Es tracta d’acceptar que plorin desconsoladament sense parar, que s’enfadin, que estiguin nerviosos, que tinguin por de tornar-se bojos, que desitgin morir».
Apunten algunes frases a evitar en aquests casos: «Sigues fort», «no ploris», «la natura és sàvia», «tot passa per alguna raó», «no és la fi del món», «ets jove, podràs tenir més fills», «el temps ho cura tot» o «has de ser fort pels teus altres fills».
Al final, conclouen els professionals que han elaborat la guia, «facilitar una bona comunicació contribuirà que les mares i els pares se sentin segurs i ben acompanyats i que afrontin el dol en les millors condicions emocionals possibles».
Notícies relacionadesUn altre dels aspectes que inclou el document són les gestions que tant els professionals com les famílies han de realitzar davant una mort perinatal. Finalment, s’apunten una sèrie de recursos d’ajuda al dol.
En un exemple de la cada vegada més presa de consciència d’aquests dols, en els últims anys els cementiris catalans han anat habilitant espais específics. És el cas dels de Roques Blanques (el Papiol), Sant Vicenç dels Horts, Sant Just Desvern, Sant Cugat del Vallès, Castellar del Vallès, Sant Pere de Ribes, Ripoll i el Prat de Llobregat, tots gestionats per Àltima.
Nadons Hospital de Sant Pau Hospital del Mar Hospital Clínic Hospitals Hospital de Sant Joan de Déu Fills Família
- EDUCACIÓ SUPERIOR La universitat detecta mancances acadèmiques serioses en els alumnes
- Laboral Això és el que mai has de fer estant de baixa, segons els advocats laboralistes
- Laboral ¿Com m’afecta la reducció de la jornada laboral si ja treballo 37,5 hores a la setmana o menys?
- El vestidor del Madrid s’atipa d’un Vinícius a la baixa
- Goya 2025 «És una mica estrany»: l’insòlit premi compartit dels Goya té un únic precedent
- Literatura Feliu Formosa publica als 90 anys tres noves obres i tres traduccions
- Confessió personal Eduard Fernández s'obre amb Évole en la seva entrevista més sincera: "Era addicte a l'alcohol i el barrejava amb coca"
- Tribunals L’Audiència de Barcelona confirma l’arxivament de la querella per tortures a Via Laietana durant el franquisme
- Els Comuns fan una crida al PSC i ERC a blindar la reserva del 30% d’habitatge social davant el «boicot» immobiliari
- Justificacions L’Opus Dei respon a les denúncies d’abusos de la docusèrie de Mònica Terribas a Max ‘El minuto heroico’