Laura Morán, sexòloga: «Les dones no hem sigut educades per concentrar-nos en el nostre propi plaer»

¿Quines idees tenim assumides però que són mentides en matèria sexual?

Un dels mites és que, si no hi ha penetració no hi ha relació sexual, cosa que és una mentida com una catedral. Es tracta d’una visió coitocèntrica fruit que l’ésser humà només es reprodueix si hi ha coit. Quan l’ésser humà manté relacions sexuals no sempre té l’objectiu de procrear. A més, en les persones que tenim vulva i clítoris no sol ser la tècnica favorita per assolir l’orgasme, per la qual cosa ens trobem moltíssimes parelles frustrades en la seva vida sexual, perquè ell està mitja hora en mode gimnàs donant-ho tot i nosaltres preguntant-nos quan acabarà perquè no ens escorrerem mai. Això fa que per desinformació moltes vegades les parelles no disfrutin i nosaltres fingim l’orgasme o que et trobis homes que s’identifiquin com a ejaculadors precoços perquè només duren 20 minuts.

¿La mida del penis importa?

No per al plaer. La mida del penis importa per a la fecundació si parlem d’un micropenis; mèdicament parlant és un penis d’uns set centímetres en erecció, que és quan cal mesurar-lo, amb el qual es poden tenir problemes perquè l’ejaculació arribi a la profunditat necessària perquè hi hagi fecundació. Però de cara al plaer no té valor, perquè les noies tenim musculatura, el sòl pelvià, que ens permet dilatar i estrènyer per adaptar-nos al gruix del penis. Respecte a la llargària, la vagina té una profunditat de dotze centímetres de mitjana; no necessitem penis de 30.

¿Al voltant del desig femení hi ha idees incorrectes?

Es pensa que les dones som lentes, ‘frígides’ era la paraula que s’utilitzava abans, perquè ens costa disfrutar i assolir l’orgasme, cosa que no és cert. És veritat que una dona pot tardar a arribar a l’orgasme, però perquè té molts obstacles que li impedeixen disfrutar, per exemple, pensa que si té la seva parella una estona practicant-li sexe oral i es cansarà. L’estrès és incompatible; necessitem estar concentrades en el nostre propi plaer. Les dones no hem sigut educades en això i tenim com dos rols: d’una banda, el de puritanes, i de l’altra, el de fresques. Jo em trobo en consulta noies joves, que no estan influïdes per creences, que no arriben a l’orgasme perquè creuen que és de fresques. També hi ha el tema associat als genitals femenins de la neteja: sempre se’ls ha de netejar; hi ha gels íntims, tovalloletes... i no hi ha una cosa similar per als masculins.

Potser per la menstruació.

Sí, perquè ha estat molt demonitzada durant segles. Un ésser humà que sagna durant dies i no es mor... Fora del cicle hi ha preocupació per l’olor, cosa que no passa amb el penis. La vulva fa olor de vulva, i l’axil·la d’axil·la.

Cada vegada ens relacionem més sexualment de manera virtual. ¿Això com està afectat?

Ara la capacitat que tenim de relacionar-nos virtualment també sexualment obre un ventall de possibilitats, però sí que és veritat que, si tens dificultats per connectar a nivell físic, et pots sentir tan còmode que no vagi més enllà i que et llasti vivències.

De les plataformes de cites en què es busquen parelles sexuals, ¿quina opinió en té?

Entenc que les aplicacions són una manera de facilitar la trobada igual que pots sortir a conèixer algú a una revetlla, però crec que faciliten el concepte d’un sol ús, et deixo de respondre i t’ignoro. A més la gent creu que lligar per una aplicació és fàcil ja que és sexe sense amor, però no és sexe sense emocions. La curiositat i el plaer també et poden vincular molt a una persona i hi sol haver molt conflicte en la idea que només lligaré amb aquesta o aquest per a un parell de trobades i un dels dos, de sobte, es vincula i s’enamora.

El sexe té medicaments associats.

La viagra ha sigut un gran invent que facilita l’erecció quan hi ha problemes en persones que tenen dificultats cardiovasculars, però, si la meva parella no em posa, tinc por de l’embaràs o penso que no rendeixo sexualment, la viagra no farà res per tu. En el cas de les dones, el desig sexual no es pot comprar en pastilles. El desig ve governat pel cervell, l’òrgan sexual més potent que tenim, i per això necessitem educació sexual, perquè sapiguem interpretar correctament tots els senyals que ens envia el cos. Que ets noi i t’agraden els nois, no passa res. Que la teva erecció no dura el temps que t’agradaria, però pots satisfer la teva parella d’una altra manera, no passa res.

¿Quan caldria començar a donar pautes sobre educació sexual?

Quan ens adonem que una criatura entén igual les nocions que li donem perquè no s’acosti a la carretera, perquè és perillós, tot i que no sàpiga parlar, podem anar parlant-li de corporalitat. Un nen a partir dels 3 o els 4 anys és perfectament capaç d’autoreferenciar-se com a nen o com a nena i és capaç de saber si el seu amic és amiga o amic.

¿En la primera infància, una criatura es pot adonar que el seu cos és d’un sexe, però identificar-se amb un altre?

Si no condicionem la sexualitat de les criatures que s’identifiquen amb el sexe assignat per naixement, ¿per què ho hem de fer amb les que constantment es referencien en l’altre gènere, tot i que hi hagi una discrepància amb els genitals? Això no té res a veure amb el fet que juguin a disfressar-se. Jo, que soc nena, un dia vull jugar i ser en Merlí. El joc de rols no té res a veure amb el fet que el Germán vulgui ser Gema i es vulgui posar un vestit. Amb aquest discurs ens vol fer veure que no s’identifica amb el gènere que ell sí que és capaç d’identificar als altres individus. Fins ara el que ha passat amb identitats trans i amb menors d’orientació homosexual, és que, si no tenien referents, pensaven que ells eren rars i que els passava alguna cosa dolenta. Ho ocultaven, mentien... i això genera un veritable sofriment. La corporalitat i la identitat sexual és bàsica en l’educació infantil i ajuda a prevenir l’abús infantil.

¿De quina manera?

Al nen petit l’eduques per obeir, i si un adult del seu entorn pròxim li diu que no expliqui una cosa determinada, el nen no ho farà. Una manera d’intentar prevenir-ho o de poder-ho agafar a temps si està passant és explicar als nens que el seu cos no el pot tocar ningú tret del metge o si no estan els pare o les mares presents. L’educació sexual cal impartir-la a l’escola i també a casa, però no ens han educat a nosaltres i no trobem la manera de fer-ho, però per sort hi ha molts professionals que comparteixen materials per treballar amb contes diversos temes com identitats, prevenció de l’abús infantil, reproducció...

El porno en la joventut ¿està fent mal?

No soc partidària de prohibir-ho i més ara amb internet. El que cal fer és dir als nois que el porno existeix i explicar-los que és ficció. Igual que a un nen li has d’explicar que no es pot posar una capa i saltar perquè no volarà com Superman, als nois cal explicar-los que no és un reflex de la realitat, i si això no se’ls explica ho poden interioritzar com a model perquè no tenen cap altra referència.

Notícies relacionades

Lleó XIV es reuneix amb la primera dona cap de l’Església anglicana: "Seria un escàndol si no treballem per superar les nostres diferències"

Un estudi del Centre de Tecnologia Forestal evidencia una davallada a tot Europa dels ocells agraris

Un segment de població que s’ignora és la tercera edat, que també té una vida sexual.

–Hi ha la idea que la sexualitat és temporal, que explota en l’adolescència i es mor en la menopausa i la andropausa i és un error. És una creença errònia que tenim molt interioritzada. De vegades, els mateixos adults renuncien a la seva vida sexual perquè això és el que diu la societat.