Les llacunes de l’educació inclusiva
La falta de recursos expulsa un nen autista d’un curs de natació a Barcelona
«Us tornem els diners i ja us trucarem quan tinguem monitor de suport», li van dir a la mare de l’Estefano, de 12 anys
Es van instal·lar a Barcelona fa un any. Un dels motius (i motors) per abandonar el Perú i començar de nou a l’altra punta del món va ser el seu fill. «Al nostre país patíem molta discriminació a nivell social i educatiu», explica la Vilma, mare de l’Estefano, un nen de 12 anys amb un trastorn de l’espectre autista (TEA). Des de la seva arribada a Barcelona aquesta mare no ha fet res més que remoure cel i terra perquè el seu fill tingui tots els drets. Amb aquesta intenció es va apuntar a l’associació Aprenem Autisme, on pares i mares amb situacions similars li van explicar com van aquí les coses: les injustícies cal denunciar-les; fer soroll funciona. Les famílies que es mouen aconsegueixen canvis. L’hi va dir el pare de l’Abril, la petita amb autisme els companys de classe de la qual es van plantar i van dir que si ella no nedava, ells tampoc, qui va aconseguir un monitor de suport (al qual tenia dret, però no arribava) al cap de poques hores de denunciar el seu cas en els mitjans.
El cas de l’Estefano és similar al de l’Abril, tot i que en comptes de ser una activitat en horari lectiu és una extraescolar. La seva mare va fer al juliol les gestions perquè el petit pogués començar el curs de natació a l’octubre, i el petit, que anava amb tota la il·lusió, no només es va quedar el primer dia a la porta del gimnàs, sinó que finalment es va comunicar a la seva mare que li tornarien els diners i que ja li trucarien quan hi hagués un monitor disponible. «Fins que vam ser allà a la porta, amb tot preparat, no ens van dir que no podria accedir a la classe», lamenta la Vilma.
Va succeir en el CEM Verneda, gimnàs propietat de l’Ajuntament de Barcelona. «Vaig començar a fer les gestions al juliol perquè ja em va passar a l’estiu, que em vaig quedar sense casal per moure’m tard. Però tot és molt lent. El carnet de discapacitat encara no ens ha arribat perquè triga un any. Però en el cas de la natació fa mesos que estic amb les gestions. I trobar-nos a la porta, amb la bossa feta i tota la il·lusió del món, sense poder accedir a la piscina va ser molt dur», se sincera remarcant l’evident: com de dur és per a una mare haver de dir al seu fill, ja a la porta de la piscina, que s’ha de quedar fora, que no hi ha lloc per a ell.
Malgrat que en les últimes trucades amb el centre ja li van advertir que el primer dia encara no tindria el monitor, l’última informació que va rebre, segons relata enfadada, és que no passava res, que podia començar sense ell, i no va ser fins a ser ja allà amb el seu fill, que li van dir el contrari. I finalment, «per evitar més problemes», li van comunicar que li tornarien els diners i «ja li trucarien quan arribés el monitor de suport, al novembre, desembre o gener» explica la dona, que no es resigna.
«Una necessitat»
Notícies relacionades«Ara mateix el meu fill ni ha començat, ni té data per començar. I per a ell és una necessitat. Els nens necessiten fer esport per un tema de salut. Ell, dins del TEA, té els músculs molt flàccids. Necessita practicar un esport. Ho hem intentat amb el futbol, però és difícil. No li anava bé, i la natació és el que més li agrada, li va molt bé. També per gestionar l’ansietat. És una qüestió de salut física i mental», conclou aquesta mare.
Malgrat que, per gestionar la urgència, les famílies de nens i nenes amb diversitat funcional es recomanen les unes a les altres denunciar cada cas, ja que el Departament de Educació es mou a cop de tuit i les famílies que evidencien els drets vulnerats aconsegueixen els recursos necessaris, insisteixen en la necessitat d’un canvi estructural, que arribi a tots els nens i nenes. En aquesta línia, les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) van presentar la setmana passada una campanya per insistir en la seva denúncia que el Decret d’Educació Inclusiva aprovat fa cinc anys no s’ha desplegat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.