El ciclista paraplègic per la bala d’un caçador exigeix més seguretat en les batudes de senglars

El dissabte 29 de gener del 2022, aquest veí de 43 anys de Vilassar de Mar, casat i amb dos fills petits, va sortir amb bicicleta per una zona freqüentada de la Serralada Litoral. Poc després, la seva vida va fer un gir dramàtic. «Vaig sentir un tret i vaig caure a terra. Estava convençut que s’havia rebentat la coberta de la roda, però la bicicleta estava intacta. Quan vaig intentar incorporar-me, em vaig adonar que no podia moure les cames», recorda. 

Va ser llavors quan va sentir una veu masculina que parlava per ‘walkie-talkie’. «Hem disparat un ciclista», informava. «Merda. El ciclista soc jo», va pensar Jiménez, que no notava gens de dolor. Davant la gravetat de la lesió, el seu cos va reaccionar anul·lant el dolor provocat pel tret d’un caçador de 71 anys que participava en una batuda de senglars. La bala li havia provocat un forat d’uns set centímetres que li va perforar l’omòplat i es va clavar a la clavícula. I fragments d’algunes de les seves vèrtebres, fetes trossos, s’havien clavat a la medul·la i li van provocar la paràlisi. 

Un helicòpter medicalitzat el va traslladar d’urgència a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on va estar tres dies entre la vida i la mort i després nou en coma induït. Diagnòstic: una lesió medul·lar irreversible i pèrdua del 70% de la capacitat d’un pulmó. Tres mesos i quatre operacions després, el van traslladar a l’Institut Guttmann, on va estar hospitalitzat quatre mesos més. No va ser fins al 3 d’agost –més de mig any després d’haver sortit de casa seva– que va tornar a Vilassar de Mar amb els seus. 

Batalla judicial 

Joan Valls, expresident de la Societat de Caçadors d’Argentona, entitat responsable d’aquella batuda, no va ser-hi el dia de l’accident perquè tenia covid, però explica que sempre s’ajusten a la normativa senyalitzant i avisant la policia com cal. I afirma que el caçador implicat en l’incident assegura que va disparar un senglar. «Allà no hi havia cap senglar», rebat Jiménez, que recorda que no hi havia cap senyalització. Valls reconeix que és fàcil que els ciclistes no vegin els senyals. «Mentre pedalen no van mirant a l’altura de les senyalitzacions, sinó les rodes de la bicicleta», explica. «Lamentem molt el que ha passat. És terrible», reconeix compungit. 

Actualment, Jiménez va tres vegades per setmana a l’Institut Guttman per a la rehabilitació. «Allà aprenc a ser tan autònom com sigui possible amb la cadira de rodes», explica. Aquest enginyer industrial tèxtil ja no pot estar amb els dos socis amb qui va fundar la start-up Infinite Athletic, la primera marca de roba esportiva sostenible del món del tennis. Amb els cordams de les raquetes elaboren peces que al seu torn són reciclables. Abans, anava amunt i avall per feina. «Ara això és impossible», admet.

Jiménez ha portat el seu cas per la via penal. Inicialment, la jutge del Jutjat de Primera Instància número 5 de Mataró va arxivar la causa al no apreciar responsabilitat penal i no va arribar ni a prendre-li declaració. Els seus advocats van recórrer i el Ministeri Fiscal es va adherir al recurs. La causa va tornar a obrir-se i a mitjans de desembre Francesc va declarar. 

Sense llei catalana pròpia

En paral·lel al camí judicial, el seu entorn s’ha reunit amb diferents partits del Parlament de Catalunya, on Jiménez ha tramitat una petició per millorar la seguretat a les batudes, que segons ell passa per una llei catalana. La legislació que regula la caça a Espanya està transferida a les comunitats autònomes, que han creat una regulació pròpia en la matèria, excepte Catalunya i Madrid, que encara es regeixen per la llei espanyola, aprovada un llunyà abril de 1970, en ple franquisme. 

Jiménez no és l’únic que creu que la llei és obsoleta. «Les normes dels anys setanta no tenen res a veure amb les d’ara. Llavors gairebé no hi havia senglars a Catalunya. Es necessita una llei nova», admet Valls. «En quaranta anys de Generalitat democràtica, no han sigut capaços de fer una llei de caça pròpia. És lamentable. I ara que la Conselleria d’Acció Climàtica està preparant una proposta de llei, ens fa por perquè la veiem molt esbiaixada a favor dels caçadors», critica Jaume Grau, biòleg i membre de La Veritat de la Cacera, coalició de col·lectius vinculats a la defensa de la natura i els animals.

Mesures més exigents

A més d’una llei pròpia, en la seva petició –admesa a tràmit i que compta amb 9.400 firmes de suport–, Jiménez també demana, entre altres demandes, proves més exigents per obtenir la llicència de caça o batudes controlades i perimetrades amb l’ajuda de Mossos i agents rurals. «És totalment incoherent que a les carreres de muntanya hi hagi senyalitzacions per tot arreu, a més de policia, i que a les batudes de caça, amb persones amb armes de foc, no sigui així», argumenta.

Notícies relacionades

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Les últimes roses de Sant Jordi catalanes

També reclama controls d’alcoholèmia aleatoris per als caçadors i que no es realitzin batudes els caps de setmana ni els dies festius escolars. Tanmateix, Jiménez i el seu entorn intueixen que no serà fàcil aconseguir aquestes mesures. Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, ja s’ha mostrat contrària a moltes de les propostes. 

Les batudes de senglars són necessàries davant les nombroses queixes dels agricultors, que pateixen l’impacte directe de la sobrepoblació d’aquests mamífers, un autèntic maldecap per al sector. «No estem en contra de la caça, ni volem perjudicar caçadors ni agricultors. El que demanem és un bosc segur per a tothom. Si jo fos caçador, no podria viure pensant que he deixat una persona en cadira de rodes. Ells haurien de ser els primers interessats que això vagi bé», conclou Jiménez.