Ana Maiques, emprenedora tecnològica: En el futur, la privacitat mental podria estar en risc.

¿Què és el més meritori del seu gorro?

Des que vam pensar per primera vegada en la neurociència, hem creat una tecnologia que és present en dos estudis clínics de la FDA [Food and Drugs Administration, l’agència reguladora del Govern dels Estats Units]. Un en epilèpsia i un altre en depressió. Encara no tenim l’aprovació de l’FDA, que permetrà el seu ús terapèutic, però en les proves pilot amb 200 pacients de 25 hospitals nord-americans hem demostrat que podem reduir en un 50% les crisis epilèptiques en pacients que no responen a la medicació i que els malalts de depressió milloren.

Mig miler de científics del Human Brain Project miren sense èxit de cartografiar el cervell des del 2013. ¿Com es poden aplicar solucions sense mapa?

Nosaltres realitzem models matemàtics del cervell en el terreny elèctric, no químic; mirem d’entendre com els corrents afecten els pacients. Tenim la voluntat de trobar un punt intermedi entre conèixer al detall com funciona el cervell humà i ajudar els pacients que ho necessiten avui.

¿Com funciona elèctricament el cervell?

Com la xarxa elèctrica d’una ciutat. Tenim 100.000 milions de neurones que –també– es comuniquen elèctricament i podem modular amb corrents l’activitat cerebral de manera artificial. Els pacients epilèptics, per exemple, tenen crisi perquè una zona del seu cervell està hiperexitada. Amb Starstim podem «injectar» corrents negatius per abaixar aquesta excitació.

¿Ha indagat en els seus propis corrents?

No tinc cap patologia. Com a companyia ens tranquil·litza treballar amb cervells que no funcionen bé. Ens fa por estimular gent sana.

¿El seu gorro pot ‘tornar’ algú més llest?

Això pretén Elon Musk a Neuralink Corporation, que pretén implantar xips al cervell i desenvolupar interfícies cervell-màquina. A la nostra companyia l’orienta la ciència i l’impacte social, protegir els pacients. Començar a jugar amb el cervell té conseqüències molt superiors a les de qualsevol altra tecnologia. Estem veient la influència política que tenen les xarxes socials, però de Facebook o Twitter podem sortir. Imagini que no hi hagués filtre.

Alguna vegada vostè ha parlat de l’aspiració de ‘copiar’ el cervell per pujar-lo al núvol. ¿Se’n desdiu?

Pensem que el futur de la nostra tecnologia seran els ‘neurotwins’, còpies digitals del nostre cervell de manera que es pugui simular la resposta a un determinat tractament abans d’administrar-lo. Com un simulador de vol que permet als pilots enfrontar-se a les dificultats sense risc. Ara bé, la pregunta és: ¿qui tindrà les dades? ¿es podran vendre a tercers?

El cervell és la caixa negra.

Allà hi entra la neuroètica. Fins a parlar amb experts en neuroètica, jo pensava que feia les coses bé. Ningú de l’FDA m’havia preguntat si quan estimulo un pacient estava alterant la seva autonomia, identitat o agència. ¿És possible que estimulant-te pugui canviar el teu pensament? ¿On és la frontera? En el futur, la privacitat mental podria estar en risc. Els governs han de començar a pensar en la regulació. Rafa Yuste, neurocientífic de la Universitat de Colúmbia, promou els neurodrets universals. Xile és el primer país del món que ha impulsat una legislació davant els riscos de la neurotecnologia.

No està per la ‘millora’.

El nostre objectiu és la prevenció en salut del cervell. Si hi hagués una tecnologia per fer-te més llest, ¿qui hi tindria accés? ¿Els rics es faran més llestos i el pobres, més tontos? Vaig parlar amb la gent de Blue Origin [l’empresa fundada per Jeff Bezos], que envia gent a l’espai per un milió de dòlars. Això té unes connotacions greus per a una companyia. Espero que els humans siguem prou llestos per evitar el control sobre els nostres cervells. El que no pot ser és que les elits tecnològiques controlin la nostra manera de pensar. Seran les noves generacions les que decidiran quin serà el llindar, que potser sigui més baix que el nostre.

Notícies relacionades

Un test detecta els pacients amb cirurgia de còlon que recauran

Catalunya injectarà aquest any 700 milions contra la pobresa infantil

I mentrestant hi ha una hemorràgia a l’àrea de salut mental

I el panorama dels antidepressius no ha canviat gaire en 30 anys. Es necessita un abordatge nou a les malalties psiquiàtriques i neurodegeneratives. Els innovadors tenim l’obligació d’aportar noves noves maneres d’interactuar amb el cervell. Ja sigui amb eines digitals com els videojocs, l’electroestimulació o la temptativa de Silicon Valley de sintetitzar LSD i altres drogues psicodèliques contra la depressió.