«Ja no ens serveix un ‘no facis cas’; no ens faran callar»: les periodistes es planten davant el ‘bullying’ a les xarxes

Si desenes, centenars o fins i tot milers de persones insultessin un ciutadà quan llença les escombraries o compra el pa, ¿algú tancaria l’assumpte amb un ‘tapa’t les orelles, no els facis cas’? Aquesta és la resposta, el ‘consol’ que solen rebre les dones periodistes que pateixen ciberassetjament (un 73% de les professionals en algun moment de la seva carrera, segons un estudi de la Unesco). Amb aquest irrebatible exemple ha resumit la situació la periodista Sara González, que ha recordat que el creixent fenomen del ciberassetjament se suma a l’assetjament sexual i a la bretxa salarial ja conegudes per totes. «Això no se soluciona amb un ‘no ho miris’. Les xarxes són espai públic i falta una consciència col·lectiva del dany que provoca aquesta plaça de toros. Ni callarem ni ens faran callar», ha resumit a tall d’advertència la periodista d’EL PERIÓDICO en l’obertura de l’acte celebrat aquest dilluns al Parlament; una cita que, a ulls de la periodista Mònica Terribas, suposarà «un abans i un després».

La trobada ha comptat amb la participació d’una emocionada Cristina Puig, que ha denunciat com com a societat hem normalitzat «el ‘bullying’ de tota la vida». «Et fan sentir que no et mereixes ser on ets; et fan sentir indigna; que no mereixes fer aquesta feina. M’he sentit molt sola. La frase que més he escoltat ha sigut ‘no ho miris, el món no és Twitter’; però els meus pares no tenen Twitter i s’assabentaven de totes les polèmiques perquè es feien notícies d’elles», s’ha sincerat la presentadora. «Moltes vegades rebia missatges de suport privats, però públicament, silenci; sabien que si defenses algú que està sent linxat, darrere vas tu», ha afegit la que va ser presentadora del ‘FAQS’, cada dissabte a la nit a TV3. «Els diumenges al matí a casa meva eren un drama, i explicar-ho et fa sentir vulnerable», ha conclòs.

A aquesta «soledat i indefensió» s’ha referit també la periodista especialitzada en esports Gemma Herrero: «Jo anava tremolant a algunes tertúlies, tremolant», ha assenyalat.

Però... ¿Quin és l’objectiu d’aquest assetjament? Terribas ho té clar: «Minar la teva reputació; treure’t del lloc d’’okupa’ en una situació de poder que estàs ocupant».

L’assetjament en forma d’insults, de comentaris masclistes, de cosificació, de menyspreu laboral, de qüestionar la seva professionalitat pels seus vincles de parella, d’enviament d’imatges intimidatòries, d’assenyalament i d’incitació sistemàtica a la resta d’usuaris perquè les desprestigiïn i fins i tot en els casos més greus, d’amenaces de violació i de mort... Aquestes són només algunes de les situacions exposades aquest dilluns, que han anat integrant-se de forma perillosa en el dia a dia de les periodistes pel mer fet d’exercir del seu ofici. Fet, a més, «amplificat per la sensació d’impunitat que la distància i l’anonimat de les xarxes socials atorguen als assetjadors», ha afegit la periodista Mònica Oltra. Una cosa a què cal sumar la indefensió de les afectades per la falta de mecanismes per fer front a les múltiples conseqüències d’aquest assetjament. Reparació pendent

L’assetjament en forma d’insultscomentaris masclistesmenyspreu laboral,d’amenaces de violació i de mort... situacions exposades aquest dilluns, que han anat integrant-se de forma perillosasensació d’impunitat xarxes socialsassetjadors», Mònica Oltra.la indefensió de les afectadesfalta de mecanismes múltiples conseqüències d’aquest assetjament. Reparació pendentAquestes són només algunes de les moltíssimes idees exposades en la trobada que buscava també servir de reparació pendent, organitzada per l’Associació de Periodistes Parlamentaris de Catalunya Col·lectiu Ciutadella, inaugurat per Alba Vergés, presidenta del Parlament, que s’ha referit a l’«assetjament constant i descarnat» cap a les polítiques de qualsevol color. «Si som determinades i ambicioses som dolentes, si som empàtiques i mostrem emocions no estem fetes per a la política. O som massa dures o massa toves», ha apuntat Vergés, parlant directament de violència sistèmica.

L’advocada Laia Serra ha coincidit amb Terribas que l’acte d’aquest dilluns és com «el principi d’un camí». «Hem de deixar d’entendre aquests atacs com a fets aïllats i entendre’ls com un fenomen estructural. Els mecanismes funcionen quan hi ha un consens social, la pilota és a la teulada de tots i totes», ha conclòs la lletrada.

Impacte psicològic

En l’emotiu i combatiu acte d’aquest dilluns, les periodistes han insistit que «és necessari fer públic que l’assetjament, també en la seva versió digital, té un impacte psicòleg en les professionals». De fet, és una de les formes de violència masclista que recull la llei 17/2020, que danya i té una afectació i un desgast sever de les vides de les víctimes, dins i fora de la feina

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

L’acte ha acabat amb la lectura d’un manifest en el qual les periodistes han destacat també que les campanyes d’assetjament busquen fomentar la por i la inseguretat perquè s’acaba imposant l’autocensura. Silenciar les periodistes. Un atac clar contra la llibertat de premsa i, en conseqüència, contra el dret a la informació.

Entre els signants del manifest, el Sindicat de Periodistes de Catalunya, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, organisme que, segons ha assenyalat Magda Gregori Borrell, posarà en funcionament en les pròximes setmanes un ‘punt lila’ per atendre les víctimes.