Vuit anys de ‘llei trans’ a Catalunya: un model de consens sense «boom» de casos entre els menors

Extrema normalitat i cap polèmica o sobresalt. Així es viu el canvi de gènere i nom de les persones ‘trans’ en la sanitat catalana. Va ser la primera administració espanyola a atendre aquesta realitat i en despatologitzar-la (cosa que significa que deixava de ser obligatori l’informe mèdic o psicològic per modificar el nom i el sexe als documents oficials). En el dia d’avui, ja són 1.887 persones les que s’han canviat el nom a la targeta sanitària. Una modificació que també s’aplica a les presons, les biblioteques o els títols de transport.

Ara el Govern reclama que s’apliqui la ‘llei trans’ perquè tots els canvis que no permeten les competències de la Generalitat puguin ser una realitat. Hi ha documents, com els relatius a la Seguretat Social, els productes financers i la inscripció del DNI que continuen llastant els drets de les persones trans.

El canvi de paradigma català, la primera comunitat que va canviar el model d’atenció a les persones trans va venir propulsat per la llei 11/2014, impulsada pel col·lectiu LGTBI. Es va aprovar l’octubre del 2014 al Parlament amb el vot favorable de tots els grups parlamentaris a excepció del PP. El text volia garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals, a fi d’erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. A l’article 23, reclama que les persones trans puguin ser nomenades pel seu nom i gènere amb què s’identifiquen, independentment de si són menors d’edat. També estipula que el col·lectiu ha de poder accedir a consulta, informació específica sobre el mercat de treball, tractaments hormonals i intervencions quirúrgiques per a reassignació de sexe sense necessitat de tenir un diagnòstic de disfòria de gènere ni patologia de salut mental. L’Organització Mundial de la Salut va deixar de considerar la transsexualitat com una malaltia el 2018.

Unitat de referència

Va ser llavors, amb l’aprovació de la llei, quan Trànsit es va convertir en la unitat de referència d’atenció a la salut de les persones trans. Dels dos menors i 73 adults atesos el 2012 es va passar a 259 menors i 673 adults el 2020. Trànsit era un grup de sanitaris, encapçalats per Rosa Almirall, que tractaven i assessoraven el col·lectiu sense cap tipus de barrera. Un servei precursor i minoritari fins a l’aprovació de la llei, ja que el protocol oficial marcava que les persones que volien reassignar-se el sexe o iniciar tractaments hormonals havien de ser diagnosticades per un psiquiatre de disfòria de gènere en els serveis de l’Hospital Clínic. La llei va marcar un gran canvi, i després ho va fer el llavors conseller de Salut, Toni Comín, que el 2016 va publicar el nou protocol que establia que el model Trànsit era el que s’havia d’aplicar. Des d’aleshores, són més de 5.000 persones les que han passat per aquesta unitat, de les quals un 27% són menors d’edat.

En el dia d’avui, les xifres d’assistència s’han estancat i fins i tot disminuït en el cas dels menors. Aquest any s’han registrat 188 visites, situant-se en els nivells del 2018. Aquests centres, que s’han estès amb sis unitats més en diferents comarques catalanes, compten amb un equip multidisciplinari que, entre altres recursos, proporciona assessorament psicològic. Que ja existissin, i que fossin precursores –fins i tot abans de la llei– va ser un aval perquè la majoria de partits polítics catalans no hagin qüestionat el model a aplicar. En aquests vuit anys, no ha sorgit cap polèmica sobre la seva feina.

Presons

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

D’altra banda, la llei catalana va facilitar també canvis administratius. Les persones ‘trans’ han de ser anomenades segons el seu nom sentit, i per això tenen el dret de canviar-lo a la targeta sanitària, al carnet de la biblioteca, els títols de transport i al llarg de tot el seu recorregut acadèmic i escolar. Des del 2019 també poden canviar a presons de dones. Les persones ‘trans’, especialment a les presons d’homes, són víctimes d’assetjament, violacions i agressions sexuals.

El problema rau que aquest canvi és incomplet. El tràmit del DNI, que només pot regular-se a escala estatal, es fa indispensable. Si no, es donen paradoxes com haver cursat la carrera amb un nom i que en el títol universitari consti el nom d’origen. Sense la modificació al document d’identitat, tampoc poden ser tractats amb el seu nom sentit a les entitats bancàries, la seguretat social, ja sigui per accedir a ertos, a la prestació d’atur, la pensió de jubilació o les ajudes socials que depenen del Govern. A més, a tots els documents, des de la targeta sanitària fins al carnet universitari, es poden canviar el nom però continua constant el sexe d’origen. «Això depèn del DNI i la llei estatal», diuen des de la Conselleria de Feminismes.