Discapacitat i violència masclista: un embolic del qual és gairebé impossible escapar

Dona amb discapacitat severa violada per la seva parella i el seu fill. Noia amb discapacitat obligada pels seus pares a prostituir-se amb tot un poble a canvi de reconeixement social. Dona sense capacitat per comunicar-se maltractada pel seu intèrpret. Nena amb discapacitat vexada pel seu avi. Dona amb discapacitat adquirida després de rebre 27 punyalades de la seva exparella. Són casos reals d’un problema submergit d’enorme cruesa: la de la intersecció de les violències masclistes i la discapacitat.

La discapacitat incrementa la vulnerabilitat i el risc de patir violències masclistes i alhora, aquest maltractament pot ser la causa d’una discapacitat adquirida. No només violència en l’àmbit de la parella, dones i nenes amb discapacitat són víctimes de violència sexual, esterilització, humiliació, infantilització, tràfic amb finalitat d’explotació sexual, abandó, aïllament, arrest o tractament psiquiàtric forçós. En molts casos, és el cuidador, de qui depenen, qui les maltracta.

Aquesta realitat es manté amagada, la impunitat és altíssima i les víctimes tenen molt difícil sortir del laberint de la violència en què estan atrapades. Amb motiu del Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat, que se celebra aquest dissabte, el Reial Patronat sobre Discapacitat i la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere han volgut visibilitzar aquest problema aquesta setmana amb un acte.

¿Per què es tracta d’unes violències silenciades? En primer lloc, per la vulnerabilitat de les víctimes. Les dificultats motrius poden impossibilitar o entorpir la fugida, mentre que les intel·lectives i/o comunicatives poden dificultar la identificació de la situació com a violència i el coneixement de com demanar ajuda.

La dependència –en ocasions total– de l’agressor, ja sigui parella, familiar o cuidador, és un altre factor determinant. «Es troben més barreres per autodefensar-se de la violència física, que és la més evident de veure, però també per a l’accés a la informació sobre un altre tipus de violències. Perquè pateixen agressions verbals, humiliacions només per tenir aquesta discapacitat que augmenta la seva vulnerabilitat. Un cas ocult i difícil és que et maltracti el teu cuidador, que va prometre estimar-te, però a més et té sota la seva dependència. És un cercle molt difícil de trencar», reconeixia en l’acte la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell.

«Són els casos que més ens obliguen, igual que són els més difícils de detectar perquè aquesta dona no pot sortir sola, no li pots dir ‘denuncia, que aquí hi ha l’Estat per recolzar-te quan tu recorris sola tot aquest camí’. S’ha de recórrer amb ella», afegia.

A la invisibilitat d’aquestes violències contribueix a més el fet que amb prou feines hi ha estudis científics sobre el fenomen.

Poca investigació

L’Organització Mundial de la Salut indica que el 20% de les nenes i dones del món tenen discapacitat, per un 12% dels homes, i destaca que la violència de gènere és una de les raons que expliquen aquesta diferència de 8 punts.

A Espanya, l’última Macroenquesta de Violència contra la Dona evidencia que la prevalença de la violència de gènere en l’àmbit de la parella i l’exparella és superior entre les dones amb discapacitat que entre les que no tenen discapacitat, en totes les seves modalitats (física, sexual, psicològica, de control o econòmica).

El 40,4% de les dones més grans de 16 anys amb discapacitat acreditada han patit algun tipus de violència dins la parella, pel 31,9% de les que no tenen discapacitat. A més, al mesurar la violència sexual de la parella es va descobrir que les dones amb discapacitat la pateixen més: un 10,3% pel 6,2% de les dones sense discapacitat.

Gairebé una de cada cinc dones amb discapacitat (el 17,5%) explicava en aquesta macroenquesta que la seva discapacitat és conseqüència de la violència masclista patida.

Per ampliar el coneixement científic sobre les violències masclistes que pateix el col·lectiu de dones i nenes amb discapacitat, la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere i la Direcció General de Drets de les Persones amb Discapacitat treballen en l’elaboració d’un estudi estadístic en profunditat, com avançava la delegada en l’acte del patronat.

🔊  Las mujeres con discapacidad se enfrentan con más barreras para salir de las situaciones de #ViolenciaMachista.

Hoy se conmemora el #DiaInternacionalDiscapacidad y recordamos algunos datos. 🧵 👇🏼 pic.twitter.com/N39y7q9WSY

— Delegación del Gob. contra la Violencia de Género (@DelGobVG) 3 de diciembre de 2022

«Les dones amb discapacitat, sobretot de naixement, que tenen una parella i hi viuen de forma independent són poquíssimes. [...] Però hi ha moltes dones que pateixen violències masclistes que són diferents a la de la parella o l’exparella», remarcava en l’acte organitzat pel patronat Ana Peláez, vicepresidenta de Cermi Dones i la primera integrant amb discapacitat del Comitè Nacions Unides per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (Cedaw).

Peláez cridava l’atenció sobre les violències exercides pels cuidadors i recorda que dos terços de les dones amb discapacitat tenen més de 60 anys i «moltes no han tingut la possibilitat d’una vida independent», per la qual cosa acaben en una institució residencial segregada. Aquestes institucions «no estan sent supervisades per autoritats independents en relació amb la violència».

Una violència que també es dona en l’entorn familiar amb les menors amb discapacitat: «No s’està estudiant el que està passant amb la violència sexual intrafamiliar, nenes que estan sent víctimes dels pares, germans i avis des d’una edat molt primerenca. Això no s’estudia ni es denuncia. [...] S’utilitza la falta de comunicació o credibilitat com a protecció que això no se sabrà perquè ningú les creurà», incidia la integrant de la Cedaw.

En aquest sentit, Rosell assenyalava que fins i tot quan les víctimes han sigut capaces de recórrer acompanyades el camí que les ha d’alliberar d’aquesta violència, el sistema institucional, «sobretot el judicial», pot no creure-les. «Hi ha una incredulitat prèvia del sistema», deia, que tendeix a empatitzar amb l’agressor («¿com ha de ser capaç de fer-li això a aquesta dona?») i a dotar-les a elles d’una menor capacitat de credibilitat i tractar-les com objectes de dret, en lloc de com a subjectes.

Esterilització, explotació sexual

Denunciava l’experta de la Cedaw que també s’ha d’investigar el que està passant amb l’esterilització de dones amb discapacitat perquè, malgrat que les forçoses ja s’han prohibit per llei, el problema no s’ha resolt: «Es continua esterilitzant dones, que continuen sense comprendre el que els estan fent. Les noies amb discapacitat han de poder-ho interpretar, participar en aquesta presa de decisions. Un tractament d’infertilitat sense coneixement veritable i formació de la noia o la dona l’única cosa que fa és exposar-la molt més a la violència sexual que es comet dins la família, els centres educatius, els centres especials d’ocupació, ocupacionals, moltes vegades fins i tot els sanitaris».

La vulnerabilitat de dones i nenes amb discapacitat també és aprofitada per traficants i explotadors sexuals, que les enganyen i les obliguen a prostituir-se i suportar comportaments denigrants, abusius i violents, de vegades amb la connivència dels seus familiars i fins i tot de «nòvios».

Segons un estudi de l’Observatori Estatal de la Discapacitat, aquestes víctimes poden normalitzar l’abús i acceptar realitzar pràctiques de risc (penetracions sense protecció) o pràctiques violentes i vexatòries». Al ser més fàcil imposar-los condicions abusives, per al proxeneta s’incrementen les possibilitats d’obtenir beneficis alhora que es redueix el risc que les víctimes es rebel·lin, s’escapin o els denunciïn. Moltes normalitzen la violència, perceben com a normal el maltractament i l’abús sexual, per la qual cosa de vegades els explotadors no han de recórrer ni a la violència, ni al xantatge ni a l’amenaça per sotmetre-les.

Resposta institucional

Davant aquesta situació, ¿què està fent l’Estat per protegir, atendre i reparar les víctimes?

La llei contra la violència de gènere del 2004 abordava per primer cop el maltractament masclista que afecta les dones amb discapacitat, tot i que, recordava Peláez, es quedava en l’accés a la informació i la comunicació. L’experta insistia que les cases d’acollida i els serveis especialitzats d’atenció a víctimes de violència de gènere encara són excloents.

La víctima ha de ser atesa per patir aquestes violències, però ¿què es fa? Derivar-les als serveis de discapacitat, que no estan especialitzats. A més, continuava, són molt poques les que accedeixen a la justícia.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Rosell apuntava que al març entrarà en vigor una mesura rellevant de la llei del ‘només sí és sí’ que és el dret a l’assistència personal per enfortir l’autonomia de les víctimes amb discapacitat davant les actuacions judicials, de protecció i suport. Aquesta figura de l’assistent personal és «un avenç importantíssim i pot ser una eina fonamental», opinava l’experta de Cedaw.

També s’ha avançat en l’acreditació urgent de la discapacitat de les víctimes de violència masclista, la reforma de la llei de l’avortament recollirà l’esterilització forçosa com una forma de violència masclista i s’està treballant en el desenvolupament d’uns prototips dels telèfons d’ajuda 016 i 112 més accessibles i segurs.