Nazareth Olivera, llevadora: «A la privada es fan més cesàries perquè es busca el part al més aviat possible»

¿La professió de llevadora està valorada a Espanya?

Jo treballo en un hospital públic on l’autonomia de la llevadora està conservada, però sé que no és l’habitual. Jo em vaig formar en un altre centre on no era així, era tot molt jeràrquic i no es respectava la parcel·la de treball de les matrones en els parts normals, on estem capacitades legalment per portar a terme el treball, tot i que moltes vegades no es respectin les nostres competències.

¿Per què passa això?

Perquè els ginecòlegs o obstetres et diuen el que has de fer. Per començar, en el mateix ingrés, la matrona té la competència de veure si la dona està de part i si cal ingressar-la. Però hi ha hospitals on el ginecòleg ingressa dones molt al principi i això comporta que aquest part estigui medicalitzat de base. A més, hi ha hospitals on es posa les dones oxitocina o se’ls trenca la bossa per rutina, tot i que el part estigui progressant al seu ritme. Si la matrona diu que està evolucionant, no hauríem de rebre aquestes ordres perquè vagi més de pressa. De vegades sí que és necessari, però tenim el nostre propi criteri.

¿La situació és pitjor en la sanitat privada?

Sí. Als privats sovint les matrones fan una funció que té més a veure amb la infermeria i a les sales de parts porten moltíssimes dilatacions alhora. Tot i que hi hagi gent que l’ofengui, no és normal que un hospital tingui una taxa del 60% de cesàries i això només passa en centres privats. És una cosa objectiva. I si es fan moltes cesàries és perquè es busca que l’infantament sigui al més aviat possible. Una dona per parir necessita temps, no pots ingressar amb dos centímetres de dilatació i a les tres hores fer-li una cesària. Hauràs de donar-li com a mínim, perquè iniciï el part actiu, 18 hores, segons les últimes recomanacions científiques. Si es fa abans, no li has permès posar-se de part. El problema és que a molts hospitals es fan tactes [vaginals] cada dues hores, llavors l’evolució del part es mesura en uns temps d’unes sis hores, quan totes les guies ens parlen de realitzar tactes cada quatre hores, amb la qual cosa doblaries el temps necessari per veure si el part progressa.

La reforma de la llei de l’avortament reclama posar fi a males praxis que poden acabar en violència obstètrica. ¿Creu que servirà per reduir l’intervencionisme innecessari en els parts?

És un tema complex, perquè per començar cal definir bé què és violència obstètrica. Tot passa per revisar els protocols sanitaris i des d’allà canviar pràctiques clíniques i individualitzar cada cas. Hi ha casos que sí que necessiten una intervenció. Però un dels problemes de la violència obstètrica és que no es respecta l’autonomia del pacient. Cal explicar a la dona quina és la situació, però moltes vegades es fan les coses sense consultar-los.

¿Aquests problemes es veuen aguditzats per la falta de matrones, ja que es calcula que falten més de 1.000 professionals per igualar les taxes d’altres països?

Hi ha sales de parts amb insuficients matrones i l’estiu passat va ser caòtic. En molts llocs es va haver de baixar a la meitat la capacitat d’assistir perquè, a causa de la pandèmia, el 2020 les llevadores que estaven cursant l’especialitat van interrompre el seu període formatiu, cosa que s’ha traduït en el fet que, en lloc que s’incorporessin al maig, la seva residència no finalitzés fins al setembre, amb la qual cosa aquestes residents que solen cobrir les vacances no estaven disponibles.

¿Es va forçar llavors algunes llevadores a doblar torns o retardar les seves vacances?

Vam fer una enquesta que van respondre 153 matrones i el resultat és que en molts centres es van treure vacances o es va forçar a fer més torns perquè no estaven cobertes totes les places.

¿I podria tornar a passar, ja que es calcula que el 40% de les matrones es jubilaran en els pròxims cinc anys i no hi ha reemplaçament previst?

Sí. El pròxim estiu pensem que hi haurà un escenari semblant. I tot i que es cobreixin les sales de parts, està abandonada l’atenció primària, on hi ha una matrona per cada 10.000 habitants i això és una barbaritat. Així no es pot fer una preparació al part adequada, ni el seguiment postpart o de la lactància. I tenim competències en menopausa, adolescència, anticoncepció i en molts llocs no es desenvolupen perquè no hi ha matrones i les poques que hi ha estan dedicades a les coses bàsiques de l’embaràs. La resta de competències no les estem cobrint.

¿Com es podrien solucionar aquestes carències?

D’una banda, millorant les condicions laborals. Moltes matrones tenen contractes de setmanes soltes, sense estabilitat. Llavors, si obtenen plaça d’infermera, opten per aquesta sortida. A més, la falta de respecte a les competències de les matrones fa que moltes estiguin cremades i desencisades de la professió. Finalment, caldria ampliar les places per formar matrones, perquè ni tan sols es cobreixen totes les places acreditades. I cal cobrir els buits en primària, que no estan sent creats o es tanquen.

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Sense matrones a les sales de parts, ¿els parts instrumentals es dispararien?

Jo penso que sí. Els ginecòlegs són imprescindibles, però estan formats per intervenir en els parts patològics. No estan formats per esperar i tenir paciència, ells mateixos ho diuen. Si no hi ha matrones amb la nostra formació –que canviïn la dona de posició, que provin diferents coses, que els donin temps sempre que mare i nadó estiguin bé– es dispararien les taxes de parts instrumentals i de cesàries.