Adolescents, ‘perreo’ i TikTok: «¿Per què ells sempre estan a dalt i elles a baix?»

Més enllà de la bandera vermella que suposa que la discoteca es publiciti amb imatges de menors (el local ha acabat despublicant el vídeo en el seu compte de TikTok i esborrant el seu contingut a les xarxes socials), l’escena llança un grapat de preguntes pertinents a compte de la creixent sexualització de la cultura urbana, de la crítica sempre ràpida i furibunda contra el comportament de les noies i, sobretot, de l’impacte que pot tenir en la joventut menor d’edat moure’s en un entorn d’hipersexualització quan, encara a aquestes alçades del segle XXI, l’educació afectiva i sexual és pràcticament inexistent.

Falta d’educació sexual

«Jo crec que el problema principal és que es va escurçant l’edat de sexualització no infantil alhora que continua sense impartir-se una educació sexual sòlida en la infància i en l’adolescència –afirma la psicòloga social Gemma Altell–. Per tant, ens trobem que, de manera cada vegada més precoç, s’introdueixen unes pràctiques i unes conductes determinades, alhora que falten criteris per situar-se».

Per exemple. És cert que existeix un cert biaix cultural per convertir el reggaeton –caribeny, sexual i de carrer– en anatema per part de generacions més grans que en la seva adolescència van ballar i van corejar ‘La mataré’ de Loquillo en la més absoluta de la inconsciència. Tanmateix, ¿són capaços de descodificar les xavales i els xavals els tics patriarcals, quan no de dominació, de la música i els balls que consumeixen? ¿I en què acaben modelant les seves lletres la seva sexualitat? «La reapropiació del reggaeton per part de les noies –afirma Altell– tindrà a veure, en definitiva, amb l’educació sexual feminista que s’hagi rebut i, en aquest sentit, existeix un dèficit institucional».

Qüestionament moralista

Endevinaran que el vídeo, que ha arribat a acumular milions de visualitzacions, s’ha convertit en una fabulosa màquina expenedora de comentaris feridors contra les noies que hi apareixen. Res nou. «El qüestionament moralista és profundament patriarcal i col·loca el cos de les dones en la categoria d’objecte sobre el qual es pot opinar, decidir i disciplinar», afirma l’educadora Mirta Lojo.

Tanmateix, sí que hi ha aspectes dels quals estirar el fil. María Castejón, docent i crítica de cine, entén que la bretxa generacional sempre influeix en la crítica fàcil. ¿Recorden com els queien les mandíbules a terra als pares de ‘Dirty dancing’ davant aquells moviments explícitament ardents? En aquest cas, segons Castejón, la realitat, i les imatges de la discoteca, parlen de nois i sobretot noies que es relacionen amb el seu cos d’una manera molt diferent de generacions anteriors. «Està clar que els codis culturals i les llibertats estan canviant i que les noies no se senten discriminades», explica Castejón. Tanmateix, sí que és cert, afegeix la docent, que, objectivament, en les coreografies del ‘perreo’ les noies apareixen en posició de subordinació i els nois en postura de dominació; per la qual cosa estaria bé que els xavals també poguessin analitzar per què ocorre això».

Rols i imitació

La periodista especialitzada en sexualitat Noemí Casquet també convida a defugir els judicis paternalistes que contemplen l’adolescència com una espècie d’apocalipsi civilitzadora i reivindica acompanyament i educació sexual equitativa. «No posem el focus en ells, que al cap i a la fi estan coneixent el seu cos i la seva sexualitat, sinó en els rols de gènere i en la imitació que fan de patrons que no s’han inventat ells».

Notícies relacionades

Entre l’empoderament i l’erotització: els antagònics models de les nenes

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

¿Llavors, en quina mesura pot ser el ‘perreo’ realment empoderador i celebratori? «No són poques les feministes que ho consideren una subversió de l’ordre establert en tant que explicita el desig femení des de la capacitat d’agència de les dones davant el paper de subalternes», afirma l’educadora Mirta Lojo.

Desig mutu

Tanmateix, segons el seu parer, hi ha tres problemes. Un: que la majoria de lletres i veus que les canten són majoritàriament homes. Dos: que davant la falta d’educació sexual, no sempre s’ha après que les relacions només es poden concebre des del desig mutu i la corresponsabilitat, per la qual cosa afloren molts dubtes sobre els significats que s’atribueixen al ‘perreo’. I tres: «Existeix el risc que el sistema acabi fagocitant les dissidències per oferir en forma de rebel·lió expressions de domini-submissió». En aquest sentit, Lojo entén que perquè el ‘twerk’ sigui un acte d’afirmació davant el masclisme, és urgent una presa de consciència de les condicions socioculturals en les quals es genera, «i no és segur –afirma– que l’entorn de les noies, nois i dissidents de gènere durant l’adolescència els ofereix realment aquesta oportunitat».