Quan anar al dentista és un luxe: gairebé el 100% de la despesa a Espanya surt de la butxaca del ciutadà

Holanda, Suïssa, Grècia i Espanya són alguns dels països europeus on gairebé totes les despeses del dentista són privades: és a dir, surten o bé directament de la butxaca del pacient (a Grècia i a Espanya representen del 98% al 100% de la despesa) o bé mitjançant el pagament d’assegurances privades (el 70% de la despesa a Holanda). Al nostre país, el finançament públic per a l’atenció dental (2%) queda molt lluny de la mitjana europea (31%), segons dades de l’atles ‘La salut bucodental a la Unió Europea’, que s’ha donat a conèixer avui a Madrid.

En l’informe, presentat pel Consell General de Dentistes, s’analitzen els principals paràmetres i indicadors de salut bucodental, el finançament, la cobertura assistencial i els recursos humans, entre altres dades, per poder comparar-los entre els diferents països. Entre les qüestions més rellevants, segons el president de l’organisme, el doctor Óscar Castro Reino, l’estudi indica que, a Europa, més de la meitat de la despesa total en atenció dental prové de pagaments directes del pacient.

Per aquesta raó l’atenció bucodental és la cura a la qual els europeus renuncien més freqüentment per motius econòmics. Espanya ocupa la part baixa del rànquing quant a la participació pública en despesa dental amb una cobertura pública de tan sols el 2%, mentre que Alemanya se situa com el país europeu on la participació pública en la despesa dental és més elevada, amb un 68%.

A la cua de la UE

Altres dades que criden l’atenció sobre el servei dental a Espanya respecte a Europa és que el pagament directe de la butxaca representa el 97% del total de la despesa, un percentatge que situa el nostre país (al costat de Grècia) a la cua de la Unió Europea. El nombre mitjà de visites al dentista anualment ens situa també en últimes posicions respecte als països del nostre entorn, al costat d’Hongria, Romania i Xipre: 0.7 visites de mitjana a l’any.

A més, a l’informe s’indica que la despesa dental a Espanya entre 2008 i 2019 s’ha reduït en el 20% i que el percentatge de menors amb necessitats dentals no cobertes ens situa enl penúltim lloc, a nivells de Romania i Letònia. Al setembre, el Consell General de Dentistes va presentar l’atles ‘La salut bucodental a Espanya. Una crida a l’acció. 2022’. Entre les conclusions destacades, una crua realitat: l’estreta relació entre els ingressos de les famílies i la bona salut bucodental. Els nens de famílies més pobres tenen 3 vegades més càries que els d’altres famílies que sí que poden pagar al dentista.

El document arribava després de l’aprovació del ‘Pla per a l’ampliació de la cartera comuna de serveis de salut bucodental’. Una de les mesures amb més impacte del Sistema Nacional de Salut, segons el Ministeri de Sanitat, perquè està dirigida a la població espanyola en general i, en concret, a més de set milions persones: menors de 14 anys, embarassades, persones amb discapacitat i amb càncer cervicofacial.

Sense cobertura pública

L’informe europeu que avui s’ha fet públic determina tres tipus diferents d’atenció dental a la Unió Europea: la cobertura limitada –en països com Espanya, Grècia, Itàlia i Portugal, on l’atenció dental està pràcticament exclosa de la cobertura pública (entre l’1 i el 7%)–, la cobertura parcial (França, Bèlgica, Regne Unit, Suècia), situada entre el 25 i el 40%, i la cobertura integral (Alemanya, Àustria, Luxemburg), en la qual la participació pública va del 70 al 75%.

Pel que fa al nombre de dentistes, la mitjana europea és de 76 per 100.000 habitants i la taxa espanyola és de 85 dentistes per cada 100.000 habitants. Espanya, junt amb Romania i Bulgària, té una de les ràtios dentistes/població més ajustada a la demanda, una de les més altes de la UE. Actualment, exerceixen com especialistes uns 30.000 dentistes a tot Europa. Espanya, amb uns 1.800 dentistes nous cada any, és un dels països amb més creixement de professionals. Això sí, és l’únic país del nostre entorn que no té cap especialitat dental reconeguda. L’especialitat més freqüentment reconeguda és l’ortodòncia, seguida de la cirurgia bucal. De les 26 facultats privades europees, 12 són espanyoles (46% del total).

Impacte de les malalties

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Si es parla de malalties, l’estudi conclou que un terç dels adolescents europeus de 12 anys té càries en la dentició permanent. En canvi, la càries ha disminuït en les últimes quatre dècades en la majoria dels països de la UE, tot i que continua sent un problema de salut pública que s’ha d’abordar, remarquen els dentistes. A Espanya, l’índex mitjana de càries infantil CAOD (índex de dents cariades, absents i obturades) és de 0,6, només per darrere d’Alemanya i Dinamarca.

Quant a la incidència de càncer oral, el 2020 es van detectar més de 65.000 nous casos a tot Europa. Segons les dades de l’atles, el consum de tabac i d’alcohol com a principals impulsors, aquest càncer suposa una part substancial de la càrrega de les malalties no transmissibles a Europa. Hongria registra les taxes d’incidència i mortalitat més altes. El nord de França té altes taxes d’incidència en homes i Dinamarca, en dones. Les taxes de tabaquisme en diversos països són superiors a la mitjana de la UE (18,4% de fumadors diaris), entre els quals es troben Espanya, Àustria, Bulgària, Grècia, Hongria i Alemanya.