Demanar ajuda contra l’assetjament sexual a la feina: neix el primer observatori contra aquesta violència masclista

L’assetjament sexual a la feina és encara una realitat oculta i ocultada a Espanya. Per fer caure el vel que silencia i paralitza les víctimes i protegeix els agressors, CCOO ha posat en marxa el primer observatori d’assetjament sexual i per raó de sexe, una finestra tant per per ajudar les dones com per estudiar aquesta problemàtica quantitativa i qualitativament.

«Les dones patim violència als centres de treball; els entorns laborals no són asèptics al masclisme. El masclisme entra per les portes quan els treballadors entren per les portes i, si no podem tolerar-ho fora, tampoc a dins. Allà tenim les dones ostatges perquè necessiten poder treballar per ser independents», explica a El Periódico de España la secretària Confederal de Dones, Igualtat i Condicions de Treball de CCOO, Carolina Vidal.

Segons la Macroenquesta de Violència contra la Dona 2019, més d’un milió de dones ha patit assetjament sexual en l’entorn laboral i el 2,1% de les dones majors de 16 anys que viuen a Espanya han sigut amenaçades amb conseqüències desagradables en el seu lloc de treball, per exemple ser acomiadades, si rebutjaven propostes sexuals. El 17% dels casos d’assetjament sexual tenen lloc a la feina.

Una violència oculta

Però una gran majoria d’aquests casos no es denuncia. La falta de visibilitat d’aquesta violència masclista i la responsabilitat dels sindicats per combatre-la han portat CCOO a crear un observatori digital al qual puguin acudir tant les víctimes com delegats i delegades sindicals a demanar ajuda i orientació. Una eina que també treballarà com a òrgan de recollida, anàlisi i difusió d’informació relativa a l’assetjament sexual i per raó de sexe en l’àmbit laboral.

«Volem posar en el centre de la lluita contra la violència masclista que això també passa dins dels centres de treball i que el que passa a les empreses quan s’assetja sexualment les dones també és violència masclista. No volem que sigui un problema privat que es pateixi íntimament. És una xacra social que hem de fer pública perquè hi hagi reprovació social, igual que es fa fora dels centres de treball», remarca Vidal.

L’assetjament sexual a la feina no està visibilitzat per dos motius, continua. «Perquè dins de les empreses es responsabilitza clarament la dona i, en segon lloc, els homes donen poca importància a viure en un context d’assetjament sexualitzat, que es tolera més que altres tipus d’assetjament.»

A la web de l’observatori, la ciutadania disposarà d’una fórmula per contactar amb CCOO per aquesta raó. A través del correu observatorioacoso@ccoo.es es prestarà ajuda a qui la necessiti. Aquest canal de comunicació, calculen des del sindicat, serà especialment necessari en el context de les petites empreses i per a les dones que treballin com empleades de llar o assistents d’ajuda a domicili: «Les treballadores han de sentir que tenen una finestra a través de la qual cridar que estan patint aquesta violència i sentir que algú les escolta, que les orienta sobre com actuar, que les reforça i les ajuda», avança el sindicat. 

«El formulari, que conservarà totes les dades d’intimitat, inclourà una casella per posar-hi un correu electrònic i per sol·licitar ajuda per un cas d’assetjament, ja sigui una treballadora o un delegat sindical. Reconduirem els casos a un delegat, al comitè d’empresa, on creguem que és necessari perquè aquesta persona rebi l’ajuda que necessita», afirma la responsable sindical.

CCOO pretén que l’observatori constitueixi, a més, una «crida» a tot el seu actiu sindical i al conjunt de les persones treballadores per trencar el silenci i començar a explicar el que està passant.

L’eina, que ofereix l’assessorament d’expertes, proveirà d’informació útil a empreses i delegats sindicals: aportarà legislació, models de protocols contra l’assetjament i enllaços a institucions i organismes que treballen aquesta qüestió.

Oferirà recomanacions i propostes per millorar els indicadors i sistemes d’informació relacionats amb l’assetjament sexual i aspira a elaborar informes i estudis sobre aquesta problemàtica, però també a constituir un fòrum d’intercanvi i comunicació entre organismes públics i la societat.

L’Organització Internacional del Treball defineix l’assetjament sexual com «tot comportament de caràcter sexual al lloc de treball, o relacionat amb el treball, que pot ser raonablement percebut per la persona que n’és objecte com que crea un ambient ofensiu, intimidatori, hostil o humiliant o que és utilitzat per prendre una decisió que afecta l’ocupació de la persona o la seva situació professional». És un delicte tipificat en el Codi Penal i es considera un tipus de violència masclista.

L’assetjament sexual pot ser física (violència, tocaments o petons indesitjats, acorralament, amenaces per obtenir favors sexuals), verbal (comentaris sexuals, insults basats en el sexe de la víctima) i/o amb conductes no verbals (exhibició de material sexualment explícit, gestos sexuals, mirades luxurioses, xiulets...).

Notícies relacionades

Què és el ‘Doxing’, l’assetjament digital que es lliura contra les dones

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Vidal destaca que no existeix un perfil de víctima, però sí d’assetjador, que sol ser un superior jeràrquic o un company pròxim.

Des de CCOO sostenen que l’arrel d’aquests assetjaments es cimenta en dues realitats: la desvaloració de les dones i del treball femení i el sexisme com a tret cultural present en els entorns laborals.