Cimera del clima

El canvi climàtic s’està accelerant (tal com va anunciar la ciència fa 20 anys)

El canvi climàtic s’està accelerant (tal com va anunciar la ciència fa 20 anys)

AFP/ JOSH EDELSON

  • Calor extrema i pujada accelerada del mar són conseqüències del nivell d’emissions

4
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

El canvi climàtic no va més ràpid del previst, contràriament a una afirmació ratificada pel mateix secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. De fet, la correlació entre les projeccions científiques i la temperatura mitjana i el nivell del mar és molt bona. Que alguns processos s’estiguin accelerant –com la pujada del nivell del mar– és un dels escenaris esperats. Alguns dels esdeveniments extrems dels últims anys, especialment les onades de calor intensa, també són una conseqüència esperada de les emissions. 

És indubtable que estem assistint a girs dramàtics d’una pel·lícula amb un guió que és conegut des de fa temps. «Les coses estan progressant segons l’esperat i això ja és bastant dolent», resumeix Roger Pielke, professor d’Estudis Ambientals de la Universitat de Colorado i crític del catastrofisme climàtic. «Nosaltres no diem que [l’escalfament] estigui passant més ràpid del previst», confirma un portaveu del Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC). 

«Les coses estan passant més ràpid del que la gent s’esperava, no del que els models preveien»

Gavin Schmidt, NASA

«La gent no s’esperava veure tan aviat l’impacte del canvi climàtic en els extrems meteorològics. Però amb l’escalfament dels últims 10 anys ja n’hi ha prou per generar-los. Les coses estan passant més ràpidament del que la gent s’esperava, no del que els models preveien», afirma Gavin Schmidt, director del Goddard Institute for Space Studies de la NASA i autor d’una anàlisi de la qualitat dels models climàtics. «Comencem a veure efectes que ja se sabia que arribarien», concorda Francisco Doblas-Reyes, director del Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC).

Variables globals en acceleració

Totes les anàlisis dels models climàtics utilitzades per l’IPCC confirmen que han sigut correctes a l’hora de simular les variables climàtiques globals: tenim l’escalfament i el nivell del mar esperats per la quantitat d’emissions que hem generat, dins del rang d’estimacions fetes ja als anys 80 i 90

Aquestes projeccions ja apuntaven que la temperatura, el nivell del mar i la intensitat del cicle de l’aigua no només augmentarien, sinó que ho farien de manera accelerada. Que aquesta acceleració estigui passant sota la nostra mirada ja ho va ratificar l’IPCC en el seu informe del 2021. 

Fenòmens regionals

Ara bé, els models no són tan bons al simular el clima en l’àmbit regional. És en aquesta escala més petita on passen els esdeveniments extrems que causen més mal i criden més l’atenció. 

«Les simulacions actuals no tenen prou resolució. Les fem en una escala de 100 quilòmetres i les necessitaríem en una escala d’1. Per a això fan falta ordinadors que encara no existeixen», afirma Doblas. 

Potser la reducció extrema del gel àrtic durant l’estiu sigui l’únic procés que estigui passant molt pitjor del previst.

A més, hi ha processos que no s’ha aconseguit simular bé fins fa una dècada. Per exemple, l’amplificació àrtica: el conjunt de fenòmens que fan que l’Àrtic s’escalfi fins a quatre vegades més ràpid que la resta del planeta. Possiblement, la reducció extrema del gel àrtic durant l’estiu sigui l’únic procés que estigui passant molt pitjor del previst, a causa d’aquest retard en els models.

Fenòmens extrems

Anticipar-se als fenòmens extrems és potser el més rellevant per a la política climàtica. Amb tot, els models no poden ajudar gaire en això, de moment

«Si escalfes l’atmosfera, aquesta aguantarà més aigua, i això intensificarà els esdeveniments extrems. Els models preveuen que aquests fenòmens siguin més freqüents, però no són capaços de simular la seva magnitud i freqüència. Són bons amb les mitjanes, no amb els extrems», afirma Tim Palmer, físic de la Universitat d’Oxford. 

«Els models preveuen que els esdeveniments extrems siguin més freqüents, però no són capaços de simular la seva magnitud»

Tim Palmer, Universitat d’Oxford

Per exemple, cap model va alertar que, amb el nivell actual d’emissions, s’arribaria als 50ºC al Canadà l’any passat o es donarien les devastadores inundacions del Pakistan aquest any. «No és que aquests fenòmens estiguin passant abans del previst. És que senzillament els models no són capaços de simular-los. Per a això, hem de millorar-los», afirma Palmer. Aquest investigador advoca per un esforç científic global per fer simulacions molt més avançades que les actuals. 

El problema de l’atribució

Això porta a una pregunta espinosa. Si no hi ha models que ho justifiquin ¿com sabem si aquests fenòmens es deuen al canvi climàtic causat per les emissions i no a fluctuacions meteorològiques naturals? En això consisteix l’espinós problema de l’atribució

«La ciència de l’atribució és important i queda feina per desenvolupar-la», afirma Doblas. En alguns casos, hi ha pocs dubtes. Tot i que les simulacions no preveuen onades de calor extremes, en vaticinen moltes menys quan se simula el món sense emissions industrials. «En conseqüència, es pot inferir que han d’ocórrer per l’increment de CO2. Els 50ºC al Canadà són impossibles sense el canvi climàtic», afirma l’investigador.

«Els 50 graus al Canadà són impossibles sense el canvi climàtic»

Francisco Doblas-Reyes, Barcelona Supercomputing Center

Altres fenòmens són més complexos. Per exemple, la sequera meteorològica. «La variabilitat natural de les precipitacions és tan gran que té un efecte més significatiu que el canvi climàtic», explica Doblas. Això no treu que el canvi climàtic augmenti l’evaporació, per la qual cosa empitjoren els seus efectes.

Notícies relacionades

Entremig, hi ha un rang de fenòmens la vinculació del qual amb el canvi climàtic està més o menys demostrada. La World Weather Attribution Initiative té la seva classificació; el Butlletí de l’American Metherological Society, la seva, diferent, mentre que una anàlisi dels informes de l’IPCC dona resultats encara diferents. 

Pilke crida a desconfiar de les afirmacions taxatives sobre el canvi climàtic. «Tenim un problema i és seriós. No és mentida, però tampoc és l’apocalipsi», conclou.