Inversió en sanitat

Madrid, Catalunya i Múrcia han disminuït la seva despesa social malgrat la pandèmia

  • La inversió del conjunt de comunitats destinada a sanitat, educació i serveis socials ha crescut un 7%, davant el 35% que han pujat la resta de partides, malgrat la crisi sanitària i social provocada per la Covid

Madrid, Catalunya i Múrcia han disminuït la seva despesa social malgrat la pandèmia
2
Es llegeix en minuts
EFE

Madrid, Catalunya i Múrcia, són les úniques comunitats autònomes que han disminuït la despesa social (sanitat, educació i serveis socials) des de la pandèmia, segons un estudi de l’Associació de Directores i Gerents en Serveis Socials.

L’informe mostra l’augment en un 7% de la despesa dedicada per les comunitats autònomes a aquestes tres àrees sobre les quals tenen competències respecte al 2019, mentre pugen el 34% les partides destinades a la resta de polítiques.

En el conjunt de les comunitats, la despesa corrent en polítiques socials ha augmentat 8.526,8 milions d’euros entre el 2019 i el 2021, detalla aquesta anàlisi elaborada amb dades del Ministeri d’Hisenda i l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

«La crisi sanitària i social provocada per la Covid va demostrar la importància de la despesa en serveis públics essencials de sanitat, educació i serveis socials; tanmateix, l’increment de la despesa en aquestes polítiques gestionades per les comunitats ha sigut de tot just el 7% entre el 2019 i el 2021, mentre va pujar cinc vegades més el destinat a les altres àrees», explica el president de l’associació de gerents socials, José Manuel Ramírez.

Més finançament estatal

Segons l’estudi, les transferències estatals recullen «un important augment» que arriba a 23.701 milions d’euros en aquest període. «Aquest increment de finançament estatal no s’ha vist reflectit en la mateixa mesura en un increment en la despesa social a les comunitats», destaca Ramírez, que incideix en «l’exigu creixement del 3,5% de la despesa sanitària (2.356 milions més) tenint en compte la situació de pandèmia».

L’evolució de la despesa en polítiques socials ha sigut molt desigual. Per quantia, gairebé totes les comunitats –llevat de Catalunya, Madrid i Múrcia– han superat el 2021 la despesa social per habitant que tenien el 2019. Destaca Castella-la Manxa amb un augment de 515 euros i La Rioja amb 487; es redueix a Catalunya, en 134; Madrid, 119, i Múrcia, 65 euros.

Si s’observa el percentatge de pressupost destinat a polítiques socials, 12 de les 17 el redueixen, i és especialment acusat a la Comunitat de Madrid (el 10,18%) i Astúries (6,72%), seguit d’Extremadura (5,93%) i Catalunya (5,55%).

Despesa per habitant

Considerant la despesa per habitant el 2021, contrasten els 2.202 euros que Madrid inverteix a consolidar els seus drets socials, davant els 3.748 euros de Navarra i els 3.570 del País Basc.

Notícies relacionades

«Han hagut de passar 10 anys i una pandèmia per recuperar la despesa social», lamenta el responsable d’aquesta associació. Els 116,9 milions que destinaven les autonomies a polítiques socials el 2009, no es van superar fins al 2019 quan es van gastar 122,5 milions.

Tanmateix, la despesa en la resta de polítiques ha continuat augmentant: si el 2008 el seu cost suposava 121 euros per habitant, el 2021 ha suposat set vegades més (840 euros), «limitant així la capacitat de les comunitats per incrementar la seva despesa en sanitat, educació i serveis socials», exposa el document.