Els immunòlegs recomanen la mascareta en llocs freqüentats contra l’expansió de virus

Els immunòlegs insten a reforçar l’ús de les mascaretes en llocs freqüentats i especialment en ambients tancats i poc ventilats per frenar l’actual expansió de virus respiratoris com el sincitial que causa la bronquiolitis, així com la grip, que saturen les plantes dels hospitals. També per evitar nous brots de covid-19 després de les pròximes reunions familiars i socials de Nadal malgrat que els experts de la Societat Espanyola d’Immunologia coincideixen que ara mateix la infecció està sota control gràcies a la immunitat que proporcionen les vacunes i al fet que gran part de la població hagi passat el virus.

En aquests moments preocupen altres infeccions respiratòries que afecten sobretot menors de 0 a 14 anys, les defenses dels quals no han «treballat» des que va esclatar la pandèmia mundial per SARS-CoV-2 per les mesures que es van prendre de distància social i mascareta, i que tendeixen a interactuar i a compartir molt temps, espais i objectes, fet pel qual la transmissió entre ells també és més gran, sense oblidar que en aquestes franges d’edat les taxes de vacunació no han sigut tan altes com en d’altres. També han augmentat els ingressos de persones més grans de 70 anys per síndromes respiratòries, que afecten 6 de cada 10. Davant aquest escenari, experts congregats a Alacant en el II Simposi Internacional d’Immunologia i Salut (A-Wish), que reuneix durant dos dies a l’ADDA els referents mundials en immunitat innata, apel·len a incrementar l’ús racional de les mascaretes ara que arriba el Nadal en ambients i espais tancats i freqüentats; per descomptat en els mitjans de transport com l’autobús, els trens o els avions, i sempre que una persona tingui símptomes d’afecció respiratòria per evitar la transmissió a d’altres. La trobada s’ha inaugurat aquesta tarda amb la presència d’Amparo Navarro, rectora de la Universitat d’Alacant, que organitza també aquestes jornades.

Participants en aquest simposi, en el qual experts internacionals donen a conèixer els últims avenços sobre immunitat innata i les seves aplicacions terapèutiques en infeccions com la covid, la sèpsia o la tuberculosi, de base immunològica com el càncer o l’aterosclerosi, o en trasplantament d’òrgans, han expressat la seva preocupació per l’increment dels casos de coronavirus a la Xina. José Miguel Sempere, catedràtic d’Immunologia de la Universitat d’Alacant i coordinador del comitè executiu del simposi, assenyala al respecte que, tot i que no s’ha vist cap nova mutació del virus, «la incidència està pujant tremendament (al país asiàtic) arran de la política de covid zero que han portat durant tota la pandèmia i de les últimes revoltes ciutadanes. Ara hi està havent un munt de casos i l’important és que el virus no arribi a mutar. Com més s’infecta la gent, més possibilitats té el virus de replicar-se i com més es replica més probabilitats té de mutar, i en aquest sentit el que interessa és que no muti perquè no sorgeixin aquestes variants».

Sobre la situació a Espanya respecte al coronavirus, afirma que està controlada, amb nous casos però sense grans problemes als hospitals al ser majoritàriament infeccions lleus, cosa que és important per evitar el col·lapse del sistema sanitari. «Això no implica que ens hàgim de descuidar. Els casos de grip estan començant i la bronquiolitis està tenint una gran incidència. Tot i que a priori la covid es passa ara com un constipat, si afecta gent més gran o més vulnerable poden acabar a l’hospital i saturar Urgències». Sempere està a favor de l’ús de la mascareta de nou en espais tancats amb multitud de gent.

«Hem portat la mascareta dos anys, no passa res per portar-la una mica més». Sempere recorda que a més protegeix contra la grip i altres virus que en aquests dos anys no han circulat, però que «no han desaparegut del planeta, continuen sent allà i s’estan comportant amb la peculiaritat que, al no haver tingut contacte aquests dos anys previs (per les mesures de protecció) agafen el cos més desprevingut. Era d’esperar aquest augment de la incidència».

A la cua de l’autobús

Al respecte de la mascareta, Jordi Cano, científic que dirigeix el Grup d’Immunologia de l’Institut de Salut Carles III i membre de la directiva de la Societat Espanyola d’Immunologia, indica utilitzar-la a tot aquell que no es trobi bé i tingui símptomes, i considera que s’ha de convertir en un hàbit tots els anys en època de virus respiratoris, és a dir, normalitzar-ne l’ús.

«La mascareta, en llocs tancats, és convenient. El que no té sentit és obligar a posar-se-la dins de l’autobús, però no a la cua. Cal ser conseqüents. Té un paper fonamental que és prevenir que els virus d’una persona que té símptomes s’expandeixin. És una manera de protegir la resta perquè no ens podem quedar a casa tot el temps. Si un no es troba bé, de manera preventiva, es posa la mascareta. I la resta en ambients carregats, ara que estan pujant els índexs d’infeccions per grip, covid o virus respiratoris sincitials que causen bronquiolitis, davant això la mascareta és una altra teràpia que funciona. Davant això, des de la Societat Espanyola d’Immunologia estem a favor de l’ús de la mascareta responsable».

En aquest sentit, Cano indica que s’ha perdut la por del coronavirus malgrat que «de malalties infeccioses, sobretot de les vies respiratòries, la gent es continua morint». Com a exemple, va recordar hi ha anys en què han mort 8.000 persones a Espanya de grip tenint vacuna i «sembla que se’ns oblida».

També s’ha referit a la situació respecte als virus respiratoris el president de la Societat Espanyola d’Immunologia, Marcos López Hoyos, que afirma que la covid està controlada ara mateix des del punt de vista clínic després de dos anys d’exposició contínua al SARS-CoV-2 per infecció o bé a les vacunes. «Amb això ens hem immunitzat i tenim una resposta immunitària que ens defensa d’una malaltia greu. Tenim unes defenses correctes per evitar haver d’ingressar, però la infecció és allà».

En la mateixa línia que Sempere i Cano, el president de la Societat Espanyola d’Immunologia és partidari de l’ús de la mascareta en persones amb simptomatologia respiratòria i en llocs tancats i freqüentats de persones per tallar els contagis.

«En situacions de molta incidència de virus cal portar-la no només per la covid, també per la grip i el virus respiratori sincitial que hi ha ara. Són infeccions virals que es transmeten de la mateixa manera i la mascareta ajuda». Sobre la bronquiolitis, ha recordat que tots els hiverns n’hi ha i els nens van a Urgències, però que després de dos anys sense incidència en menors per l’ús de mascaretes i distància social, els nens per sota de cinc anys no hi han estat exposats en els seus primers anys de vida, fet pel qual no han pogut immunitzar-se. «Han estat dos anys i mig protegits i ara de sobte hi ha aquesta explosió. Cal estar atents, però no alarmats». Experiment en primats

«En situacions de molta incidència de virus cal portar-la no només per la covid, també per la grip i el virus respiratori sincitial que hi ha ara.els nens per sota de cinc anys no hi han estat exposats en els seus primers anys de vida, fet pel qual no han pogut immunitzar-se. «Han estat dos anys i mig protegits i ara de sobte hi ha aquesta explosió. Cal estar atents, però no alarmats».En el simposi que se celebra a Alacant, immunòlegs de tot el món presentaran les últimes investigacions relatives a teràpies que actuen sobre la immunitat innata per combatre malalties infeccioses i de base immunològica greus. Estudis recents han demostrat que teràpies dirigides davant el sistema immune innat resulten molt efectives davant microorganismes molt diferents, cosa que obre un gran camp d’investigació que està donant importants resultats.

L’aparició de la pandèmia ha accelerat la realització d’aquests estudis. «El sistema immune té dos braços, la immunitat innata, que és comú a totes les espècies a la terra; i l’adaptativa. Aquesta només està en vertebrats, que només representen el 5% de les espècies. La resta depèn de la immunitat innata. Els científics ens hem centrat potser massa en el sistema immune adaptatiu, les cèl·lules B i T, perquè són els que d’alguna manera et curen d’una malaltia. El que s’ha fet és desenvolupar teràpies davant aquestes cèl·lules. El que proposem en aquesta trobada és donar més visibilitat i sobretot fomentar teràpies davant el sistema immune innat», explica Jordi Cano.

Una de les ponències que es presentarà és la del doctor Willem Mulder, de l’hospital Monte Sinaí de Nova York, que ha desenvolupat unes nanopartícules que s’injecten a primats (mones) infectats amb covid, «i els resultats són espectaculars perquè no emmalalteixen i tampoc es moren davant els que van estar tractats amb cap altre tipus de tractaments». És a dir, que fent teràpies per actuar davant el sistema immune innat es pot prevenir la malaltia.

El sistema immune innat apareix al principi de les infeccions; i les cèl·lules T i B de l’adaptatiu comencen a treballar arran de la primera setmana d’infecció. «Quan un intenta fer una teràpia, com més d’hora millor. La finestra terapèutica d’abans d’emmalaltir realment és aquest sistema immune innat. La seva desregulació causa patologies com l’ateroesclerosi», afecció freqüent que apareix quan una substància anomenada placa s’acumula a l’interior de les artèries.

Les malalties relacionades amb l’aterosclerosi són la principal causa de mort als Estats Units. «Si tenim un sistema immune defectuós afavorirem aquesta ateroesclerosi i hi ha teràpies. Infeccions, malalties cardiovasculars, trasplantament d’òrgans, càncer etc., etc. Es el sistema que va aparèixer primer històricament i és comú a totes les espècies», recalca l’expert.

Immunoteràpia

L’any vinent se celebrarà un simposi específic sobre immunoteràpia, un tipus de tractament que estimula les defenses naturals del cos per combatre malalties com el càncer. El catedràtic d’Immunologia de la Universitat d’Alacant José Miguel Sempere explica que ara mateix s’utilitza una teràpia de cèl·lules CART-T que està tenint grans resultats. «És com si un limfòcit T (també anomenats cèl·lules T, components importants del sistema immunitari adaptatiu) tingués a la seva membrana una espècie d’anticòs enganxat que anirà dirigit davant un antigen expressat a la major part de les cèl·lules que es volen eliminar. S’estan aconseguint resultats en els quals fins ara, en teràpies convencionals dirigides davant aquests tipus de càncers (limfoma o leucèmia), les remissions a què s’arribaven no eren de tanta durada. Amb això s’està assolint més temps de remissió».

També es comença a utilitzar en altres patologies com el mieloma múltiple i no només en càncer i en malalties autoimmunes com el lupus eritematós sistèmic, amb èxit, tot i que els resultats són preliminars. «Alguns pacients després que se’ls administrés la teràpia seguien un any i mig després en remissió (lliures de malaltia tot i que no curats) i això no és en absolut habitual, a més sense medicació», ha apuntat.

En el transcurs del simposi es donaran a conèixer els guardonats amb el II Premi Boulle-SEI a l’excel·lència científica, dotat amb 100.000 euros, que han recaigut en Ruslan Medzhitov (Uzbekistan) en la categoria Balmis i en Akiko Iwasaki (Japó) en la categoria Zendal.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Entre els assistents destaca la presència d’altres ponents internacionals com Mihai Netea (Països Baixos), Triantafyllos Chavakis (Grècia), Shabaana Khader (EUA), Musa Mhlanga (Sud-àfrica), Silvia Gregori (Itàlia), Luke O’Neill (Irlanda), Dietmar Zaiss (Alemanya) Christine Stabell-Benn (Dinamarca), Maziar Divangahi (Canadà) i Florent Ginhoux (França).

El congrés ha sigut organitzat en col·laboració amb el Consorci Internacional sobre Immunitat Entrenada (INTRIM), que té per objectiu investigar els mecanismes d’adaptació del sistema immune innat; així com amb el consorci INsTRuCT, una xarxa de formació d’estudiants de doctorat sota el programa Marie Skłodowska-Curie de la Unió Europea. La cita s’emmarca en el conveni firmat entre la Societat Espanyola d’Immunologia i la Universitat d’Alacant fa un any que convertia la institució docent alacantina en seu d’hivern de la societat científica.