Esdeveniment solidari a Barcelona

Realitat virtual i intel·ligència artificial per tractar l’alzheimer

La 7a edició de la Nit de l’Alzheimer recapta 27.000 euros que es dedicaran a projectes de teràpia i detecció precoç

Realitat virtual i intel·ligència artificial per tractar l’alzheimer

El Periódico

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

La Fundació Ace Alzheimer Center va celebrar dimarts a la nit a Barcelona la setena edició de la Nit de l’Alzheimer, esdeveniment que recuperava la presencialitat després de l’aturada de la pandèmia i que torna amb la voluntat de formar part de l’agenda barcelonina donant protagonisme a aquesta malaltia neurodegenerativa, segons explicava a aquest diari Mercè Boada, directora mèdica d’Ace.

La gala, en la qual van participar artistes com Carme Elías –que recentment va revelar que pateix la malaltia–, Luz Casal, Pilarín Bayés, Joel Joan i Joan Pera i que va comptar amb la presència del conseller de Drets Social, Carles Campuzano, i la regidora de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa, va recaptar 27.000 euros que es destinaran a projectes del programa AceHealth, relacionats amb les teràpies als malalts i amb la detecció precoç.

Concretament, en l’àmbit de la teràpia amb els malalts, la fundació impulsarà l’ús de la realitat virtual com a eina per treballar la memòria. «Utilitzarem ulleres de realitat virtual personalitzades per a cada pacient com a estratègia de psicoestimulació. Es tracta d’intentar que els malalts recuperin els records de la seva vida», remarca Boada. La teràpia no evita el progrés de la malaltia, però sí que n’alenteix l’avenç mentre permet als malalts reviure emocions i compartir-les amb el seu entorn. «La socialització de les persones amb alzheimer és molt important. Durant la pandèmia, molts van quedar sols i muts», assenyala la doctora.

Nova prova de detecció precoç

Notícies relacionades

En el camp de la telemedicina, es treballarà amb intel·ligència artificial per, a través de l’anàlisi del llenguatge espontani, detectar els primers indicis d’un deteriorament cognitiu. Aquí el projecte consisteix que, a través de la descripció oral d’una vinyeta, el programa d’intel·ligència artificial analitzi el llenguatge espontani i detecti indicis de deteriorament. «Això permetria un diagnòstic molt precoç a través d’una prova fàcil, barata i global», apunta Boada. La fundació Ace ja ha començat a treballar amb aquest programa i suma gairebé un miler de registres, una xifra que ja permet tenir dades sobre la seva viabilitat. L’objectiu és arribar als 6.000 en tres anys per poder implementar-lo plenament. «Seria una prova de cribratge més que captaria, en una etapa molt primerenca, petites alteracions del llenguatge en el moment en què l’usuari descriu un dibuix donat», descriu. «Permetria fer un treball molt preventiu», afegeix Boada.

En la seva intervenció en la gala, que va tenir lloc a l’Hotel Mandarín, el conseller Campuzano va remarcar que «el repte que planteja l’alzheimer és col·lectiu i depèn de la capacitat de construir aliances» i va recalcar el compromís del Govern de la Generalitat per ajudar a construir aquestes aliances. Per la seva banda, Tarafa ha admès que «sovint les persones amb alzheimer han d’adaptar-se a la ciutat» i ha assenyalat que «és necessari que les ciutats s’adaptin i siguin més amables amb les persones que necessiten acompanyament». Tots dos van coincidir a denunciar l’infrafinançament que pateix la llei de la dependència per part del Govern central.